Ridao adverteix des de Madrid que ERC reobrirà la 'batalla' del català al Congrés en la pròxima legislatura
La presència del català a les Corts és un dels temes que s'han 'tancat en fals'
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) obrirà de nou la 'batalla' del català a Congrés i el Senat durant la pròxima legislatura, i ho farà en una doble via de negociacions amb la resta de forces per a la reforma del Reglament i alhora de 'gests' al plenari i en comissió. La presència del català a les Corts Generals, segons el cap de llista d'ERC a Madrid, Joan Ridao, és un dels temes que s'han 'tancat en fals' durant aquests quatre anys en què, en canvi, sí que s'han fet avenços a les institucions europees.
L'estratègia dels republicans és similar a la que van desplegar en l'última legislatura en què ERC van negociar la incorporació de l'ús del català a la reforma del Reglament –finalment fallida- i alhora els seus diputats van mantenir un pols amb el president de la cambra, Manuel Marín, utilitzant-lo en les seves intervencions al Ple.Una situació que va generar episodis singulars i que es podria enconar en la pròxima legislatura en què, en cas de guanyar les eleccions, el PSOE té la intenció de presentar a José Bono com a candidat a la presidència del Congrés. Paral•lelament el PP mantindrà previsiblement la seva negativa rotunda a incloure al Reglament cap modificació per permetre que els diputats utilitzin una altra llengua que no sigui el castellà.
Ridao ja ha avançat que si la tarja de presentació del PSOE en aquestes eleccions és Bono 'anem arreglats' perquè l'exministre és 'el màxim exponent del PPSOE' i 'ha demostrat una bel•ligerància extrema' i una 'incomprensió manifesta vers el fet nacional català o basc'. En definitiva, segons Ridao, Bono pateix una 'al•lèrgia profunda a la diversitat i a la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat'.
En aquest sentit ha avançat que amb la designació de Bono com a candidat a la presidència del Congrés 'qui té un problema és Zapatero' perquè totes les formacions excepte el PP i el PSOE ja han avançat que no donaran suport a Bono i 'evidentment ERC tampoc'.
L'alternativa del PSOE en cas de guanyar les eleccions, segons Ridao, és un acord com el de fa quatre anys amb totes les forces excepte el PP que es faci extensiu als òrgans de govern de les dues cambres i a algunes institucions de l'Estat, o bé un acord PSOE-PP en aquest camp que seria 'excloent' i situaria els socialistes espanyols en una situació difícil de cara a assolir acords importants en un futur.
'Bel·ligerància equilibrada'
Aquesta política de 'gests', segons Ridao, 'sempre serà raonable, educada, correcta i higiènica'. Quatre adjectius que s'adeqüen a l'estratègia de 'bel•ligerància equilibrada' que ERC vol desplegar en els pròxims quatre anys. Segons Ridau, el grup parlamentari d'ERC estarà 'compensat' en aquest camp, i 'hi haurà una combinació intel•ligent' de 'racionalitat i combativitat'.
En tot cas, segons el cap de llista d'ERC, el que hi haurà en la pròxima legislatura és 'més escepticisme' dels republicans respecte als plantejaments de Zapatero, un president que 'no ha gratificat suficientment' el suport que ERC va brindar als socialistes espanyols al llarg de la primera meitat de la pròxima legislatura.
ERC 'jugarà el partit' però 'cobrarà per avançat'
És per aquest motiu que Ridao ha avançat la intenció de la seva formació de 'jugar el partit' de les aliances postelectorals en cas que els socialistes espanyols aconsegueixin vèncer a les urnes, però 'cobrant per avançat'. Ho faria en base a tres condicions prèvies de publicació de les balances fiscals, finançament, polítiques socials i infraestructures.
L'escenari d'una hipotètica victòria socialista per la mínima inclou també CiU com a actor. Els socialistes espanyols i el seu president han assenyalat clarament la Federació com a soci prioritari de la pròxima legislatura. Ridao ha assegurat que ell, contràriament a Duran, 'no vol ser ministre' a Espanya, i ha recordat que l'entrada de CiU a l'executiu espanyol posaria en una situació molt difícil a Artur Mas en la seva tasca d'oposició a Catalunya.







