El dia de la marmota: El nou partit de Colau tornarà a demanar el reconeixement plurinacional i el referèndum
La confluència aprova un document d'intencions que no aporta res de nou
Si alguna cosa està demostrant l'alcaldessa de Barcelona és que sap marejar la perdiu com ningú, si ha esquivat la seva pròpia proposta de consulta ciutadana per adherir Barcelona a l'AMI, no ha fet front a la polèmica dels manters, la de les terrasses dels bars ni la dels urinaris ara, amb el nou partit que està desenvolupant des del món comú, concentra tota aquesta estratègia en fer possible una nova força política que no digui res de nou però ho sembli.
Ada Colau no anava a fer carrera política, així ho va dir a 'El Convidat' de TV3 l'octubre del 2014 -tot i que ja tenia pactat ser la cap de llista d'una confluència-, però dos anys després ja treballa en fer el seu partit polític a mida. Recordem que l'alcaldessa, en aquell moment, ja va enganyar a l'audiència i els periodistes amb el doble joc de l'activisme i la política per ser qui la candidata que més temps va sortir als mitjans de comunicació, de fet, va tenir més exposició que la resta d'alcaldables junts.En aquest nou procés per fer un partit a imatge i semblança de Colau, encara no té nom públic, s'està organitzant per conferències on recollir tots els reclams socials municipals i nacionals. En la primera d'aquestes es va aprovar el document 'Nou espai polític català', un text que aposta per desenvolupar un procés d'articulació que trenqui amb el règim de 1978: "no ens representa".
El document apunta que "aviat farà 40 anys de la recuperació de les institucions del Govern i l'Estat, i encara necessitem el reconeixement real de la plurinacionalitat". Dit d'una altra manera, res de nou i mantenint la tercera via on ni es mulla ni pretèn fer-ho sobre la qüestió nacional catalana. A més a més, recupera el reclam de més sobirania per als pobles per decidir en "aspectes que afecten a les nostres vides". Potser ho fa amb el record de la llei de pobresa energètica aprovada pel Parlament de Catalunya i que el Tribunal Constitucional ha anul·lat. Com diria aquell, l'autonomia que ens cal és la de Portugal: la independència.
La cantarella de la plurinacionalitat sempre va acompanyada d'una altra, la del dret a decidir. Sense especificar si ha de ser unilateral o no, el moviment crida a fer un referèndum inclusiu, participatiu i transversal que estigui acompanyat per un procés constituent. Bàsicament el que ja està fent ara el Parlament, motiu pel qual la seva presidenta, Carme Forcadell, està sent investigada per determinar si va cometre un delicte de prevaricació i desobediència, consideracions que la Fiscalia resumeix amb un "total menyspreu a la Constitució.
La diferència entre el que està vivint actualment la política catalana amb el procés que planteja la nova formació del món comú és que ni Ada Colau ni cap dels seus representants n'és el protagonista. Una lluita d'egos que els fa anar a remolc i jugar amb conceptes que en cap cas són nous. El nou partit pretén tornar a la casella de sortida perquè, aquest cop sí, ells en siguin els líders del procés.