Última actualització Dissabte, 17 de desembre de 2016 05:00 h

Un Estat en estat de xaladura demofòbica

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

No és cap sorpresa que el Tribunal Constitucional hagi “anul·lat” la resolució del recent debat de política general relativa al full de ruta de la majoria parlamentària que va triar el poble de Catalunya a les eleccions del 27-S de 2015. Però els magistrats, amb la doctora honoris causa per la Universitat de Girona (encara, fins quan?) Encarnació Roca molt somrient, han anat encara més enllà de l’esperat, amenaçant barroerament la presidenta del Parlament, la mesa de la cambra, el president de la Generalitat i el Govern amb mesures penals si l’apliquen d’alguna manera. De forma que, segons les institucions espanyoles, no és que no es pugui fer un referèndum, és que no s’hi pot ni parlar-ne en seu parlamentària. Per sort, finalment, el governador civil ens ha autoritzat a reunir-nos: som en 2016, no en 1976. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ARXIVAT. Dijous es coneixia públicament la decisió del Tribunal Suprem de tancar a la brava el cas Fernández Díaz, validant la conducta d’un ministre que, en les seves converses amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, posava (entre altres coses) molt greument en entredit la independència del poder judicial. Que el Regne d’Espanya llisca pel pendent de l’autoritarisme a marxes forçades és una constatació que ja no només fan els catalans. Aquesta setmana, forces polítiques i cambres legislatives del Regne Unit, Irlanda, Suïssa, Alemanya i Dinamarca han començat a moure peça per denunciar la gravetat de portar la presidenta d’una cambra parlamentària davant un tribunal per no haver prohibit un debat. I és que l’espanyolisme demostra, arreu on exerceix el poder, la feblesa de les seves conviccions democràtiques: que li preguntin sinó a l’equip del programa “Oasi Jove” de Ràdio Rubí fulminat després de 12 anys en antena pel simple fet de criticar l’alcaldessa socialista.
 
BIOGRAFIA. Espectacular compareixença al Parlament de Carles Viver Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), un dels principals arquitectes del camí cap a la independència: conclusió lògica, l’assoliment de la República Catalana és un repte difícil, però una reforma constitucional a favor del dret de l’autodeterminació és pràcticament impossible. En el punt culminant de la ceguesa, el diputat de Ciudadanos Carlos Carrizosa li retreu les distincions rebudes com a constitucionalista i exvicepresident del TC: l’Ordre al mèrit constitucional i la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica. Si tingués dos dits de front aquest contrast entre present i futur el faria reflexionar: per què tanta gent d’ordre s’ha fet independentista? De fet, el jurista va respondre a l’hàbil diputat neolerrouxista que assumeix tot el seu passat, però que, en tot cas, l’únic que li sap greu és no haver arribat abans al convenciment independentista.
 
CAMPANYA. Un grup d’independentistes amb Demòcrates de Catalunya al capdavant, en companyia del col·lectiu de personalitats públiques i d’opinadors que va defensar la re-introducció del referèndum al full de ruta després del 27-S, han fet aquesta setmana la presentació i el primer acte de la campanya a favor del sí. Fa pocs dies s’activava també la d’Esquerres per la Independència. Efectivament, hem de superar per elevació qualsevol dubte al voltant de la celebració del referèndum i donar-ho per fet. La incomoditat de la Gemma Galdón al “Més324” quan Elisenda Paluzie i Toni Castellà presentaven la iniciativa és el millor indicador de la conveniència de sortir al carrer a convèncer tanta gent com sigui possible. Però, sobretot (perquè els nous seran pocs, que tothom té partit pres fa mesos i anys) el que cal és donar seguretat i confiança als propis. Aquí no recularà ningú, tothom endavant. Ni un pas enrere.
 
DELACIÓ. La doble vara de mesurar de Ciudadanos comença a guanyar la categoria de mítica. Després d’assegurar que no acceptarien cap nova retallada, ja han començat a menjar-se, de la mà del govern espanyol, els primers gripaus. Aquesta setmana, a la Comissió d’Interior, el partit taronja ha exigit que es faci públic el nom de mossos associats a la seva sectorial de l’Assemblea Nacional. Tal demanda, no només suposa un atemptat a la llibertat d’associació sinó també un desconeixement flagrant de la legislació que protegeix les dades relatives a l’adscripció ideològica de les persones. Després d’haver-nos sentit dir de tot, amb una manipulació evident, cada vegada que s’assenyalava l’acció dependentista als mitjans d’algun personatge públic, ara es demana una llista negra de funcionaris públics arran de la seva activitat particular. Clar que són els mateixos que ja han apartat de les seves funcions un jutge per les seves idees. Grans demòcrates.
 
DESCONNEXIÓ. A alguns no agrada el terme, perquè prefereixen emfatitzar la seguretat i l’ordre d’un procés de la llei a la llei que regularà la llei de transitorietat jurídica, la pedra angular dels propers mesos. Però, a l’espera del dia definitiu de la ruptura, és evident que anem fent passes: com ara, per primera vegada a la història, no proposar cap nou candidat al TC, en procés de renovació de quatre dels seus membres. Només els socialistes catalans han intentat sense èxit fer-ne aprovar els seus candidats. I ni en mil noms pensats, mai hauria dit que hi proposarien el catedràtic Xavier Arbós, un fulgurant opinador de partit presentat sistemàticament i inverosímil als mitjans catalans (sobretot a la televisió comtal) com si fos una veu tècnica imparcial. Si haguessin completat la seva proposta amb el professor federalíssim Joan Botella tot plegat hauria estat d’una imparcialitat, pràcticament insuperable, sublim.
 
DUBTAR. Després de les darreres correccions al rumb de viatge, amb (una vegada bescantada la DUI amb el 48 al 39% dels vots) la interposició del referèndum entre l’aprovació de les tres lleis de desconnexió i les eleccions constituents, el full de ruta és claríssim. És evident, igualment, que els partits i independents que conformen Junts pel Sí i la CUP tenen estratègies diferents d’aquí a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica: els primers són partidaris de desobeir només un cop, just el necessari per passar d’un sistema legal a l’altre; els segons, de preparar el dia D a base de petites desobediències que deslegitimin les institucions de l’Estat espanyol a Catalunya. Les dues poden ser bones, si les sabem fer compatibles: el que costa més d’entendre són intervencions parlamentàries i declaracions de diputades com Mireia Vehí o Anna Gabriel que posin en dubte l’alineament dels mossos amb la nova legalitat el dia decisiu.
 
Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 

---

Notícies relacionades