Raül Romeva: "La persecució política no pot tornar"
El Govern ha homenatjat avui les persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista
12
( 6 vots )
CarregantEl Govern ha homenatjat avui les persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha estat l’encarregat de cloure l’acte que s’ha fet al Paranimf de la Universitat de Barcelona en el qual també hi han participat els historiadors Borja de Riquer i Josep Fontana. En acabar, els homenatjats han rebut un diploma de la Generalitat de Catalunya en el qual se’ls reconeix la seva lluita.
Romeva: “la lluita per les llibertats continua sent vigent, abans per aconseguir una democràcia amb separació de poders i ara perquè aquests poders no acabin separant-se de la democràcia”
Romeva ha descrit la legalitat franquista com uns anys en els quals “imperava l’arbitrarietat i la impunitat” i ha apuntat que “salvant les distàncies, actualment encara presenciem amenaces d’actuacions judicials per permetre que els ciutadans expressin la seva opinió lliurament”. En aquest sentit ha sentenciat que “la persecució política no pot tornar”.
A l’acte hi ha assistit més de quatre-centes persones entre les quals hi havia la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. La majoria del públic però, han estat els protagonistes de l’esdeveniment, les més de tres-centes persones homenatjades o bé familiars que han rebut el diploma de reconeixement en nom de qui va lluitar per les llibertats. El conseller també ha volgut explicar que “des del Govern, amb aquest homenatge i lliurament de diplomes, recuperem la reivindicació del llegat dels represaliats pel franquisme que es va iniciar el 2009 i que no va tenir la continuïtat necessària”.
La cantautora de les Terres de l’Ebre, Montse Castellà, ha obert l’acte amb la interpretació de la cançó de Maria del Mar Bonet Què volen aquesta gent?
Tot seguit la periodista Carolina Rosich, qui ha presentat l’acte, ha donat pas als historiadors Borja de Riquer i Josep Fontana que han fet una aproximació històrica a la repressió franquista i han criticat la mancança de polítiques de recuperació de la memòria històrica fins avui. Fontana ha fet una intervenció breu en la qual ha dit que “després de la guerra el règim va seguir matant, es van produir fins a 150.000 execucions” i ha criticat la transició democràtica en dir que “va ser només un pacte sense passar comptes, sense condemnar els botxins ni compensar les víctimes, i així seguim”. De Riquer també ha opinat en el mateix sentit en dir que “La limitació del procés de la transició va ser que hi hagués una excessiva confusió entre amnistia i oblit del passat” i ha recordat que “el 19 d’octubre el Parlament de Catalunya va aprovar una llei per anul·lar de forma definitiva aquella paròdia de judicis franquistes. Finalment, malgrat el retard, s’esmena així el que haguessin hagut de fer les Corts espanyoles.” Castellà ha interpretat també Jo vinc d’un silenci, de Raimon, i Tristes guerras, composat per ella mateixa.
El dia escollit per a l'homenatge ha estat el 20 de novembre precisament perquè coincideix amb l'aniversari de la mort del dictador. I el lloc és al paranimf de la Universitat de Barcelona, un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, l’indret que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Precisament per aquest simbolisme, també de catalanitat, els docents d'aquesta universitat van ser durament represaliats. En l’acte, i en paraules del conseller, s’han recordat alguns d’aquests docents com Bosch i Gimpera, Xirau i Palau o Jaume Vicens Vives.
80 anys de la Guerra Civil
Aquest homenatge s'emmarca en el projecte impulsat pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors en motiu del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil i el franquisme. El projecte té per objectiu recuperar la memòria històrica a través d'exposicions itinerants, conferències, jornades i homenatges a Catalunya i també a diversos països europeus per tal de difondre-ho en l'àmbit nacional i internacional.
A més del govern implica les entitats de memòria democràtica i del foment de la pau i els Drets Humans, l'administració local, les universitats i altres institucions acadèmiques, així com d'altres organitzacions civils que s'hi ha volgut sumar.
Imprimir
Enviar
barna
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat