Ernest Maragall creu que els alumnes han d'arribar al Batxillerat amb la llengua "apresa i dominada"
Fugint de les crítiques per la reducció d'hores de llengua
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha dit que els alumnes han d'arribar el nivell de Batxillerat amb la llengua 'apresa i dominada'. Una declaració que respon a les crítiques que ha rebut durant els darrers dies el projecte de decret d'ordenació dels ensenyaments de Batxillerat, respecte a la reducció de dues hores de la classe de llengua i literatura catalana (1er i 2n de Batxillerat). Un decret que la conselleria ha presentat oficialment aquest dimecres i que va encaminat a potenciar les assignatures d'especialitat que l'alumne ha escollit amb l'objectiu de millorar la formació per a la universitat i la Formació Professional (FP). Catalunya és de les comunitats que dedica menys hores setmanals a les dues llengües pròpies en el primer i segon cicle de Batxillerat, amb un total de vuit hores (4 català i castellà, respectivament). Les Illes Balears, el país valencià; Galícia i Euskadi hi dediquen un total de 12 hores setmanals. Sobre això, Maragall ha dit que aquestes comunitats encara no han aplicat encara la Llei orgànica d'Educació (LOE), a excepció de les Illes Balears.
Maragall ha insistit que en aquest nivell la llengua ha d'arribar 'apresa' i que 'no estem sacrificant res'. I considera que és qüestió de que el professorat, tant els de llengua com la resta, es facin 'corresponables' d''usar-la bé' i 'enriquir-la' des de la seva pràctica. Així mateix considera que s'haurà de contemplar la formació de professorat a través d'un programa de formació continuada. Per la seva banda, el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, creu que el professorat no és 'conscient' de que, a banda de transmetre coneixements d'una determinada matèria, també és transmissor de l'expressió lingüística.El director general d'Educació Bàsica i el Batxillerat, Jaume Graells, ha assenyalat que la competència comunicativa s'ha de treballar a totes les classes amb l'objectiu de fer un aprenentatge positiu i motivador per als alumnes. Una pràctica docent basada en la 'participació' dels alumnes i no en la 'simple transmissió' de coneixements. Per això aquesta competència comunicativa es treballarà les 30 hores setmanals del currículum dels estudiants.
Graells també ha explicat que s'han programat conjuntament la Llengua i Literatura catalana i que s'ha enfocat cap a continguts més literaris per tal de que l'alumne, a través de la participació i una actitud proactiva, adquireixi competències comunicatives des del comentari de textos literaris.
En aquest sentit Maragall creu que el Batxillerat no és una etapa de 'cultura general, de coneixements bàsics ni de continuïtat de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO)', i per tant, aquest decret potencia les modalitats o especialització que l'alumne seleccioni de cara als estudis posteriors, tant sigui una carrera universitària com un cicle formatiu de grau superior.
Per aquest motiu, s'ha invertit la proporció que hi havia en la normativa anterior; 16 hores setmanals de matèries troncals o obligatòries i 14 de matèries modals, per passar a 14 d'obligatòries i 16 de modals. Graells ha apuntat que a Europa la part de modalitat comporta d'entre el 65% i 70% mentre que a Catalunya s'està una mica per sobre del 50%. Maragall ha afirmat que 'anem en la direcció europea'.
A més, una altra de les finalitats ha apuntat en Maragall és 'alinear-nos' amb la resta de països europeus en 'qualitat i rendiment educatiu' i 'separar-nos' d'un Batxillerat 'de trajectòria de massa anys' que consolidava una formació que suposava la tercera etapa de la ESO.
De quatre a tres modalitats
El decret articula els estudis en tres modalitats; Arts; Ciències i Tecnologia i Humanitats i ciències socials. D'aquesta manera, Tecnologia queda inclosa en la modalitat de Ciències i Ciències de la naturalesa i de salut desapareix. Al llarg del Batxillerat l'estudiant haurà de cursar un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals, com a mínim cinc, han de ser de la modalitat escollida. Les matèries obligatòries comuns a tots els estudiants són Educació Física; Filosofia i Ciutadania; Història de la Filosofia; Història; Llengua catalana i literatura (I i II); Llengua castellana i literatura (I i II); Llengua estrangera (I i II); Treball de recerca (obligatori a 2n de Batxillerat) i una de nova creació, Ciències per al món contemporani.
A banda d'això l'estudiant completarà el seu currículum amb quatre hores setmanals d'una matèria optativa. És oligatori que el centre ofereixi una segona llengua estrangera entre les optatives de primer curs. Així mateix, els centres estaran obligats a oferir entre les assignatures optatives una estada a una empresa de 140 hores de durada.
Promoció de curs
Els alumnes podran passar de curs quan hagin aprovat totes les matèries o tingui, com a màxim, dues assignatures suspeses. Si suspenen tres o quatre assignatures podran optar per repetir el curs complet o repetir aquelles matèries que no han aprovat i completar la resta de l'horari amb dues o tres assignatures del curs següent. En el cas de que l'estudiant suspengui més de quatres assignatures haurà de repetir el curs complet.
Aquest decret, que desenvolupa la Llei orgànica d'Educació (LOE), ha de passar pel Consell Escolar de Catalunya qui emetrà el seu dictamen i es preveu que entri en funcionament el proper curs 2008-2009.







