Mas vol que CiU "dirigeixi" la política econòmica de l'Estat espanyol
Si són decisius després del 9-M
6
CarregantEl president de CiU, Artur Mas, ha apostat aquest dimarts perquè la federació nacionalista pugui 'dirigir' la política econòmica de l'estat si és decisiva després de les eleccions generals del 9 de març, tot defensant la 'imatge de confiança' que pot donar la federació nacionalista davant de la 'frivolitat' del PSOE i el 'partidisme' del PP en aquesta matèria. Mas ha apostat perquè CiU pugui tenir un 'pes', des de la seva 'influència', en la 'conducció' de la política econòmica de l'estat. El líder de CiU ho ha dit a Estònia, on aquest dimarts tanca el seu viatge que també l'ha portat a Finlàndia. A Tallin, la capital d'Estònia, Mas ha conegut els avenços tecnològics del país, pioner en vot electrònic i que vol implantar el vot per telèfon mòbil l'any 2009.
En una roda de premsa des d'Estònia, on aquest dimarts acaba el seu viatge, Mas ha volgut parlar de la situació econòmica actual, coincidint amb la caiguda de les borses de les últimes hores. Mas ha remarcat que 'ni el panorama abans era tant bo com pintaven ni ara és tant dolent', volent fugir així d'un 'pessimisme' que, ha alertat, es 'contagia'.
Mas ha dit 'intuir' que el govern espanyol 'no diu tota la veritat' sobre les perspectives econòmiques en el conjunt de l'estat, tot apuntant que 'deuen mirar d'amagar algun tipus d'informació que deuen tenir' per la proximitat de les eleccions del 9 de març. En aquest sentit, ha demanat que es doni la informació 'de que es disposi' perquè 'la gent sàpiga en quines condicions s'està votant'.
Davant de la situació econòmica actual, Mas ha remarcat que cal donar un 'missatge de confiança' i 'credibilitat'. Tot i això, ha assegurat que 'ni PP ni PSOE' poden donar 'la confiança necessària' perquè hi hagi un 'clima de serenitat'. Sobre el PSOE, Mas creu que és 'molt difícil que Zapatero inspiri confiança en algú després dels seus reiterats incompliments de tota mena'. Sobre el PP i Mariano Rajoy, Mas ha carregat contra el seu 'partidisme', ja que 'per ells, quan pitjor estiguin les coses, millor per ells'.
Així, Mas ha situat CiU com la formació que pot donar un 'missatge de confiança' en aquest sentit. De fet, ha recordat que, quan l'any 1993 va decidir donar suport al govern espanyol de Felipe González, va ser per 'raons de política econòmica' i a partir d'aquí van venir les 'remuntades'. Mas ha defensat el paper de la federació nacionalista en matèria 'd'economia real, no especulativa', tot dient que 'hi hem posat rigor, solidesa, i no populisme ni demagògia'.
El president de CiU ha assegurat que 'tant important com defensar l'eix de l'autogovern, nacional, que és fonamental, és que CiU aparegui com una formació política que pot donar aquesta imatge de confiança per dirigir la política econòmica en els propers temps'. Mas creu 'fonamental' que una formació com la federació nacionalista 'pugui tenir un plus de responsabilitat, un pes en la conducció de la política econòmica' i que hi pugui tenir 'influència'.
De fet, Mas espera que de les eleccions generals en surti una federació nacionalista amb més diputats i senadors, tot dient que 'convé' que creixi. De fet, Mas ha remarcat que creu 'fonamental' que CiU 'tingui una influència decisiva, que tinguem en part la paella pel mànec', ja que 'quan CiU ha tingut la paella pel mànec, normalment les coses han anat bé'.
El primer ministre estonià ensenya noves tecnologies a Mas
Mas ha fet aquestes declaracions en el marc del viatge que aquests dies està fent a Finlàndia i Estònia. L'objectiu de la jornada a Estònia ha estat prendre nota de l'alt nivell de competitivitat que en els últims anys ha aconseguit aquest país. De fet, Mas ha situat Estònia com a 'exemple d'èxit en matèria de creixement econòmic', tot destacant la 'revolució tecnològica' que han fet amb la societat de la informació i les TIC. Per Mas, Catalunya ha 'perdut' els últims quatre anys en aquesta matèria.
A la capital estoniana, Tallin, Mas ha visitat l'empresa EMT, puntera en l'ús de noves tecnologies i que ha desenvolupat productes com ara el pagament d'aparcament al carrer a través del telèfon mòbil. Durant la visita, els responsables de l'empresa han explicat alguns dels seus projectes.
L'últim és vincular les gestions que es facin per Internet, com ara consultes bancàries, compres, declaració d'impostos o signar documents, a una targeta integrada al telèfon mòbil. Així, en cada operació es demana una confirmació a través d'un missatge de text i unes claus persones, de manera que es dóna més seguretat al procés. Aquest sistema és una evolució de les targetes personalitzades que els estonians tenen des del 2002, a partir de les quals també poden fer aquest tipus d'operacions.
Precisament, el primer ministre estonià, Andrus Ansip, del partit liberal, ha explicat aquest sistema a Mas just abans de la reunió que han mantingut al palau ministerial. Ansip ha ensenyat al president de CiU la sala de reunions del govern estonià, totalment informatitzada, amb un ordinador per a cada membre del govern. Posteriorment, Mas l'ha acompanyat al seu despatx on, amb l'ordinador davant i telèfon mòbil en mà, li ha mostrat el sistema de forma desenfadada.
El 2009, vot electrònic per mòbil
Les noves tecnologies també ha tingut incidència en la democràcia estoniana. El país és pioner en el vot electrònic. Ja al 2005 es va posar en pràctica, com a primera experiència, en unes eleccions municipals. El 2007 es va utilitzar en unes eleccions parlamentàries. Entre un 4 i un 5% van votar electrònicament.
Ara, l'objectiu és que, als comicis previstos per a l'any 2009, es pugui arribar a aplicar el vot electrònic via telèfon mòbil.
A Estònia, el 58% de la població té accés a Internet. A l'estat espanyol és d'un 43% i a Catalunya del 50%. A més, el 22% tenen accés a Internet a través del mòbil.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat