La independència de Catalunya, a mans d’un imprevisible i excèntric magnat?
Trump tindrà el reconeixement de l'Estat català sobre la taula si el full de ruta s'executa
Guifré Jordan @enGuifre – Si no hi ha un daltabaix molt improbable en els últims vots per comptar, Donald Trump ha acabat fent realitat el seu somni i serà el 45è president dels Estats Units després d’una nit electoral boja, amb una victòria per un cert marge i fent saltar tots els pronòstics. El terratrèmol que està ja afrontant només els EUA, sinó el món –les borses asiàtiques ja baixen en picat— acaba de començar, i és una incògnita fins on pot arribar. El Congrés i el Senat també es queden a mans dels republicans, així que Trump estarà amb les mans menys lligades que Obama fins ara. A més, també pot tenir a l’abast el control de la Cort Suprema nord-americana. Així, l’excèntric i imprevisible magnat es converteix en un dels personatges amb més poder del món, i fins i tot el seu poder pot influir a Catalunya.
El reconeixement d'una Catalunya independent, entre les carpetes de Trump?
Trump tindrà a l’agenda incomptables reptes en política interior –la immigració, la convivència i l’economia seran els temes estrella—, però també exterior, en un món encara en bona part assolat per la crisi econòmica, amb el drama dels refugiats sense resoldre, guerres obertes com la de Síria i reptes com el Brexit. A més, si el full de ruta del govern de Puigdemont s’executa per complet, el nou president del país més influent del món acabarà tenint la carpeta catalana sobre la taula. Si el Principat acaba declarant la independència per un camí o altre, el magnat haurà de decidir si reconeix el nou estat.
El proteccionisme de Trump podria posar més pressió a la UE per decidir sobre Catalunya
Fer prediccions en aquest sentit és poc menys que impossible, ja que el recorregut polític de qui serà el president de la superpotència americana és nul. El component d’imprevisibilitat en qualsevol decisió que prendrà és molt alt. Amb tot, pel to proteccionista que ha mostrat en campanya, podria ser que optés per inhibir-se en múltiples carpetes internacionals que en les últimes dècades els EUA han liderat. En aquest cas, la Unió Europea tindria encara més responsabilitat per decidir sobre el reconeixement d’una hipotètica Catalunya independent.