Carod defensa el referèndum 2014 davant els seus socis independentistes europeus
Catalunya seria membre de la UE per "ampliació interna"
2
CarregantERC i els altres cinc partits independentistes europeus que governen actualment, Eusko Alkartasuna, el BNG, l'Scotish National Party escocès, el Plaid Cymru gal·lès i l'Spirit flamenc, han reclamat conjuntament, aquest dissabte a Escòcia, que si les seves nacions s'independitzen siguin reconegudes com estats membres de la Unió Europea, el que es coneix com 'ampliació interna'. I han exigit 'respecte' pel dret a l'autodeterminació, com un dret humà més, i 'al principi de subsidiarietat'. Josep-Lluís Carod-Rovira, precisament, en una encesa proclama independentista, ha defensat davant dels seus socis europeus que Catalunya ha de celebrar un referèndum d'autodeterminació l'any 2014. El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, i els seus homòlegs dels governs basc, gallec, escocès, gal·lès i flamenc, han impulsat, també al Dynamic Earth de la capital escocesa, davant mateix del Parlament, una Declaració d'Edimburg que denuncia la 'manca de suport' que rep la indústria cultural catalana per part de Madrid i Brussel·les i reclamen que es reconegui la diversitat lingüística de la UE.
Carod ha aclarit, 'per evitar interpretacions equivocades', que parlava com a líder d'ERC i no com a vicepresident de la Generalitat. 'La posició estratègica d'Esquerra no és la del govern com tampoc no ho és' la del PSC i ICV quan els seus dirigents 'parlen, legítimament, de socialisme o federalisme', ha recordat. El president republicà ha criticat que 'actualment estar orgullós de la mida o la dimensió d'un estat és anacrònic', ja que 'els petits estats són més capaços d'adaptar-se al món globalitzat', tenen 'més cohesió social i agilitat'. Carod ha posat d'exemple 'diferents indicadors' que mostren 'l'èxit dels petits estats': 'Quatre dels cinc països més rics del món tenen menys de cinc milions d'habitants; vuit dels deu estats més pacífics del planeta, tenen menys de deu milions d'habitants; cinc dels set països més competitius del món, tenen menys de deu milions d'habitants; i dels deu països amb més desenvolupament humà del món, només el Japó es pot considerar un estat gran'.
El president d'ERC ha 'animat' els seus socis independentistes a crear 'un grup ideològicament potent que doni suport als processos d'ampliació interna de la UE i de regionalització d'estats amb diversitat nacional'. I així ha quedat recollit en el document de conclusions d'aquesta reunió de l'anomenat Grup d'Edimburg: 'L'ampliació interna de la UE és el nostre objectiu comú. Volem veure els nostres països acceptats a les institucions europees com a membres de ple dret, disposant del vot i de la veu que els ciutadans necessiten'. Carod ha convidat els homòlegs amb qui ha compartit la taula rodona 'Els canvis constitucionals a Escòcia, Gal·les, Flandes, País Basc, Catalunya i Galícia', Unai Ziarreta (EA), Ian Hudgton (Scotish National Party), Ieuan Wyn Jones (Plaid Cymru) i Bettina Geysen (Spirit), a celebrar la pròxima cimera a Catalunya, aquest estiu.
Joan Manel Tresserras i els consellers de Cultura i Educació basc, Tontxu Campos, l'escocesa Linda Fabiani, el flamenc Bert Anciaux, i el gal·lès Rhodri Glyn Thomas, han firmat, també aquest dissabte al matí a Escòcia, la Declaració d'Edimburg, que fixa la intenció dels sis governs de cooperar per 'promoure l'herència cultural i l'intercanvi de bones pràctiques' i denuncia la 'manca de suport' que reben les indústries culturals de les nacions sense estat d'Europa per part dels seus governs estatals i de les institucions europees. Tresserras ha representat la Generalitat en la taula rodona 'El paper de les polítiques lingüístiques i culturals en la construcció d'una nació'. En el debat també hi ha participat Bernat Joan, actual secretari de Política Lingüística de la Generalitat i secretari general de l'Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu al qual pertany Esquerra i que es vol rellançar amb la cimera d'aquest dissabte. 'Volem participar activament en la construcció europea, sense la mediació dels estats passats de moda, i ho volem fer construint nous estats que responguin realment a les necessitats dels seus ciutadans', ha afirmat Joan.
Imprimir
Enviar
bcn
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat