Repàs curs polític 2015-2016: Els 10 improperis més flagrants contra el procés
Soraya, García Albiol, Margallo, Susana Díaz, Pablo Iglesias o Albert Rivera, els protagonistes de les cites més esperpèntiques de la temporada
Guifré Jordan @enGuifre - La segona entrega del repàs del curs polític 2015-2016 que vam iniciar amb les perles de Mariano Rajoy ha estat de molt difícil elecció. L’exercici consisteix a seleccionar els deu improperis més flagrants que l’espanyolisme ha proferit contra el procés, l’independentisme o les seves figures més importants. José Manuel García-Margallo, Albert Rivera, Susana Díaz, Arturo Pérez-Reverte, Félix de Azúa i fins i tot l’editorial d’El País són alguns dels protagonistes de les 10 frases seleccionades. Però se n’haurien pogut triar moltes altres.
10. Soraya Sáenz de Santamaría contra els refugiats – 18 de març de 2016
La carta que sense demanar permís a ningú el govern Puigdemont va enviar a la Unió Europea per oferir-se a acollir refugiats va fer ennuegar i enrojolar-se l’executiu espanyol. La resposta va ser una roda de premsa de Soraya Sáenz de Santamaría, desproporcionadament aïrada, on va dir que “el señor Puigdemont se quiere añadir a las dificultades que hay” i “decide que él, el presidente de una comunidad autónoma, una región para la UE, tiene la solución al problema y va solo sin contar con nadie”.
9. Xavier García Albiol, obsessió franquista – 26 de desembre de 2015
Ja se suposava al principi d’aquest curs polític que amb Xavier García Albiol al Parlament, el galliner estaria esvalotat de manera permanent. I el nou líder dels populars catalans no ha decebut. Un dels seus comentaris més èpics va ser el del dia de Sant Esteve, coincidint amb el tradicional partit amistós que l’any passat enfrontava la selecció catalana amb la basca: “Hoy toca aquelarre independentista en el fútbol organizado por la FCF. La utilización política del fútbol igualitos que el dictador Franco”. No ha estat l’única menció al dictador, però, ja que aquest mes d’agost ha etzibat: “CDC, ERC i la CUP poden aconseguir el que no va aconseguir Franco: posar en risc l'autonomia de Catalunya”.
8. El dia que el diari El País es va menjar el seu editorial – 4 de gener de 2016
‘Lúgubre final’. Era el titular de l’editorial d’El País del 4 de gener, el dia després que la CUP digués l’últim ‘no’ a Artur Mas. Tot apuntava a unes segones eleccions catalanes i El País s’acomiadava ja de Mas i del procés en general: “[Los independentistas] lo han perdido todo”, deia el rotatiu tot precipitant-se. Parlava, també, del “tétrico final de Mas” que, “aunque aún pueda adornarse de detalles más patéticos, no constituye un mal episodio para Cataluña”.
7. Arturo Pérez-Reverte, irritat amb Gabriel Rufián – 5 de març de 2016
L’escriptor Arturo Pérez-Reverte es va escalfar després d’escoltar la intervenció de Gabriel Rufián durant el debat d’investidura fallit de Pedro Sánchez i, via Twitter, li va etzibar: “Ayer escuché el discurso de Gabriel Rufián (ERC) en lo de Sánchez. La España que sentó en el Parlamento a ese joven merece irse al carajo”. Sobre el paper, és un dels grans intel·lectuals de l’Estat, però va caure en el mateix atac d’ira descontrolat que milers d’usuaris de Twitter. Entre ells, el ‘periodista’ Alfredo Urdaci, que el dia abans havia dit que “Rufián ha hecho un discurso subnormal en el sentido estricto de la palabra”.
6. José Manuel García-Margallo se la va jugar amb un debat amb Oriol Junqueras – 23 de setembre de 2016
Que al ministre d’Exteriors li va la marxa –la marxa anticatalanista- és un fet. Ara bé, el 23 de setembre passat, a cinc dies del 27S, va jugar-s’ho tot en un controvertit debat amb Oriol Junqueras. I va deixar anar alguna perla: “Estando en España a Cataluña le ha ido muy bien”, “Oriol, te vas a dar una galleta monumental”, “cuando unos amigos míos quieren tirarse del puente, yo lo que quiero es disuadirles de que lo hagan”. Sí, evidentment Margallo es va quedar lluny del “navegarán por el espacio por los siglos de los siglos”.
5. Susana Díaz, la ‘baronesa’ de la unidad de España – 15 de juny de 2016
La multitud de cites amb les urnes dels últims temps han permès veure una Susana Díaz desbocada en contra de la sobirania de Catalunya. En un dels mítings, a l’avantsala del 20J, va deixar anar: "¿Están diciendo a los andaluces, por ejemplo, que cuando paguensus préstamos, sus hipotecas en La Caixa, que es la primera entidad financiera en Andalucía, y sus intereses van a ir aCatalunya y a cotizar en esa hacienda catalana?". Uns dies abans, ja havia posat Podemos i independentistes al mateix sac i els havia assotat dialècticament: “Los votos de los andaluces no les van a servir para pagar los privilegios de Ada Colau ni los desvaríos de los independentistas”.
4. Félix de Azúa entrava a la RAE per la porta gran – 13 de març de 2016
Félix de Azúa prenia possessió de manera oficial com a membre de la Reial Acadèmia Espanyola el 13 de març d’enguany, només unes hores després d’haver deixat anar una frase ‘antològica’ en una entrevista amb l’Agència EFE: “La educación en Cataluña está en manos de talibanes, que enseñan el odio a España y a todo aquello que es español”. De nou, el tòpic de sempre. Cal dir res més?
3. El dia que Pablo Iglesias va emprar el discurs ètnic – 9 de setembre de 2015
A les portes de la campanya electoral del 27S, Pablo Iglesias va creuar una ratlla vermella que li va sortir cara: la de l’etnicisme. En un míting a Rubí, va etzibar: "Esa gente de barrio, esa gente de barrio que no vota tiene que sacar los dientes. Esa gente de barrio que no se avergüenza de tener abuelos andaluces o padres extremeños tiene que sacar los dientes". Iglesias va aconseguir no només ser el tema de la campanya electoral als actes dels independentistes, sinó que va eclipsar els dirigents de Catalunya Sí que es Pot, que van acabar amb uns resultats ínfims.
2. Albert Rivera, el populisme més barat – 18 de juny de 2016
La desesperació a les files de Ciudadanos en els últims dies abans de les eleccions repetides al Congrés espanyol el 26J va anar ‘in crescendo’. Les perspectives electorals eren pessimistes, fins que Albert Rivera va apostar per maximitzar la seva figura de ‘màrtir’ a Catalunya: “"Vengo de una tierra donde tienes que partirte la cara literalmente para defender la igualdad de todos los españoles, para decir que un catalán y un andaluz son iguales, para poder hablar en catalán y en castellano, o para ver un partido de fútbol en la calle". A qui no li ha passat, que l’han pegat per parlar en castellà?
1. Daniel de Alfonso, símbol de la corrupció endèmica de l’Estat - 22 de juny de 2016
Les cèlebres converses filtrades entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso –que no es van mantenir en aquest curs polític però es van saber uns dies abans del 26J- van deixar una multitud de perles, però potser la més simbòlica és aquesta: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”. La trama del ministre d’Interior i l’excap de l’Oficina Antifrau i, en especial, aquesta frase, és el paradigma de la corrupció endèmica de l’Estat i del joc brut que res té a veure amb la política representativa.