directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 25 de juny de 2021 11:51 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Societat doble fletxa

Òmnium cedirà la pancarta del 10J al Museu d'Història de Catalunya

D'aquesta manera, les noves generacions podran conèixer la primera gran manifestació independentista de la història del país

Comentaris 5  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant Carregant

Òmnium Cultural farà donació de la pancarta de la manifestació del 10 de juliol al Museu d'Història de Catalunya. La pancarta, que porta per lema 'Som una nació. Nosaltres decidim' va encapçalar la històrica manifestació del passat 10 de juliol que va reunir més d'un milió de persones a Barcelona a favor del dret a decidir i la independència de Catalunya. El lliurament del cartell tindrà lloc aquest dijous al Museu d'Història i comptarà amb la presència de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, i Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història.
10j pancarta
Comparteix
   


Etiquetes
D'aquesta manera, les noves generacions podran conèixer la primera gran manifestació independentista de la història del país, i la pancarta passarà a formar part del fons d'objectes històrics i emblemàtics de Catalunya, com la recreació de la proclamació de Francesc Macià al balcó de la plaça Sant Jaume, en la proclamació de la República.

La música és una experiència sensorial que transmet sentiments, circumstàncies o pensaments. A partir d'aquesta premissa, podem posar al mateix nivell un disc, una sintonia d'informatiu, un tro, una campana o el brunzit que fa una motocicleta. El so d’un tro ens pot provocar por, a l’igual que sentir un determinat tema musical. Un altre debat és si allò que es considera música es pot considerar art. La discussió suscita moltes opinions i controvèrsies que acaben derivant en la màxima que defensa que no tot allò que es considera música està subjecte a la intervenció artística. L'art està íntimament relacionat a qualsevol activitat o producte realitzat per l'ésser humà amb una finalitat estètica o comunicativa. Per aquest motiu, no es pot afirmar que tota la música és art kja que un tro, per exemple, no és un so realitzat per l'home. En conseqüència, no tota la música és una activitat artística.

L'afirmació però, es podria discutir abastament si agafem, per exemple, un disc, producte artístic perquè intervé una persona en la seva confecció, on hi apareixen sons que no considerem com a art, és a dir, els referents d’aquesta realitat “natural o no artística” que identifiquem com a “sons”
(campanes, tro) es prenen com a referència per convertir-los en un producte anomenat “música”, el qual acabem considerant com un art. És necessari doncs parar atenció a aquesta música entenent-la com a art malgrat apareguin sons que no hagin estat integrats dins dels cànons artístics. En aquests casos, la modificació d'aquests 'sorolls' té voluntats artístiques, per la qual cosa, salten la frontera cap a l'estètica.

Les etiquetes de la música. Música clàssica, popular i moderna. Els estils, gèneres i subgèneres.

El terme 'música clàssica' és un dels més mal utilitzats quan parlem de música. Molta gent en parla així per designar tota la música docta des del barroc fins als nostres dies amb les
composicions de músics contemporanis. Referir-se a la música clàssica, però, és fer-ho de la música
composada entre 1.730 i 1.820.

Elvis com Mozart
Paradoxalment, la música clàssica, que considerem com aquella de cambra i elitista, deixa de ser “música” per ser només un “clàssic”; és a dir, quan ens referim a la música que abraça diversos estils dels anys 60 del segle XX: es parla dels 'clàssics dels 70, els 80 i 90'. Els que utilitzen aquesta terminologia errònia haurien de posar al mateix sac a Bach, Mozart, Elvis Presley i Queen, perquè tant el primer com els dos darrers han passat a la història per alguns del seus temes. De la mateixa manera, els que distingeixen la clàssica de la resta consideren que dins d’aquesta hi ha clàssics. Queen no és música clàssica, però és un clàssic.

Si la música clàssica s'interpreta com un patró acadèmic i de cambra, la popular es vincula sovint amb una arrel folklòrica oblidant que tota composició musical s'arrela en els sentits populars. La combinació que acaba per trastocar tots els termes és quan veiem per exemple anunciat el CD de “Clásicos Populares” de RTVE Música: aquesta terminologia equipara un seguit de temes
reconeguts amb una tradició popular.
Queda clar que la diferència de la música es fa des de la ignorància i des de l'adopció dels llenguatges actuals de la societat actual. S'obvia, avui, tota comprensió musical des de la concepció cronològica: sabem que un tema sona a una època “vuitantera”, però aquesta època la considerem com una etapa. I el modern el situem allò més recent.

La incapacitat de trobar una terminologia pròpia per cada cançó, acaba per homogeneïtzar-la i fer-la compacta davant de la distinció entre èpoques i estils.
En relació amb la terminologia de la música clàssica i moderna, ens trobem davant d’una varietat d’estils musicals que genera una complexitat i que sembla associat amb un cert nivell cultural de la musica, quan en realitat aquests noms interessem per vendre comercialment i desmarcar-se de la resta. És com si la música hagués de tenir diverses marques quan en realitat en té poques.

La base: Pop i Rock. La resta: paisatge comercial

La música sempre està fabricada entorn a uns patrons del pop i del rock, però el disseny d’aquestes músiques com a productes musicals li dóna noves nomenclatures. Ens trobem envoltats de centenars d’estils diferents per músiques que sempre parteixen d’una mateixa base. Una diversitat d’estils que quan es tracta de consumir-los, no es fa en base a aquestes classificacions, sinó entorn a altres paràmetres, com veurem en el proper apartat. Davant d’aquesta complexitat a l’hora de classificar la música apareixen eines com Spotify que ens volen ajudar allò que escoltem en relació al nostre “estil”, com si fóssim adeptes a un concret i no admetéssim d’altres: 'cada persona és un estil'.




Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
Francesc fletxa Castelldefels
21 de juliol de 2010, 22.59 h

La merda de història, #3, és la de la teva pàtria. Recorda't del genocidio dels indis americans, la inquisició, les guerres civils, les dictadures i els seus assassinats..., hi continuo? Ah! se me n'oblidava, per a manifestacions "glorioses" les del general gallec, de trista memòria per als catalans. Per als espanyols era el vostre "amado caudillo". I després una constitució "fabricada" i tutelada pels militars colpistes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Pau fletxa Vilassar
21 de juliol de 2010, 15.18 h

Tu tranquil que no seràs historia de Catalunya, senyoret. aquesta "merda" de manifestació marca la fi d'una etapa i el començament d'una altra, igual que la del 1977


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
Luis fletxa Barcelona
21 de juliol de 2010, 14.33 h

Si? ¿Y esta mierda de manifestación es historia de Cataluña? Pues vaya mierda de historia


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
miquel fletxa les borges
21 de juliol de 2010, 10.03 h

Coi, i tant costava posar una foto de la pancarta en qüestió, i no una de la mani de la PDD de fa temps? Serà per fotos del 10J...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Quim M. fletxa Torredembarra
21 de juliol de 2010, 09.22 h

Que no la cedeixin tan aviat que ves que no l'hagim de fer servir moltes altres vegades, vist el panorama!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Ramon Boixet Ramon Boixet
Pedro Sánchez i els dònuts
Joan Lladonet Joan Lladonet
No es pot voler satisfer els enemics, si no es pot fer amb els amics

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.