La cara fosca del rodatge del film espanyol "Los últimos de Filipinas"
S'ha gravat a Guinea Equatorial a canvi de favors del règim dictatorial
10
( 6 vots )
CarregantAquest divendres 2 de desembre s'estrena una de les últimes grans perles del cinema espanyol: "Los últimos de Filipinas". Un film que ja ha iniciat aquests últims dies, amb grandiloqüència, tota la seva promoció i publicitat. Però, darrere de les càmeres, de les escenes i dels actors coneguts, s'hi amaga una cara obscura que pot posar a més d'un en una situació incòmode. directe!cat ha pogut parlar amb una catalana que es trobava allà on es va gravar el film.
"Los últimos de Filipinas" és una pel·lícula espanyola dirigida per Salvador Calvo i produïda per l'empresari madrileny Enrique Cerezo (president de l'Atlètic de Madrid). El film, que s'estrena aquest 2 de desembre de 2016, descriu de manera dramatitzada els fets de Baler, una església on s'hi van atrinxerar espanyols davant de la insurrecció dels locals que volien alliberar Filipines d'Espanya.
Però darrere del film hi ha un seguit d'apunts foscos que directe!cat ha pogut saber després de parlar amb Cel M., una catalana que estava fent una estada a Malabo, capital de Guinea Equatorial. I és que, per mentida que sembli, la pel·lícula no es va gravar a Filipines ni a Espanya, sinó al país africà.
Falta de llibertats en una dictadura absolutista
Segons Cel, films com el de Xavier Montanyà per a TV3 o la recent "Palmeras en la nieve" protagonitzades per Mario Casas, van intentar filmar a Guinea Equatorial però no ho van aconseguir, per com d'hermètic és el país, que no va donar permís d'accés ni gravació. De fet, segons Cel, "actualment, obtenir un visat per Guinea és difícil, i fer fotografies està generalment prohibit".
Però l'èxit i la repercussió de "Palmeras en la nieve" va portar al règim de Teodoro Obiang a plantejar-se, per netejar la cara del país a escala internacional, a ser més flexibles i aprofitar-se de les productores. Així que van decidir oferir-se per ser escenari de pel·lícules a canvi de beneficis i facilitats per a les productores. "Sé que tenien descomptes (no sé fins a on) i guies" explica Cel.
Extres xinesos i libanesos dels pus de petroli
Segons la catalana, aquest seria el motiu pel qual es va anar a gravar una pel·lícula que passa a Filipines a Guinea Equatorial. Això va provocar una altra despesa afegida al rodatge. L'equip de producció no trobava espanyols ni filipins i, per tant, membres de l'equip van viatjar dues setmanes abans de la gravació per a reclutar figurants xinesos i libanesos com a pla B. Molts d'ells tenien feines precàries als pous de petroli, però van servir per fer de filipins i espanyols respectivament.
Segons la catalana, aquest seria el motiu pel qual es va anar a gravar una pel·lícula que passa a Filipines a Guinea Equatorial. Això va provocar una altra despesa afegida al rodatge. L'equip de producció no trobava espanyols ni filipins i, per tant, membres de l'equip van viatjar dues setmanes abans de la gravació per a reclutar figurants xinesos i libanesos com a pla B. Molts d'ells tenien feines precàries als pous de petroli, però van servir per fer de filipins i espanyols respectivament.
Les localitzacions, una zona protegida
Una de les facilitats del règim d'Obiang a la productora espanyola va ser cedir-los com a localització de la pel·lícula la platja d'Ureka, un espai protegint i singular no només per la seva bellesa, sinó per ser la platja a la qual milers de tortugues van cada any a enterrar els ous. La protecció de la zona i de les seus rèptils és una lluita constant de les associacions mediambientals i que el mateix govern protegeix: calen molts permisos i rigorosos per tenir accés per ser una zona molt vulnerable. Malgrat això, la pel·lícula espanyola hi va desplegar tot l'equip de rodatge i tot el personal que va haver de menester amb tot tipus de facilitats.
El paperot de la productora espanyola
Segons publicava el Ministeri de Turisme i Cultura del país africà, abans d'abandonar terres equatoguineanes, el director de la pel·lícula, Salvador Calvo, va manifestar que "els escenaris naturals de Guinea Equatorial han ajudat que la producció sigui molt més interessant i bella", i que va agrair "el suport constant del Departament de Cultura". El director de producció, Carlos Bernaser, va dir que "dóna gust treballar i estar a Guinea Equatorial, perquè a més de paisatges extraordinaris, també compta amb l'hospitalitat de la seva gent i les condicions excel·lents que hem trobat".
El règim ho aprofita
El règim dictatorial de Obiang ha aprofitat descaradament la pel·lícula espanyola per a fer propaganda: "El Ministeri de Cultura i Turisme ha apostat per la promoció i el desenvolupament d'una indústria cinematogràfica pròpia, amb la intenció de convertir al nostre país en escenari de rodatges internacionals, i promocionar així a Guinea Equatorial com a destinació turística. El departament ha col·laborat per facilitar l'assistència i la tasca de l'equip de rodatge" diu un comunicat oficial. I encara treuen pit: "gràcies a aquest primer rodatge, ja es pot dir que Guinea Equatorial és escenari de pel·lícules internacionals".
Un projecte caspós
Cel descriu el rodatge com un "projecte caspós" tant per "la temàtica" com perquè "darrere hi ha posat diners RTVE i 13TV" i perquè "no van qüestionar l'ètica de filmar a una petrodictadura on els beneficis van per quatre, i mig país pateix pobresa".
Cel descriu el rodatge com un "projecte caspós" tant per "la temàtica" com perquè "darrere hi ha posat diners RTVE i 13TV" i perquè "no van qüestionar l'ètica de filmar a una petrodictadura on els beneficis van per quatre, i mig país pateix pobresa".
De fet, Cel parla d'un país que "té un dels PIBs més alts d'Àfrica però amb un índex de pobresa per capita dels més alts. Sempre els beneficis reverteixen a la dictadura". A més, apunta que "la sanitat i serveis bàsics no estan garantits i es vulneren els drets humans i les llibertats de premsa".
Violació dels drets humans
I no li falta raó, Amnistia Internacional ha denunciat sovint la violació de drets humans que viu el país. Sota l'actual govern hi ha hagut irregularitats en les eleccions, abús de les forces armades, segrestos autoritzats pel govern, impunitat; detencions arbitràries, corrupció judicial i manca d'un procés legal; restriccions al dret a la intimitat; restriccions a la llibertat d'expressió i de premsa; restriccions als drets de reunió, associació i circulació; corrupció del govern, violència i discriminació contra la dona; sospita de tràfic de persones, discriminació contra les minories ètniques, i restriccions als drets laborals.
Imprimir
Enviar
els hi agradi o no
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat