Internacional Última actualització Divendres, 7 d'octubre de 2016 18:45 h

Les FARC sense el Premi Nobel

El Comitè Nobel de Noruega ha decidit atorgar-lo només a una de les parts, al president colombià Juan Manuel Santos, tot molt sorprenent.

ACN Brussel·les .- El Comitè Nobel de Noruega ha decidit atorgar aquest divendres el Premi Nobel de la Pau d’enguany al president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, valorant la seva tasca per acabar amb els 50 anys de guerra civil del país. El Comitè espera que en els propers anys “els colombians puguin recollir els fruits de la pau i la reconciliació” i que això permeti afrontar “grans desafiaments" com “la pobresa, la injustícia social i la delinqüència relacionada amb les drogues”. El president Santos ha remarcat que “és tot un honor” i que “seguirà treballant fins al seu últim dia en el càrrec”. Els jutges han explicat que el premi és també un reconeixement al poble colombià i a les diverses parts que han contribuït en aquest procés, així com un tribut a les víctimes que han perdut la vida en aquesta guerra civil.

Premi Nobel per a una de les parts del conflicte

La guerra civil de Colòmbia és considerada com una de les més llargues de l’època moderna i és l’únic conflicte armat que quedava actualment al continent americà. Durant el mig segle que porta en actiu, s’ha cobrat la vida de 220.000 colombians i ha desplaçat a prop de sis milions de persones. Les negociacions entre el president Santos i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van durar un total de 45 mesos i finalment l’agost van culminar en un acord de pau per part de les dues bandes.

Un Premi Nobel compartit al president colombià i a les FARC ajudaria a la pau, malgrat la victòria del no en el referèndum

Diumenge Colòmbia va celebrar un referèndum per preguntar a la població si estava d'acord amb el procés de pau signat amb Rodrigo Londoño, líder de la guerrilla FARC. El resultat va ser un “no” per part del 50,2% de la població. Actualment la treva per part de les dues parts es manté i el procés de Pau continua intacte almenys fins el 31 d’octubre. Malgrat tot, la dificultat de mantenir un equilibri entre la reconciliació nacional i la garantia de justícia per les víctimes porten la situació a un escenari incert, i fins i tot es podria parlar d’una possible continuació de la guerra civil si no es manté el diàleg.
 
Una xifra rècord
 
La llista de nominacions al premi d’enguany ha registrat un total de 376 candidatures entre les quals hi havia 228 persones i 148 organitzacions. Aquesta xifra suposa un nombre rècord, ja que mai s’havien enregistrat tantes nominacions, l’any 2014 la xifra s’havia quedat en 278. Alguns dels noms que han estat sonant fins al darrer instant com a possibles premiats han estat el del Papa Francesc, el metge Denis Mukwege, l’exanalista de la CIA, Edward Snowden, el Tractat de París per frenar el canvi climàtic, o bé l’activista Jockin Arputham. En l’àmbit més europeu, una de les preferides era Angela Merkel, pel seu paper en la crisi dels refugiats, i sense marxar de la temàtica, també estava nominada l’Agència de la ONU pels refugiats (ACNUR) així com el president de l’Agenzia Habeshia, per la seva reivindicació a favor dels drets dels emigrants que arriben en embarcacions il·legals a Itàlia. Un altre dels nominats més mediàtics ha estat el pescador grec Stratis Valamios, que va estar rescatant amb la seva embarcació a prop de la localitat de Lesbos, immigrants i refugiats que intentaven realitzar el trajecte de Turquia a Grècia.

---

Notícies relacionades