Política Última actualització Dissabte, 10 de juliol de 2010 05:00 h

Catalunya decideix: regió o nació

Com el 1977, el país protagonitzarà una gran manifestació avui a Barcelona en contra de la mutilació de l'Estatut perpetrada pel Constitucional espanyol i a favor del dret a decidir

Els demòcrates de Catalunya es manifestaran avui a partir de les sis de la tarda a Barcelona en contra de l'esquarterament de l'Estatut de Catalunya realitzat pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) i a favor del dret dels catalans a l'autodeterminació. Som una nació. Nosaltres decidim és el lema de la manifestació que finalment han assumit com a propi tots els partits polítics de tradició democràtica -des de PSC i CiU a la CUP-, els sindicats i més d'un miler d'associacions d'arreu del país que s'han sumat a la convocatòria d'Òmnium Cultural. La manifestació, que es preveu tant o més multitudinària que la de 1977, esdevindrà el clam contra una mutilació jurídica que ha reduït el poder polític de la Generalitat als nivells de la Mancomunitat de Prat de la Riba.

La sentència contra l'Estatut publicada ahir mateix ha superat els pronòstics més catastròfics, i retalla alguns drets dels catalans que ja garantia l'Estatut de 1979, de manera que fa retrocedir Catalunya fins el 1975. La sentència completa confirma que l'Estat espanyol nega de totes totes la condició de 'nació', tampoc li reconeix cap dret històric com a font de legitimitat política, la seva llengua pròpia passa a tenir un rang inferior al del castellà, el sobreesforç fiscal dels catalans no s'ha de tenir en compte de cap manera i totes les lleis d'àmbit estatal passen per sobre de les competències de la Generalitat. Més clar, impossible.

Així és com ahir molts catalans es van adonar ahir que el Constitucional ha establert un topall molt clar de fins on poden arribar les aspiracions catalanes en el marc de l'Estat espanyol. Catalunya és una regió d'Espanya. I punt.

Provocació
La publicació d'una sentència tant dura just el dia abans de la manifestació -quan, en un principi, s'havia anunciat pel dilluns- s'ha entès com una provocació per part de tota la classe política catalana de tradició democràtica, Òmnium Cultural, els sindicats i la societat civil. Artur Mas va considerar ahir que els poders espanyols 'volen convertir el país en una regió', el PSC ha demanat als seus militants que donin una resposta massiva a la manifestació, Esquerra creu que la sentència 'deixa l'autonomisme en paper mullat' i ICV afirma que 'aquest TC, ni ens entén ni ens accepta'.

Òmnium Cultural preveu que la manifestació d'avui serà equiparable a la de 1977, quan més d'un milió de catalans va manifestar-se a favor de l'Estatut d'Autonomia. La manifestació de llavors va ser entesa des de Madrid com un clam de Catalunya a favor de l'autogovern, que es traduiria al cap de dos anys en l'Estatut vigent fins el 2003. Ara, però, el govern espanyol entén que la sentència tan sols és una mera protesta contra el Partit Popular.

El mateix dia que es va convocar la manifestació, l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, va alertar que la manifestació per si sola 'no serà suficient, no resoldrà el problema, però expressarà el sentiment popular de rebuig', i va apuntar que 'després caldrà donar una resposta política' a la situació. Malgrat aquest clam, la unitat d'acció que exhibiran avui les forces polítiques catalanes corre el risc de quedar-se en no-res un cop finalitzi la marxa.

Chacón, l'absent
Entre les absències més destacades a la manifestació d'avui, s'hi compta la de la dirigent del PSC Carme Chacón, que va encapçalar la llista socialista catalana a les eleccions espanyoles del 2008 amb un programa electoral que la sentència del TC impedeix de dur a la pràctica. Malgrat aquest contrasentit, Chacón ha optat per alinear-se amb PP i Ciutadans.

Les dues ànimes del PSC, doncs, entraran avui en col·lisió. La que accepta plenament que Catalunya és una regió d'Espanya equiparable a la Rioja i la que voldria que Espanya tractés Catalunya en peu d'igualtat, establint-hi una relació federal que solucionaria definitivament l'encaix Catalunya-Espanya. Del pols entre aquestes dues ànimes en depèn el futur del catalanisme.

Però la catastròfica sentència feta pública ahir tanca la porta a qualsevol acord per la part espanyola a negociar cap mena d'Estat federal, reiterant en diverses ocasions que l'Estatut s'ha de subordinar a la Constitució espanyola i fent que una dotzena de lleis aprovades pel Parlament quedin en paper mullat, des de la llei d'educació a la del cinema, la de les vegueries, la d'immigració i la de consultes, entre d'altres.

La sortida que els queda a aquests federalistes desencantats és, segons Joan Puigcercós, la d'abraçar la causa independentista. De moment, cap veu federalista ha expressat amb nitidesa aquesta evolució, per bé que Josep Maria Bricall, Josep Maria Castellet, Salvador Giner, Jordi Nadal, Antoni Serra Ramoneda i Josep Maria Vallès alertaven públicament des d'El País que 'l'acord polític de 1978 s'ha desgastat de manera molt notable.