Cinc diferències entre l’alcaldessa de Badalona i la de Barcelona que deixen Colau en evidència

Dolors Sabater supera la líder de Barcelona en Comú en compromís amb el procés, determinació amb la carpeta nacional, capacitat de pactar i en política antidesnonaments

14  

( 9 vots )

 Carregant

Guifré Jordan @enGuifre - Les eleccions del maig de l’any passat van provocar un canvi radical a moltes alcaldies cap a opcions d’esquerres. Les noves alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabater, van significar els grans èxits que s’apuntaven els ‘comuns’, però quan s’està a punt d’arribar al primer terç del mandat, les diferències entre les dues són força evidents, sobretot en el terreny nacional, i es poden resumir en cinc punts: 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

ada colau, badalona, barcelona, barcelona en comú, dolors sabater, en comú, gu

1. L'ambigüitat de Colau amb el procés contrasta amb la determinació de Sabater

Mentre Ada Colau continua amb l’ambigüitat i els equilibris respecte el procés, Dolors Sabater reivindica de manera inequívoca un paper més important del municipalisme en el camí català cap a l’estat propi. De fet, ella es defineix com a independentista, no va faltar a la manifestació de l’Onze de Setembre passat i fins i tot ha col·laborat en iniciatives de l’ANC. Totes dues alcaldesses van parlar de fer una consulta ciutadana per unir-se a l'AMI en campanya, però Sabater es va refermar el maig passat en la seva intenció, mentre que la líder de Barcelona en Comú va dir el juliol passat a la presidenta de l'AMI que "no era el moment", però que després de l'estiu en parlarien. 

2. Pressupostos aprovats amb ampli acord a Badalona, pròrroga pressupostària a Barcelona

la capacitat d’arribar a pactes de la batllessa de Badalona ja ha estat demostrada. No només per ser investida alcaldessa, cosa que necessitava l’acord entre Guanyem Badalona en Comú (la seva candidatura), ERC, ICV i PSC, sinó també pels pressupostos de 2016. Les quatre formacions d’esquerres el van validar en un acord molt ampli, perquè també s’hi va sumar CDC. En canvi, Colau no va poder pactar amb la resta de grups i es va veure abocada a una pròrroga per enguany. A més, va patir per validar una modificació pressupostària de la pròrroga que va acabar aprovant després d’haver cancel·lat ‘in extremis’ el ple que l’havia de votar per falta de suports.

3. Govern sobiranista a Badalona, pacte amb la 'màfia' a Barcelona

El govern a Badalona és de tres forces que defensen el dret a decidir: Guanyem Badalona en Comú (que inclou Podem i la CUP), Esquerra i Iniciativa. Sabater va aconseguir formar l’aliança des del primer dia, mentre que Colau ha hagut d’esperar un any. I l’acord a què ha arribat ha estat amb el PSC, clarament unionista, i integrant de “la màfia”, segons la seva pròpia candidatura va dir en campanya electoral.

4. Sabater reforça el simbolisme de 1714 mentre que Colau l'amaga

Aquest Onze de Setembre a Badalona serà especial, ja que durant la vigília s’hi descobrirà una placa que reconeix la tasca dels pescadors badalonins que van trencar el setge borbònic a la ciutat comtal durant la guerra de Successió. La iniciativa és el resultat d’una moció en aquest sentit que es va aprovar al Ple municipal quan García Albiol era alcalde i que el govern va ignorar. Pel que fa a Ada Colau, una de les notícies d’aquest estiu al voltant de la Diada és que ha prohibit a la Coronela de Barcelona fer la tradicional ofrena floral a Rafael Casanova. A més, el consistori està treballant des de fa mesos a acabar amb l’ús del Born Centre Cultural centrat amb l’Onze de Setembre de 1714, fins al punt que pretén instal·lar-hi una escultura de Francisco Franco per una exposició.

5. El model antidesnonaments ha acabat sent Badalona

Un dels grans cavalls de batalla d’Ada Colau en campanya era que impulsaria la fi dels desnonaments a Barcelona. Gairebé un any després, però, l’oposició denunciava que la ràtio havia baixat de 8,5 al dia a 8,2. Per contra, l’Ajuntament de Badalona ha passat a ser un referent a nivell nacional en aquesta matèria, tal com demostra el fet que en l’acord de governabilitat que Junts pel Sí va proposar a la CUP de desembre passat es parlés de prendre l’exemple de Badalona en polítiques antidesnonaments. 

Notícies relacionades

14 comentaris

Imprimir Enviar