Mor Jordi Carbonell i de Ballester als 92 anys
Polític, filòleg i defensor de Catalunya, va ser el 7è president d'ERC
22
CarregantJordi Carbonell es quedarà a les portes de veure un dels seus somnis: la independència de Catalunya. Als 92 anys, i després de tota una vida dedicada a defensar i estimar la nostra terra, ha traspassat. Carbonell, nét de l'escultor Pere Carbonell i Huguet, va rebre diferents reconeixements a l'últim tram de la seva vida: el 1984 rebé la Creu de Sant Jordi, l'any 2001 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 2002, la Medalla d'Honor de Barcelona. El 2014 va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat i el 2016 va rebre el Premi Pompeu Fabra.
Jordi Carbonell i de Ballester nasqué a Barcelona l’any 1924. Es llicencià en Filologia Romànica, féu de lector de català a Liverpool (Anglaterra), fou professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i exercí de catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Càller (Sardenya). Fou director de la Gran enciclopèdia catalana, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha col.laborat en diverses revistes. Quant a l’activitat política, cal destacar que formà part del Front Universitari de Catalunya, de l’Assemblea de Montserrat (1970) i de l’Assemblea de Catalunya (1971). És un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra (1979) i des de l’any 1996 fins el 2004, substituït per Josep lluís Carod Rovira, va ser president d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Quan era professor a la Universitat Autònoma de Barcelona el van expulsar per raons polítiques després de sortir de la presó. També va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971. Fou secretari general adjunt i director de l'Oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.
Defensor de la reunió a Perpinyà
L'expresident d'ERC Jordi Carbonell lamentà que la cúpula del seu partit no donés suport a l'aleshores conseller en cap de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan aquest es va reunir amb ETA l'any 2004. Així ho va afirmar en les seves memòries,"Entre l'amor i la lluita" (Proa), on criticava que l'executiva del partit es "va acovardir" i va acceptar substituir Carod com a conseller en cap. Carbonell va retreure a ERC que amb aquest relleu es va lliurar a la voluntat del PSC i del líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, quan el que hauria d'haver fet, al seu entendre, és mantenir Carod-Rovira en el govern i no cedir davant dels socialistes, els quals amenaçaven de trencar el tripartit si el conseller en cap no abandonava l'executiu. "Jo era partidari de resistir: si els socialistes amenaçaven amb la ruptura, que tinguessin la valentia de fer-ho, però no es podia castigar una persona que havia fet una actuació en la mateixa direcció que a altres els ha suposat molts premis, incloent-hi el Nobel de la Pau".
Autocrítica amb el partit i les escissions
També va ser crític amb la passivitat que va tenir ERC sobre les escissions: "Crec que Esquerra no en va fer prou per evitar-les; no ha fet prou esforç per impedir-les. Potser era difícil fer-ho. Però, en tot cas, fa la impressió que les escissions del Reagrupament i de persones que han
anat a la Solidaritat van ser preses per la direcció amb molta tranquil·litat, sense intentar frenar-les per assolir la unitat dels independentistes, que era indispensable, tant si era culpa d'ERC com dels altres. La divisió de l'independentisme ha estat extraordinàriament negativa".
Imprimir
Enviar
Santa Coloma de Gramenet
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat