Quins seran els sis punts calents del judici del 9N?

La roda de premsa de Mas el 9N, la contractació d'una asseguradora pels voluntaris, el web participa2014.cat i l'obertura d'escoles, entre les armes de la fiscalia

11  

( 7 vots )

 Carregant

L’atenció mediàtica fins ara s’ha posat en la manifestació que les entitats sobiranistes preparen per demà i en la qual ja s’han inscrit 40.000 persones, però durant la setmana prendrà força el contingut del judici pel 9N, que ha motivat la mobilització. Tot i que Mas, Ortega i Rigau intervindran demà, cosa que es podria allargar fins la tarda, les sessions s’allargaran fins divendres, quan els tres acusats tindran dret a l’últim torn de paraula. Però quins seran els punts calents en què l’acusació i la fiscalia intentaran provar delictes de prevaricació i desobediència i la defensa s’espolsarà les ‘culpes’? 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

artur mas, generalitat, irene rigau, joana ortega, tribunal constitucional

1. Sabien o no sabien de la suspensió del TC?

Mas, Ortega i Rigau al·leguen que quan el TC va prohibir la consulta el 4 de novembre van deixar de fer qualsevol acte administratiu, perquè el procés ja estava en mans de voluntaris, i que el TC no va respondre un requeriment de precisió dos dies abans de les votacions. Les defenses d'Ortega i Rigau també asseguren no que se'ls va notificar personalment la providència del TC. Ara bé, els fiscals diuen que tots tres eren "conscients" que amb les accions preparatòries del procés participatiu "trencaven l'obligat compliment de les decisions del Tribunal Constitucional", que el 4 de novembre, cinc dies abans de les votacions, va ordenar suspendre el procés. 

2. Van actuar després de la suspensió?

Durant la instrucció del cas, es va descobrir una carta signada per l'aleshores conseller de la Presidència, Francesc Homs, responsable polític dels serveis jurídics, on assegurava a una empresa informàtica contractada per organitzar el dispositiu que no hi havia cap impediment legal per seguir endavant tot i la resolució del TC del 4 de novembre. Aquesta pot ser una de les grans proves que condemnin els tres jutjats.

3. La cèlebre roda de premsa del 9 de novembre

Pel que fa a les rodes de premsa del 9 de novembre, la defensa considera que "no es pot entendre com una desobediència al Tribunal Constitucional", ja que "era obligació del Govern informar a la ciutadania d'un fet molt rellevant des d'una perspectiva històrica, sociològica i política". I afegeix: "Informar no és gestionar ni executar, i no molt menys desobeir". 

4. L’assegurança per a voluntaris delatora?

Una de les ‘proves del delicte’ per la fiscalia és la contractació d’un suplement de l'assegurança per als voluntaris per part de la Generalitat el 4 de novembre. L’aleshores vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, es defensa al·legant que va ser “un acte de responsabilitat, amb un cost mínim, que en cap cas incideix en la celebració o no celebració del procés participatiu”.

5. El web participa2014.cat

Entre els principals actes administratius que la fiscalia considera que demostren els delictes hi ha la creació de la pàgina web www.participa2014.cat i del sistema informàtic. En aquest cas, la defensa remarcarà durant el judici que el web “es va deixar d'actualitzar amb nous continguts” i “no es podia eliminar tècnicament donat que estava en diversos servidors en previsió d'atacs informàtics”.

6. L’obertura de centres educatius i el paper dels directors d’escoles

Pel que fa a la celebració del procés participatiu en centres educatius, la defensa de Rigau remarca que durant l'octubre es van convocar "alguns reunions merament informatives" per fer saber als directors dels centres com es desenvoluparia la jornada, "la gestió de la qual estava íntegrament assumida pels voluntaris", i que "en cap moment" es va sol·licitar "a cap docent que col·laborés personalment en l'organització en la seva condició d'empleat públic". El fiscal no opina el mateix, ja que diu que els directors territorials van convocar reunions amb els directors dels centres i els van "sol·licitar de forma vehement la seva col·laboració" per tal de poder preparar les urnes, paperetes i ordinadors els dies anteriors a la votació.

7. Els controvertits 7.000 ordinadors

La fiscalia també fa notar que els 7.000 ordinadors coincideixen pràcticament amb les 6.700 meses electorals, i que després d'aquella jornada electoral es van tornar a repartir per diversos centres diferents dels que havien estat. En aquest sentit, però, la defensa remarca que posteriorment "han continuat emprant-se amb finalitats docents als centres educatius".

Notícies relacionades

11 comentaris

Imprimir Enviar