
La prestigiosa ‘Foreign Affairs’ diu que Catalunya fa 500 anys que es vol independitzar
La revista insinua que la Unió Europea atendrà la petició de romandre a la UE d'un Estat català
Guifré Jordan @enGuifre – Una de les revistes amb més prestigi i influència mundial en el món de les relacions internacionals, la Foreign Affairs, afirma que Catalunya ja fa més de 500 anys que intenta trencar amb Espanya. En concret, l’article expressa: “Des de la unificació de la península Ibèrica fa cinc segles, Catalunya ha intentat repetidament marxar d’Espanya”. L’autor de la peça és Edoardo Campanella, economista que ha treballat al senat italià i a l’Organització Mundial del Comerç, després d’haver estudiat a Harvard.
"Brussel·les difícilment pot ignorar la petició d'adhesió d'una Catalunya independent"
L’article, titulat ‘Europa, trencant-se des de dins’, analitza els moments polítics de Catalunya i Escòcia per argumentar que “un dels principals reptes polítics i econòmics que Europa afrontarà el 2017 és el secessionisme”. Sobre les dues nacions, afirma que si esdevinguessin independents, “Brussel·les molt difícilment podrien ignorar les seves peticions d’adhesió [a la UE], perquè fer-ho significaria marginar milions de persones de la resta del continent”.
"Com més profunda és la integració europea, més nacions desintegren"
Amb tot, l’economista calcula també a Foreign Affairs que “és probable que un bon nombre d’obstacles frustri els plans irredemptistes de Barcelona i Edimburg”, però afegeix que “el secessionisme continuarà sent una amenaça a la integració europea en els propers anys”. Campanella sosté que “com més profunda és la integració europea, més nacions que la conformen desintegren”.
"Quan es retiren les barreres comercials, la secessió es torna més atractiva"
Segons Campanella, “quan els estats retiren les barreres comercials, els beneficis econòmics [per estar a la UE] d’un país gran cauen, cosa que fa la secessió més atractiva”. I entra en detalls: “I en aquest cas, la regió que esdevé independent tindria accés a un mercat internacional sense barreres –no només nacional– i gaudiria de la seguretat i influència global proveïda per un club de grans nacions, mentre es gaudeix de l’autonomia de poder decidir segons les pròpies preferències”.