La candidatura de Madrid es va presentar fins a tres vegades consecutives per ser seu olímpica. Concretament van ser els anys 2012, 2016 i 2020. Totes les va perdre. Però el fervor madrileny va portar a començar a construir infraestructures esportives milionàries sense abans de tenir el bat al sac i ben lligat. Ara, dos grans recintes resten abandonats amb un futur incert i representen més de 8.000 milions d'euros malbaratats.
Dels creadors de les radials desatrosses a Madrid, ara arriben les infraestructures esportives fantasma a la capital espanyola. La gran frustració i enveja del Madrid en vers Barcelona per ser seu olímpica va portar a la capital d'Espanya a presentar-se fins a 3 vegades, totes perdudes. A més, va començar a construir dues grans infraestructures ara abandonades i parades, amb un cost total d'uns 8.000 milions d'euros.
Estadio La Peineta
Aquest estadi s'havia de convertir en un dels símbols del Madrid olímpic. Es va arribar a inaugurar l'any 1994 ja amb el somni olímpic a l'horitzó però es va acabar abandonant el 2004 per una remodelació que s'ha quedat a mitges durant molts anys. Es tracta del Estadio La Peineta i que ara es buscarà la fórmula per convertir-se en l'estadi de l'Atlètic de Madrid.
Això és així perquè hi va haver un acord subscrit per qui fou l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón i Enrique Cerezo, encara avui president de l'Atlètic de Madrid al desembre del 2008 que deia que després dels jocs l'equip blanc i vermell es quedaria amb l'estadi a canvi de mantenir-lo.
En aquest últim cas, l'ATM podia triar entre ser exigir indemnitzacions o instar la pròrroga de la concessió dels terrenys durant 75 anys (termini legal màxim) sense haver de pagar res, ja que l'Ajuntament entenia que construir l'estadi era suficient pagament.
Centro acuático
El Centro Acuático havia de ser una de les joies de la corona. Ara mateix presenta un estat fantasmagòric i decadent. Es tracte d'una megaestructura que ha quedat a mitges pensat per ser una de les seus de les proves de natació, salts i waterpolo a les candidatures olímpiques del 2012, 2016 i 2020. El preu total d'aquesta obra va superar els 120 milions d'euros. Les obres es van abandonar definitivament el juliol del 2010 i avui, més de sis anys després, segueix igual.
El Centro Aquático havia de ser gestionat per una empresa privada que s'ocuparia de córrer amb les despeses i, a canvi, rebre els beneficis derivats de la seva explotació. No obstant això, al no haver construït gairebé res i no tenir ja un objectiu esportiu determinat, les entitats locals i de la Comunitat de Madrid tenen una patata calenta que hauran d'estudiar què fer-ne i quins possibles usos faran més viable la privatització d'aquesta construcció. Mentre ho decideixen, les despeses corren a compte dels madrilenys.
Quina diferencia amb nosaltres, doncs totes les infraestructures com pavellons que van ser construïdes en les nostres olimpíades, han sigut totes aprofitades, per el que han estat ben amortitzades les despeses ocasionades. No ha passat el mateix en altres comunitats que la majoría d'edificis han quedat abandonats. Aquí hi ha la diferencia que esgrimim els catalans, saber fer una bona administració de el poc que es té. Per això crec amb certesa que anirà molt bé una Catalunya indepe... Llegir més
Encara segueixes essent tan carrinclonet, amb els teus "nazis", reineta?
No et fa vergonya ser tan RIDICULETA ? No, no, es clar: el sentit del ridícul exigeix un IQ pel cim dels 70.
Bé, ves exhibint la teva cantimflesca i grotesca estupidesa, reineta,, que a mi no em perjudica gens. És com quan pretens ser català: NO CONVECES NI ELS TEUS !
Els agents del Servei Municipal d' Intel.ligència i Contraespionatge de Cantallops (Alt Empordà) que tenim infiltrats en les altes esferes de Madrid, em fan saber que la meva sug,gerència exposada al comentari #4 , no ha estat ben rebuda en cercles governamentals.
Bé, NO DESEPEREU, ESPANYOLETTOS !!! . . . Us faré una altra espectacular proposta, tan INNOVADORA com la primera.
Veiam: per què no feu servir totes aquests inútils edificis per a fer un MUSEU ÚNIC AL MÓN, que obli... Llegir més
En la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’. Invocà tot seguit la sentència de la Cort Internacional sobre Kossove de 22 juliol 2010 i recordà que no hi havia cap precepte de la llei internacion... Llegir més
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.