L’acord clau per la llei fundacional

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

9  

( 7 vots )

 Carregant

Sense donar pistes a l’enemic, els grups de la majoria del Parlament han acordat aquesta setmana els continguts essencials de la Llei de Transitorietat Jurídica que donarà pas al pas de la legalitat espanyola a la catalana i establirà el marc del referèndum. Tot plegat, en dues fases: la primera, que entrarà en vigor per blindar la votació, i la segona, automàtica en el cas que el resultat d’aquella comporti la victòria del sí. Tots els ingredients necessaris per al naixement de la Catalunya independent són ja al damunt de la taula. Comença el compte enrere. Feliç 2017. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

sedició, temps sediciói

AMENACES. La constatació que entrem en la fase decisiva els ha posat histèrics. Amb més o menys matonisme, de Manel Manchón a José García Domínguez, el dependentisme espanyolista a Catalunya ha entrat en mode quinqui. Es tracta, alhora, d’amenaçar molt fort i de dir-nos covards. Com si s’enfrontessin a desmemoriats del que ha suposat tantes vegades, de mort i exili, enfrontar-se cara a cara amb l’espanyolisme; com si els qui van al capdavant del proces fossin nans mentals i no s’haguessin plantejat des del mateix moment en què es van oferir a encapçalar les llistes de Junts pel Sí i la CUP a les darreres eleccions, quin era el preu personal que estaven disposats a pagar per lluitar per fer realitat l’anhel de dignitat de tants i tants dels seus conciutadans. Tant menys teniment, tants insults, tanta histèria en els nostres adversaris només revela un fet: que saben que anem de cara a barraca.

ASSAIG. Disculpeu que em repeteixi, però el veritable hàmster de la política catalana és la constatació, setmana rere setmana, de fins a quin punt cau encara més avall la qualitat democràtica dels nostres veïns. Dijous, el dia després del surrealista pas per l’Audiència Nacional del regidor de Vic Joan Coma, “La Razón”, “El Mundo” i “El País” hi dedicaven al tema zero centímetres quadrats a les seves portades.  Però, atenció, “La Vanguardia” i “El Periódico” exactament el mateix espai. Res. Compte perquè va sonar a autèntic assaig general del que estan disposats a fer quan esclati la repressió contra les institucions democràtiques i els representants del país. Dels mitjans del nacionalisme espanyol publicats a Madrid no ens podíem esperar una altra cosa, però dels Godó i Planeta, tot i la seva trajectòria, fins i tot encara ens sorprèn tanta cruesa en la seva manca de vergonya democràtica.

BOICOT. Fa un parell de mesos el fundador i conseller delegat de Norwegian anunciava la voluntat de la companyia de “low cost” de vols de llarg abast d’instal·lar al Prat la seva base d’operacions per a Europa. Norwegian aprofitava així el mercat que li proporciona Vueling (qui connecta Barcelona amb totes les principals ciutats europees) i que l’Estat espanyol a boicotejat sistemàticament, obstaculitzant al màxim les connexions intercontinentals des del Prat. Ara, de sobte, el grup IAG, del qual en forma part Ibèria, ha descobert les immenses possibilitats que fins ara bescantava i anunciat tot un seguit de vols a Amèrica i Àsia per fer front a l’oferta de Norwegian. L’operació recorda descaradament les instrumentades per ClickAir contra Vueling i Iberia contra Spanair. Un escenari de competència deslleial, també en l’àmbit empresarial, en el qual els nostres interessos sempre han de lluitar amb les mans lligades.

COMBAT. Fa uns dies que el diari dels Godó ens ofereix una sèrie d’articles suposadament acadèmics (en realitat, en la seva major part, de professor universitaris amb carnet a la boca) en referència a la reforma constitucional, aquell ens intel·lectual que ningú no ha aconseguit atrapar mai. Després de l’entrada fulgurant de Teresa Freixas i Xavier Arbós (dependentistes furibunds) dimarts ens oferia una nova reflexió del fundador de Ciudadanos, l’il·lustre Francesc de Carreras. El millor de l’article, l’autèntica plantofada a la tercera via, la doctrina oficial del diari: la principal conclusió del bo d’en de Carreras al convit a reflexionar sobre la conveniència d’una reforma constitucional és que no cal esforçar-se a fer cap mena de reforma constitucional. Genial. Ell està per derrotar el nacionalisme (el seu no, s’entén que només el català), si cal, a través de l’estat de setge. És bonic veure fins a quin punt els tenim d’exaltats.

CREDIBILITAT. Segons sembla, la companyia britànica EasyJet es nega a atendre en català les reclamacions i peticions d’informació que li formulen els clients a través de les xarxes socials. Aquesta és la seva pràctica habitual tot i el que disposa l’article 128.1 del Codi de Consum de Catalunya: “Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin”. Es tractaria en cada cas d’una falta lleu que comportaria una sanció de 3.000 euros. Certament, els usuaris som molts per fer-nos valdre i hauríem de fer notar a la companyia el nostre disgust, però també les institucions que ens representen haurien de demostrar el seu compromís en defensa de la llengua amb sancions efectives. Perquè caldria utilitzar el poc estat que ja tenim.

DATA. Mentre els Comuns demanaven que, per damunt de tot, no es fixi data per al referèndum (una actitud molt-molt normal quan realment vols una cosa), la CUP apuntava obertament a la necessitat de fer-ho per a abans de l’estiu, una vegada l’Estat espanyol no només ha acreditat la seva nul·la voluntat d’establir qualsevol via de pacte per a un referèndum, sinó que ha incrementat la seva ofensiva judicial contra les llibertats bàsiques de tots aquells qui es declarin públicament independentistes. Jordi Turull i Gabriel Rufián s’han expressat també aquesta setmana en un sentit semblant. De fet, sembla molt probable que el desllorigador per al suport dels anticapitalistes als pressupostos passi per avançar la data del referèndum a la primera meitat de juliol, tot enllaçant l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica un parell de setmanes abans amb l’inici mateix de la campanya. Avancem.

Notícies relacionades

9 comentaris

Imprimir Enviar