El documental de TV3 fa visible l'actitud totalitària de l'Estat a l'hora de fer front la situació política de Gibraltar, sovint reduïda al simple orgull nacionalista.
Dues vegades ha votat Gibraltar no formar part d'Espanya i mantenir la seva sobirania, el 10 de setembre del 1967 i el 7 de novembre de 2002. En les dues, més del 90% dels votants van donar un missatge molt clar a la qüestió territorial -molt explícit quan en el primer referèndum només 34 vots van donar suport a l'opció espanyola contra els 12.000 que decidiren seguir al Regne Unit-. Ara bé, com el nacionalisme poc entén de raons i expressions democràtiques que li van en contra, a dia d'avui encara segueixen mantenint que Gibraltar forma part del seu territori.
El ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, ha estat molt clar en tot el reportatge a l'hora de definir la seva nul·la intenció, i la dels ciutadans de la regió, per ser algun dia una autonomia espanyola: "mai vol dir mai, ningú ens fara fora d'aquí". L'actitud que pot semblar de confrontació ha estat matisada amb "no odio Espanya, odio que em diguin que he de ser".
El missatge de Picardo tenia un clar destinatari, el ministre d'Afers Exterior, García Margallo. A Catalunya ja estem acostumats a les seves barbaritats orals, si aquí qualsevol expressió democràtica no mereix gens de respecte per part de Margallo és evident que davant un repte de les mateixes característiques l'orgull nacional també surt a passejar. "Gibraltar és un gra en les relacions amb el Regne Unit" o, els gibraltarenys tenen dues opcions: "ser britànics fora de la UE o hispano-britànics dins de la UE" definien, novament, l'hostilitat del ministre. Un discurs, el de la dependència econòmica amb la Unió, que té un recorregut molt curt si tenim en compte que la regió concentra el 80% de les seves relacions econòmiques amb el Regne Unit.
Actitud franquista
Davant la constant pressió de l'Estat perquè Gibraltar cedeixi la seva sobirania a Espanya, el professor de Dret Internacional, Jesús Verdú, ha definit les accions del Govern central com a "franquistes". Molt en la línia de l'opinió del ministre principal que les considera com "idees de dictador dels 60. Tenim dret a decidir i de quedar-nos tranquils sense barallar-nos".
Raons per ser espanyols?
Si les dades econòmiques no són prou atractives: 0,49% d'atur, només 157 aturats, un creixement del 8% anual i amb una càrrega fiscal del 10% als negocis. L'historiador de Gibraltar, Tito Vallejo, valorava el fet de ser independents: "Canàries, Balears... Qui fa les lleis? Madrid. Qui gestiona els impostos? Madrid. Qui ho fa a Gibraltar? Gibraltar. Nosaltres no som una colònia, ho són ells!"
"No odio España, odio que me nieguen el derecho democrático a decidir quien soy y quien voy a ser" pic.twitter.com/RgcNBFnaeB
Any 1711 Espanya li regale a Anglaterre el Penyon hi la isle de Menorque a cambi de que Anglaterre retiri les tropes de Catalunya per puquè invadirle. Aquest va ser el Tractat de Ultrech. Totes les reindivicacions espanyoles son nules, a mes els gibraltarenys mai voldran pertanye a Espanya. Si teniu algun dubte, aneu a donà une volte per aquell petit pais, hi comprovareu de que pertanyen a la corone Britanique.
PRINCIPIS SOBRE EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES REFRENDATS PEL RECONEIXEMENT DE LA DUI DE KOSOVO PER LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA DE JULIOL 2010
- No hi ha cap norma en dret internacional que prohibeixi o estigui en contra de les declaracions unilaterals d’independència
- Quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble part d’aquest estat, preval sempre la voluntat democràtia d’aquest poble
- En una soci... Llegir més
Si els teus fills estudiessin en una escola anglesa, tinguessin l'anglès com a segona llengua, poguessin entrar directament a qualsevol universitat britànica i després tinguessin a la seva disposició tot el mercat angloparlant per a cercar-hi feina, tu voldries que estudiessin amb la llei Wert?
En 1967, el Gobierno Español, de acuerdo con los principios proclamados por la carta de las Naciones Unidas, presentó ante la ONU la denuncia del Tratado de Utrecht pero refiriéndose tan solo al texto del Art. X, en virtud del cual España hacía donación a perpetuidad de Gibraltar a Gran-Bretaña.
Los organismos internacionales aceptaron la reivindicación española y, tanto el Comité de Seguridad como el Comité de Descolonización de la ONU instaron a ambos gobiernos iniciar negociacio... Llegir més
Alhora que l'imperi espanyol va perdre Gibraltar, també va perdre el Rosselló, Itàlia, Sardenya, Portugal, Holanda, i Bèlgica. Per què no reclamen també tots aquests territoris?
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.