Societat Última actualització Dijous, 22 de juliol de 2010 16:41 h

Capdevila garanteix que l'acollida dels immigrants es farà 'preferentment en català' malgrat el TC

La consellera explica que la sentència no afectarà les normatives actuals

La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, ha assegurat aquest dijous que el servei de primera acollida que reben els immigrants es continuarà fent 'preferentment en català', malgrat la sentència sobre l'Estatut. Aquesta no dóna un valor equivalent al deure de conèixer el català al de conèixer el castellà. El Tribunal Constitucional (TC) considera que el deure de conèixer el català 'no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat', tal com sí determina del castellà la Constitució. Capdevila ha assegurat que la norma es desenvoluparà tal i com estava previst i ha afegit que 'no hi haurà cap retrocés' en la seva aplicació en relació al text que va aprovar el Parlament.

La consellera ha respost així a la pregunta sobre si la sentència pot afectar a la norma recentment aprovada, que determina que el servei d'acollida s'oferirà preferentment en català. Un cop assolits els coneixements bàsics d'aquesta llengua, l'usuari podrà demanar estudiar també castellà.

Capdevila ha fet aquestes declaracions després de presentar la guia 'Món local, immigració i ciutadania. Recomanacions per a la gestió del fet migratori des dels ens locals'. Aquesta publicació pretén estandarditzar els criteris que els ens locals utilitzen per fer front al fenomen de la immigració amb l'objectiu de solucionar la disparitat que existeix actualment.

La guia contextualitza el fet migratori, delimita el marc d'actuació dels ens locals i els seus principis d'acció i especifica com hauria de ser la governança dins de cada ens, indicant el paper i les funcions que ha de tenir l'àrea de ciutadania i immigració i la necessària coordinació amb la resta d'àrees implicades i actors externs

Obligatorietat de l'empadronament

La part més extensa del document es centra en les polítiques de gestió i es divideix en tres grans blocs: els moviments migratoris, l'adaptació dels serveis públics i la integració en una cultura pública comuna. En el primer gran bloc un dels punts més importants és la indicació de que l'empadronament és obligatori.

La cap del servei de Ciutadania i Drets Civils de l'Ajuntament de Terrassa, Gemma Garcia, ha defensat que l'empadronament és 'un tràmit bàsic d'obligat compliment' i ha dit que als consistoris els interessa perquè els permet obtenir 'la fotografia més real possible' de la població que viu al municipi.

Pel que fa als serveis, el responsable de l'àrea de Ciutadania i Immigració del Consorci d'acció Social de la Garrotxa, Xavier Casademont, ha explicat que l'objectiu és que no es creïn xarxes paral·leles, sinó que s'adaptin a la nova realitat i que només es doni una atenció diferenciada quan hi hagi factors de desigualtat.

Els ajuntaments no volen perdre l'autonomia municipal

El regidor de Roda de Ter i representant de l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM), Jordi Serra, ha declarat que, tot i la unificació de criteris, 'cal una defensa de l'autonomia municipal'. En aquest sentit, ha celebrat que el document parli de recomanacions i no d'obligacions, ja que ha dit que s'han de tenir en compte la diversitat dels municipis catalans i de les seves estructures.

Capdevila ha assegurat que es defensa aquesta autonomia municipal però ha afirmat que hi ha punts on era necessari proposar criteris compartits ja que la normativa en matèria d'estrangeria 'deixa un ampli marge interpretatiu' en alguns aspectes.

L'alcaldessa de Salt i representant de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Iolanda Pineda, ha valorat molt positivament la guia ja que dóna resposta a gairebé tots els àmbits de la vida municipal en relació amb la immigració.