La biga i el fanalet
Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.
La setmana ens ha ofert un veritable festival d’intoxicació dependentista a compte dels maleïts fanalets que, des de fa quatre anys, l’Assemblea i l’Òmnum d’Osona ofereixen als assistents a la Cavalcada de la nit de Reis. La capacitat dels mitjans al servei d’Espanya per a exagerar la transcendència d’un fet merament anecdòtic, en contrast amb la que manifesten per trobar normal la presència de banderes, soldats i tancs espanyols exactament en les mateixes circumstàncies, crida molt l’atenció. És la mateixa vara de mesurar variable que els permet defensar la igualtat de tots els espanyols mentre la resta paguem els mobles de menjador dels extremenys. La que ens fa idèntics a Baviera i no tenir res a veure amb Escòcia. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.
HUMILIACIÓ. De defensar el dret a decidir a que tot segueixi igual, sempre és possible rebaixar-se una mica més. Durant mesos havíem anat sentint la cançoneta de re-fundar a Catalunya la federació catalana del PSOE, com a càstig al no a Rajoy del PSC. La veritat és que ja no els cal. El nivell d’intervenció dels socialistes espanyols sobre la línia ideològica de la seva filial catalana és ja total. No només els queden només els votants del PSOE, sinó que els seus dirigents han lliurat les armes i aspiren només a posar-se a les ordres de la metròpoli. La darrera mostra l’hem tingut aquesta setmana amb l’avís del PSOE que a partir d’ara vol intervenir també en els pactes autonòmics i municipals del PSC. Els socialistes catalans representen ja només pur sucursalisme de Ferraz. Miquel Iceta ha completat la feina a la que estava cridat. Moltes felicitats.IL·LEGALITZAR. Anna Gabriel ha manifestat aquests dies que la CUP treballa, entre altres derivades de la repressió de l’Estat espanyol contra persones, entitats i institucions del nostre país, amb la hipòtesi que s’acabi il·legalitzant la formació anti-capitalista. Es tracta d’un escenari de futur plausible, però només en el cas que el govern espanyol se’n surti a l’hora d’aplicar la suspensió de l’autonomia de Catalunya en resposta a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. Amb un escenari a la basca: liquidar tot seguit el Parlament actual de majoria independentista i forçar unes noves eleccions sense candidatures sobiranistes. Per això, naturalment, caldria no només il·legalitzar la CUP, sinó també la resta de formacions independentistes de l’arc parlamentari. Si el govern espanyol emprèn aquesta via (que serà difícil, gairebé impossible de transitar) ho farà només després d’actuar contra les institucions. I han de passar moltes coses abans.
LLIRIS. Hem d’aprendre molt, però molt. De veritat. Del contrari, quan arribi el moment decisiu, ens desfarem com un glaçó el mes d’agost. La capacitat de molts dels nostres opinadors per exagerar anècdotes pròpies i servir-les en safata als adversaris per tal que muntin un sidral és molt difícil d’entendre. Dilluns, el Telenotícies de TV3 podia informar sobre dos fets relacionats amb l’Assemblea: la tonteria dels fanalets o la presentació de la campanya “Fem Futur”: naturalment, va prioritzar allò que més convenia a Espanya. Els mitjans d’allà, naturalment, han aprofitat fins al vòmit una qüestió d’ínfim interès per carregar amb tot. I nosaltres, en comptes de respondre de forma unitària i posant de relleu el frau, hem optat per anar per lliure, abaixar-nos els pantalons i demanar perdó. Si aquest és l’esperit, anem apanyats, perquè just ara comença el més cru de la guerra als mitjans.
MATEMÀTICA. Els pressupostos són el port de muntanya decisiu dins la llarga etapa que ens queda pel davant fins al desenllaç de l’estiu, amb l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica com a desencadenant de la Gran Resposta Repressiva del govern espanyol. Des de la intervenció de les finances de la Generalitat de no fa gaires anys, tot aprofitant la crisi, el muntant total dels comptes que ha preparat el vicepresident Junqueras està determinat pel Ministeri espanyol d’Hisenda i, una vegada rebutjades les esmenes a la totalitat, ara ja pertoca només moure peces d’un lloc a l’altre. La CUP afirma que caldria reubicar-hi 760 MEUR: esperem que tingui clar on haurien d’anar, però també d’on caldria treure’ls. Una solució senzilla, salomònica i matemàtica potser seria admetre el canvi de partides per valor exactament de la proporció dels deu diputats anticapitalistes dins el conjunt de la majoria de 72 diputats independentistes. Ni més ni menys.
PRESIDENT. Hem tingut una enorme fortuna de comptar amb ell en un lloc clau en el moment decisiu. Com també de gaudir de la contribució de la presidenta Carme Forcadell. De Lluís Llach o de Raül Romeva. De la malaguanyada Muriel. De tots els de la barcassa del Delaware. El president Puigdemont ha confirmat aquesta setmana que l’any vinent no vol continuar al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Cal valorar el seu gest de manera molt generosa. Sap que, davant la fortíssima campanya de desestabilització que ens espera, per terra, mar i aire, per forçar eleccions, cal mostrar inequívocament (indefectiblement, com diu ell) que el referèndum tindrà lloc passi que passi. Que ell no pensa fer jugar cap mena d’interès personal o de partit. Fins i tot el futur compromés del PDeCAT no el fa desviar-se ni un mil·límetre del seu missatge marcat: donar seguretat que farem un referèndum decisiu i vinculant.
REVERTIR. Els sindicats de l’Ensenyament han preparat un hivern calent. Tal i com exposava dilluns l’Eduard Voltas a les xarxes socials, es tractaria d’aprofitar el tràmit pressupostari per escalfar la temperatura del debat i el conflicte fins a fer inviable el suport de la CUP al comptes del Govern de Junts pel Sí. És el moment de la màxima responsabilitat per totes les parts. Potser una bona proposta (què has dit!) consistiria a destinar una part dels recursos dels treballadors d’Ensenyament més ben remunerats, a la proposta estrella dels sindicats: la contractació dels entre 5 i 6 mil nous docents que reclamen per recuperar la famosa sisena hora. Ara que, si la vaga està convocada per al 9 de febrer, cal dir també que la CUP ja haurà pres una decisió definitiva sobre els pressupostos en la reunió que el seu Consell Polític té previst per al 28 de gener. Fins aleshores, la guerra!
Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
Notícies relacionades
- 21 dies a la desesperada 07.01.2017.
- De la revolució dels somriures a la de les truites 01.01.2017.
- L’acord clau per la llei fundacional 31.12.2016.
- "Catalunya tindrà passaport el 2017" 28.12.2016.