Crònica de dotze hores a Brussel·les que poden acabar sent claus en el futur del procés
La conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva pot donar motius perquè la UE acabi donant suport a Catalunya
40
( 9 vots )
CarregantGuifré Jordan @enGuifre (enviat especial a Brussel·les) – Dotze hores. Dotze hores de discreció, corredisses, emoció, moments històrics i fins i tot algun misteri. Només dotze hores és el temps que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva han estat a Brussel·les aquest dimarts per exposar els perquès del referèndum. Un temps, però, que evidencia un canvi de rumb del procés i que podria acabar sent clau en el desenllaç del camí de Catalunya cap a l’Estat propi.
Puigdemont vola amb una companyia de 'low cost'
El dia comença pels tres protagonistes de l’acte en uns seients de la companyia aèria de baix cost Vueling a les 7:10 del matí i la capital belga els rep dues hores i escaig més tard amb flocs de neu i una temperatura propera als zero graus. Mentre la neu es converteix en aiguaneu i els carrers passen d’estar enfarinats a molls –amb la perillositat que això comporta–, una furgoneta trasllada la comitiva catalana fins la delegació del Govern a Brussel·les, a deu minuts caminant del Parlament Europeu. Amb la màxima discreció –tot i que sense poder defugir la càmera de directe!cat–, Puigdemont i companyia hi arriben a les 10:30 i decideixen no fer declaracions en tot el dia.
Incògnita sobre possibles reunions dels membres del Govern durant les hores prèvies
La versió oficial és que el cap de l’executiu i els dos consellers es quedaran tota la jornada a la Rue de la Loi, 227 preparant la reunió, però... Qui no es veuria temptat de tenir alguna trobada informal discreta? El misteri potser no es resoldrà fins que algú no escrigui les seves memòries en uns anys. En qualsevol cas, el ‘blindatge informatiu’ de la seu del Govern a la ciutat deixa els periodistes desplaçats amb un pam de nas. Així, la manca de ‘suc’ periodístic en aquest punt fa desplaçar l’atenció al Parlament Europeu. De camí cap a la institució comunitària, el nombre de militars amb el dit al gallet que ocupen cantonades és encara notable, deu mesos després de l’atemptat a l’aeroport i al metro brussel·lencs. Tot i la nostra facilitat de mirar-nos el melic, és fàcil adonar-se que el procés català és encara un afer menor en el tauler internacional.
Cautela dels eurodiputats catalans fins a l'últim moment
Una vegada superats els controls per entrar a l’Eurocambra, la bullícia de la planta 3 de l’edifici Paul-Henri Spaak imposa. És un dia especialment carregat de comissions, així que el moviment és frenètic. I entre els centenars de persones que van amunt i avall, hi ha els eurodiputats que oficialment organitzen l’esdeveniment: Ramon Tremosa, Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras, que durant tot el dia eviten fer declaracions al voltant de la identitat dels convidats i són cautelosos amb un periodista davant. Continuen amb el dogma de la moderació en les declaracions, per por que es filtri el nom d’algun convidat i unes potencials pressions d’última hora facin perdre un assistent.
La sala, plena a vessar
Finalment, i després d’hores i dies de tensió creixent, uns minuts abans de les 18:00 la sala PHS 3C050 ja queda disponible i, tant eurodiputats com assistents i personal del Govern comencen a preparar l’acció. Alhora, els professionals que faran la traducció simultània de l’acte en català, castellà, francès i anglès ja són a les cabines també posant-se a punt. Al cap d’una hora, els 350 seients queden curts per abastir la quantitat de persones que acudeixen a la cita. El perfil de la gent? Segons els organitzadors, molt transversal i divers. I quants eurodiputats hi ha? Doncs bé, La Razón parla d’una desena i l’organització de l’acte apuja la xifra fins a una quarantena. Ben bé com si es tractés de comptar els assistents a una manifestació de la Diada.
Tornada exprés a Catalunya de la comitiva
L’acte acaba a les vuit del vespre tocades i, després d’una breu trobada privada de tots els implicats en l’organització i execució de la conferència –on se senten un parell de crits puntuals de celebració–, Puigdemont, Junqueras i Romeva se’n van a corre-cuita per agafar el vol de tornada a Catalunya. En definitiva, dotze hores en què el president de la Generalitat ja s’ha compromès amb un ‘referèndum o referèndum’ a la seu més gran del poder a Europa. Com s’ha de fer enrere ara, després d’haver explicat els seus plans fins i tot a Brussel·les? Amb la promesa de celebrar el plebiscit com a molt el setembre vinent a la seu principal de la UE, Puigdemont evidencia la nova etapa en la qual el procés està ara immers.
De què pot servir la reunió d'aquest dimarts?
A més, aquestes dotze hores podrien contribuir a perfilar el futur del moviment sobiranista, ja que si s’acaba celebrant el plebiscit de manera unilateral, la UE potser pensa que és l’Estat qui ha dut la situació al límit i dóna suport a Catalunya. I per què? Perquè la Generalitat en tot moment volia votar de manera acordada però no va tenir més remei que fer-ho fora dels marges de la Constitució espanyola, tal com un gèlid 24 de gener de 2017 van explicar Puigdemont, Junqueras i Romeva a la cambra que representa 500 milions d'europeus.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat