
Llista unitària independentista per les possibles terceres eleccions?
Demòcrates de Catalunya ha apostat per una candidatura conjunta si s'ha de tornar a les urnes. Una candidatura unitària podria arribar als 28 diputats a la cambra baixa
Guifré Jordan @enGuifre - Amb les sospites de terceres eleccions espanyoles a la vista, torna l’eterna pregunta a cada contesa electoral des de fa dos anys: anirà tot l’independentisme unit en una sola candidatura? Si bé després del 9N el debat va generar un cisma independentista, en les dues convocatòries electorals espanyoles s’ha tancat amb un rebuig sense obrir més ferides. Amb tot, si es tornen a repetir els comicis al Congrés dels Diputats, la qüestió es torna a obrir i Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió, s’hi ha posicionat a favor aquest migdia, de la mateixa manera que va fer pel 26J.
El vot independentista pot continuar baixant al Congrés si no hi ha un revulsiu
Les terceres eleccions podrien estar marcades per l’alta abstenció. Les de juny ja van registrar 1,2 milions de votants menys al conjunt de l’Estat, 300.000 dels quals a Catalunya. El desinterès en els comicis podria haver estat un dels motius pels quals l’independentisme va registrar el 26J un descens de 60.000 vots –per bé que CDC va ser qui va perdre més vots, mentre que ERC va créixer de manera tímida. Així, en una hipotètica nova cita a les urnes, els 17 diputats independentistes podrien ser menys... Si no hi ha cap revulsiu que motivi la participació.
Una candidatura unitària podria arribar als 28 diputats a la cambra baixa
Una candidatura unitària que comptés amb exconvergents, republicans, demòcrates i fins i tot cupaires podria superar els 20 escons amb escreix i fins i tot arribar als 28 si la totalitat dels gairebé dos milions de persones que van votar independència el 27S es mobilitzessin. El nombre d’escons que es podrien aconseguir podrien ser equiparables als de Ciudadanos al conjunt de l’Estat, i podria impedir una majoria absoluta entre els d’Albert Rivera i el PP. No obstant, la pugna per les cares que ocupessin els primers llocs de les llistes, les quotes o l’interès per visualitzar el pes real de cada partit –tot i que el comportament electoral a les espanyoles no es pot extrapolar al de les catalanes.