La ‘Diada de Colau’ marcarà un abans i un després en els ‘comuns’
L'assistència de l'alcaldessa de Barcelona ha obert la capsa dels trons al seu sector, que viurà una tardor calenta
Guifré Jordan @enGuifre – La multitud d’imatges espectaculars i records de per vida que ha tornat a deixar la manifestació d’aquest diumenge se sumarà a les memòries de les quatre Diades independentistes precedents. Les riuades de gent als carrers d’enguany, però, tenen una diferència amb les anteriors: per primera vegada el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament hi han participat, així com la líder dels ‘comuns’, Ada Colau. L’assistència de l’alcaldessa pot marcar un abans i un després en el sector, cosa que podria acabar de decantar la balança cap a una majoria independentista en la societat catalana.
Tret de sortida al conflicte d'aquesta tardor dels comuns
La participació de Colau ha representat el tret de sortida d’un conflicte dins els ‘comuns’, que s’han mostrat dividits sobre la necessitat de fer costat a la marxa de l’ANC i Òmnium durant les últimes setmanes. El discurs d’ambigüitat era còmode fins ara per totes les faccions del sector, que així havien evitat enfrontar-se els uns contra els altres fins ara. Amb tot, el pas endavant de Colau –que ha forçat el mateix gest del seu home a Podem, Albano-Dante Fachin– ha trencat els esquemes i ha accelerat l’inici d’un debat intern que ja no s’aturarà. Està previst que aquesta tardor Barcelona en Comú, Podem, ICV i EUiA confeccionin el nou partit que els ha d’unificar sota la batuta de Colau, així que hauran de definir el seu discurs nacional.
Colau, a la caça de vots d'ERC i CUP?
Amb el canvi a Espanya impossible després de dos comicis, el full de ruta de continuar esperant que es capgirin les majories a l’Estat els serà difícil de mantenir –encara que el podrien allargar si hi ha terceres eleccions–. Així, l’estratègia de Colau que hauria començat ahir seria la d’apropament a les tesis independentistes d’esquerres veient que els federalistes cauen en picat després del 20D i el 26J. L’objectiu seria intentar-se fer un lloc entre ERC i la CUP en aquest nínxol ideològic de cara a unes hipotètiques eleccions catalanes de 2017. Si el gir es concretés, el 50%+1 de vots independentistes en el si de la societat catalana quedarien del tot garantits.
Iniciativa es podria veure arrossegada a l'independentisme
El debat que es viurà els propers mesos entre els ‘comuns’ serà ideològic, però també de pes de cada una de les formacions que els conformen. Els dos elements poden anar lligats, ja que Iniciativa, la més reticent a anar a la manifestació d’ahir –i, per extensió, a la independència– jugarà fort per un pes important en el nou subjecte polític, i també ho farà per posicions menys independentistes. Ara bé, sap que si no cedeix en les seves demandes i acaba defenestrada del projecte de Colau –ja sigui motu proprio o forçat–, pot acabar en l’ocàs polític de la mateixa manera que Unió quan es va separar de Convergència. És per aquest motiu que haurà de ser més flexible del que voldria.
Duran ja va anar a una manifestació independentista però va tornar a la 'puta i la Ramoneta'
De fet, el precedent d’UDC sobrevolarà tota la gestació del nou partit de Colau. Si l’alcaldessa decideix continuar amb l’ambigüitat i el discurs de canvi a Espanya en lloc de deixar en via morta l’apropament a la independència, podria acabar com el partit encapçalat durant tres dècades per Duran i Lleida. El democristià insígnia va arribar a participar a la manifestació de 2012 amb una estratègia idèntica al que ara entonen els comuns que hi van, la de posar aigua al vi al sentit de l'esdeveniment: “Ja no és una marxa en pro de la independència, sinó d’afirmació catalanista”.
Colau en una disjuntiva: o ambigüitat i acabar com UDC o gir independentista
CDC, que encara no era explícitament independentista, també hi va anar, i cadascun dels dos partits va agafar un camí diferent a partir de 2012. Ara Colau va arribar ahir a la tarda a un encreuament de camins i ara ha de triar: agafarà la via Duran, de fer una aparició a la Diada però continuar amb el discurs ambigu fins a desaparèixer, o la via Convergència, d’adaptació a la nova realitat que, tot i debilitada, la manté a la presidència de la Generalitat?
Notícies relacionades
- Colau i Duran i Lleida, el mateix discurs 10.09.2016.
- Cinc diferències entre l’alcaldessa de Badalona i la de Barcelona que deixen Colau en evidència 08.09.2016.
- La prova que la diada d’En Comú Podem a Sant Boi és tramposa 06.09.2016.
- Lliçó de coherència de l'alcaldessa de Badalona a Ada Colau 06.09.2016.