Un estudi de l'Institut Català remarca la discriminació sexista en la relació entre les dones i el treball a Catalunya
En ple segle XXI persisteixen les discriminacions per raó de sexe
0
CarregantLa presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, ha presentat un estudi que analitza la relació de les dones amb el treball a Catalunya en les darreres dècades. 'Les dones i el treball a Catalunya: mites i certeses' ha estat editat per l'ICD, en la seva col·lecció Estudis, que té per objectiu difondre investigacions en l'àmbit de les polítiques de dones. La recerca, que ha estat coordinada per la professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Teresa Torns, aprofundeix, entre d'altres aspectes, en l'anàlisi de la tensió que genera la doble presència de les dones en el àmbits de treball productiu i reproductiu. Segons l'estudi, el repartiment desigual de la càrrega de tots els treballs entre homes i dones provoca que, malgrat la igualtat formal, persisteixin discriminacions sexistes tant en el mercat laboral com en les interaccions socials i en l'aplicació dels drets de ciutadania.
Entre els temes que ha tractat l'estudi destaca que la dona està incorporada al mercat de treball des de l'inici de la industrialització, sobretot, en el sector de tèxtil. Per altra banda, també es destaca l'augment molt significatiu de la taxa d'activitat de les dones a Catalunya i l'estabilitat de la seva activitat laboral ja que s'incorporen al mercat laboral per quedar-s'hi.
L'any 2001, 12 de les 41 comarques catalanes tenien unes taxes d'activitat femenina iguals o superiors al 50%, mentre que només 7 se situaven per sota del 40%. La dada més important és que les trajectòries comarcals han estat prou diferents, com a reflex dels canvis socials i productius. Així, les comarques amb baixes xifres d'activitat femenina l'any 1975, han vist duplicar o triplicar aquestes taxes d'activitat. Com exemple, aquest és el cas del Baix Penedès (del 20,2 % al 57,9%), de la Val d'Aran (del 20,7% al 55,8%), del Montsià (del 18,2% al 50,1%) o del Baix Llobregat (del 23,9% al 50%).
En canvi, comarques on la taxa d'activitat femenina ja se situava per damunt de la mitjana catalana l’any 1976, han tingut un creixement més moderat. És el cas d'algunes comarques tradicionalment lligades a la indústria tèxtil de les conques d'interior, com l'Anoia, el Bages o el Berguedà, que han deixat de ser comarques on la presència femenina al tèxtil era molt important, a viure un cert declivi en aquest tipus d'indústria.
Gairebé totes les dones tenen cura de la llar i de la família (91,62%), però també una proporció important d'homes diu fer-ho (73,21%). La diferència està en el temps que elles i ells hi dediquen cada dia i en el tipus d'activitats, segons l'estudi, ja que les dones fan 4 hores i 37 minuts de mitjana i els homes la meitat, 2 hores i 14 minuts.
Pel que fa a les activitats, els homes fan bricolatge o jardineria i un cert suport a tasques de cura i neteja, que són femenines. Aquest repartiment desigual implica que els homes acostumen a fer activitats menys freqüents i quotidianes, i totes les que impliquen no posar en dubte la seva activitat principal. L'estudi destaca que el conflicte entre treball domestico-familiar i l'ocupació recau, en exclusiva, sobre el col·lectiu femení. Això contribueix a percebre la conciliació com un problema que afecta solament les dones.
L'estudi també indica que existeixen tres col·lectius de dones en relació a la feina: el gruix més important correspon a les dones ocupades amb un suport mínim de les seves parelles en relació al treball domestico-familiar. En els extrems, d'una banda, trobem les universitàries, que disposen d'ajut extern i d'un suport rellevant de les seves parelles. A la banda oposada, les ocupades, amb baixos nivells d'estudis, que suporten gairebé tot el treball domestico-familiar totes soles.
L'arribada de les migracions recents posa de manifest la necessitat de considerar que, a més de les desigualtats de classe, cal tenir present les desigualtats d'ètnia. Les dones nouvingudes arrosseguen allò que s'anomena triple discriminació: classe, gènere i ètnia. La discriminació laboral que pateixen les treballadores immigrades no només suposa la pèrdua del seu capital humà, segons l'estudi, ja que les situacions d'inconsistència d'estatus que es generen els causen frustracions i trastorns psicològics que s'afegeixen al trasbals associat a la pèrdua de vincles familiars i als obstacles a què s'enfronten en la societat receptora.
Finalment també es destaca que les dones científiques també estan discriminades ja que presenten una segregació ocupacional que, en el cas dels salaris, ens mostra que hi ha més diferències entre els homes i dones d'aquest col·lectiu que no pas en la mitjana del conjunt de categories professionals i que representa el 70% del salari dels homes del mateix grup ocupacional. L'existència de les desigualtats de gènere dins i fora del mercat de treball també han fet que la presència femenina en les organitzacions sindicals hagi estat històricament inferior a la presència masculina, i que la manera en què s'hagi concretat aquesta presència també hagi estat diferent.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat