Política Última actualització Dissabte, 8 d'octubre de 2016 05:00 h

A l’alçada dels turmells

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Si existís un manual de com portar l’endimoniada situació de bloqueig a Espanya, accentuada després de les segones eleccions, segur que el comportament del PSOE en seria l’antítesi perfecta. Com destruir completament el teu joc per acabar oferint-te, captiu i desarmat, a mans d’un Rajoy que, si no fes res (que és com ell veu el món), certificaria unes terceres eleccions que li regalarien la majoria que busca de fa un any, de la mà de la seva crossa taronja. Finalment, sembla que no serà, però no per la ineptitud total dels de Susana Díaz. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ARCÀDIA. Caps d’Estat que (presumptament) subornen per evitar condemnes. Ministres que guarden al despatx maletins amb milions d’euros per pagar mentides que empastifin enemics polítics. Partits del Govern que destrossen a cops proves incriminatòries. Fiscals que afinen processos judicials. Tribunals que envien a judici responsables polítics que fomenten la participació dels ciutadans. Estats que multipliquen la despesa militar mentre fan fora la gent de casa seva. Que fan línies de tren buides per no invertir en les que van plenes a les colònies. Que enfonsen milions en submarins que no suren. Àrbitres constitucionals amb carnet de partit. Estats que van pel món amenaçant i pressionant tothom per a evitar que ens expliquem. Governs democràtics que creen una policia política. La llista seria interminable. La República Catalana no serà l’arcàdia de la qual se’n fot Miquel Iceta però és molt possible que no faci tanta pudor de claveguera com el Regne d’Espanya.

ARXIUS. Las Televisió de Catalunya va oferir al “Sense Ficció” de dimecres un interessant reportatge titulat “Tarradellas, l’home que ho guardava tot”, dedicat a la trajectòria política del president a través del fons documental que va conservar. El mèrit d’haver portat la legitimitat republicana fins a empeltar-la amb la Generalitat actual és indiscutible. Més objeccions, en canvi, poden plantejar-se a l’epítet habitual d’home d’estat al qual els seus hagiògrafs són tan proclius: costa d’entendre com el president Tarradellas ha estat (amb l’excepció de Josep Irla), l’únic president de Catalunya, d’Enric Prat de la Riba a José Montilla, que no ha lliurat el seu arxiu (per cert, conformat en bona mesura per documentació de la institució i no seva) a la Generalitat de Catalunya, sinó que el va deixar a mans d’un patronat privat i hostatjat a un monestir. I aquest capteniment no sembla precisament el d’un home d’estat.

BRAUS. El Tribunal Constitucional ha tingut una setmana especialment dedicada a Catalunya. Remissió a la presidenta Forcadell a l’àmbit penal, anul·lació de la Declaració del 9-N, suspensió de la llei d’igualtat entre homes i dones. És un no parar. Segons sembla, també és a punt de caure una nova anul·lació d’una altra llei del Parlament, aquesta amb l’objectiu d’assolir la restauració de les curses de braus a Catalunya, absents del nostre país des de fa sis anys. La Gestoria ni tan sols té dret a decidir això. Anorreament total. I, entretant, el nostre conseller de Cultura, l’home del pacte permanent amb la metròpoli (de Rodalies a l’art de Sixena), significat amb una polèmica entrevista a un dels diaris de referència del nacionalisme espanyol, actual portaveu abrandat de Ciudadanos. Hi ha coses que costen molt, però molt d’entendre, fins i tot des de la lleialtat més mínima a un govern.

DISCIPLINA. La candidata a la primera secretaria del PSc, Núria Parlón, ha anunciat que està disposada a trencar la disciplina de vot si és que els socialistes espanyols decideixen abstenir-se finalment en una nova investidura “in extremis” de Mariano Rajoy. Naturalment, altres veus, com la d’Àngel Ros, ja han dit que és millor no precipitar-se, no fos cas que li volés la cadira de la Paeria en l’intent. Però, es tractaria de trencar la disciplina en una sola votació i ja està? I de continuar del bracet d’un PSOE aleshores responsable d’un nou govern ultra-nacionalista de PP, ara amb Ciudadanos? Acceptant un xantatge rere l’altre per afavorir la governabilitat i evitar la catàstrofe socialista en unes terceres eleccions? Realment, el panorama dels socialistes catalans és ben galdós: i fa molta gràcia veure que alguns parlin de grup propi després d’haver expulsat del partit durant sis anys tothom que n’era partidari.

ENQUESTA. Amb demagògia habitual, els partits dependentistes i fins i tot col·lectius del poder judicial s’han abraonat histèrics contra els mitjans públics catalans i la llibertat d’expressió. Des del “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio es preguntava a les xarxes socials, amb més o menys encert en la formulació, si la gent està disposada o no a sortir al carrer per protestar contra el judici polític als responsables institucionals del 9-N. El Partit Popular va fer una piulada de denúncia fins i tot des del seu compte de twitter a nivell espanyol: curiosament, la falsa polèmica coincidia amb l’inici del judici pel cas Gürtel i les sessions del cas de les targetes “black” de Bankia. Quina casualitat. Per desgràcia, el mateix es pot dir de la croada de certs sectors de la CUP en relació a una intervenció de l’escriptora Empar Moliner, també més o menys afortunada, a “Els Matins” de TV3.

FUNCIONARIS. Amb motiu del Debat de Política General i amb una nul·la valoració per part d’una oposició lliurada només a refermar la dependència del país, el president Puigdemont ha anunciat l’oferta pública de set mil noves places de funcionaris al servei de la Generalitat de Catalunya. Com tothom sap, el nostre país és a la cua del nombre de treballadors públics en relació als ocupats i a la població i molt lluny dels barems europeus que permetrien oferir uns serveis de qualitat. La crisi, a més, ha provocat un envelliment preocupant de les plantilles que no només suposa un penós fre a la incorporació de joves a la funció pública, sinó que provoca a l’administració un tall en la transferència de l’expertesa entre generacions i referma el cansament per sobrecàrrega de molts dels seus treballadors. Rejovenir la funció pública ha de ser una de les polítiques de la nova República.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 

---

Notícies relacionades