La Fundació Suñol exposa per primer cop un centenar d'obres dels anys 80 i 90 d'artistes com Antoni Tàpies i Miquel Barceló
Després de l'exposició de les avantguardes, toca la postmodernitat
Les avantguardes dels anys 80 i 90 estan representades en la col·lecció que la Fundació Suñol ha decidit obrir per primer cop al públic, procedent del fons d'art reunit durant anys pel seu propietari. Entre els artistes més representatius figuren noms com Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Joan Brossa, Antoni Abad o Adolfo Shlosser. Un total de 97 peces –acrílics, escultures de fusta, instal·lacions i peces de diferents materials- exposades en dues plantes, són testimoni del que es va viure durant aquell període artístic en el qual es van voler qüestionar les avantguardes històriques del segle XX per retornar a la pintura i a l'escultura en un entorn quotidià. L'exposició, titulada '1970-2001', es podrà veure a l'espai que la fundació té al passeig de Gràcia des del maig del 2007 a partir del 6 de febrer.
Aquesta mostra és una continuació de la primera que va obrir l'espai el mes de maig passat, amb el títol '1915-1995', on s'incloïen les obres més emblemàtiques del fons de la col·lecció Josep Suñol, actualment integrada per unes 1.200 peces. Entre elles, hi havia les obres d'artistes com Andy Warhol, Alberto Giacometti, Pablo Picasso, Joan Miró, Pablo Gargallo o Salvador Dalí, reunides en un recorregut no cronològic per les avantguardes del segle XX.Ara és el torn dels anys 80 i 90, un període que s'emmarca en el postmodernisme i que, segons paraules del director de la Fundació, Sergi Aguilar, 'retorna a la pintura, la figura i a la història de l'art'. D'aquesta forma, es vol trencar amb les abstraccions i l'art conceptual i utòpic de les avantguardes del segle XX i recuperar un àmbit més familiar, on l'escultura deixa de 'crear-se' per passar a ser 'l'objecte trobat' en un entorn quotidià.
Aquest període, a més, va ser un dels més actius de la vida de Suñol com a col·leccionista, durant el qual va mantenir una estreta relació amb els autors que més admirava i que visitava en els seus tallers. Aquest fet va permetre que les adquisicions es produïssin directament en el lloc de creació, sense que les obres arribessin a galeries ni a punts d'exposició, i per això una bona part de les obres que s'exposen a '1970-2001' són inèdites.
Del centenar de peces exposades, figuren escultures en fusta de Pello Irazu, acrílics de Luis Gordillo, instal·lacions de Carlos Pazos i Carmen Calvo, obres en ferro de Jaume Plensa i Susana Solano, o fotografies d'Alberto García-Aliz. També destaquen creacions d'artistes com Antoni Tàpies, amb el quadre 'Peu i vernís' o l'escultura 'Càntir i bota', i la de Joan Brossa titulada 'Capitomba'. La pintura matèrica de Miquel Barceló, titulada 'Le bal des pendus', contrasta amb la representació que Robert Llimós fa de la matança del porc, amb 'Capell', 'Lluna' i Porc'.
A la planta dos, destaca la sala 11, on es reuneixen un seguit d'escultures i peces d'art col·locades de forma que l'espai s'assimila a una mena de 'magatzem de les escultures', explica el director, amb obres com 'Cepillo sube y baja' de Mariscal', 'Cap de gos' de Jaume Plensa' o la 'Butaca' d'Antoni Tàpies.
L'exposició es podrà veure durant tot aquest any a les sales de Passeig de Gràcia, número 98. El seu director ja ha avançat que no tindrà continuïtat amb una tercera mostra històrica, perquè 'no es podria mantenir el mateix nivell aconseguit'. Per contra, les futures exposicions seran concebudes com a combinacions o confrontacions de les diferents obres que formen part del fons, podent estar agrupades per temàtiques. Des que la Fundació Suñol va obrir les portes el maig del 2007, ha rebut uns 6.000 visitants.







