L’únic obstacle per aconseguir l’oficialitat del català al Parlament Europeu

El dia a dia dels intèrprets a l’Eurocambra constata que la voluntat política espanyola és l’únic impediment per aconseguir reconeixement de la llengua a la UE

23  

( 8 vots )

 Carregant

Guifré Jordan @enGuifre (enviat especial a Brussel·les) – L’oficialitat del català al Parlament Europeu torna a ser un tema candent a Brussel·les amb el canvi de cromos a la presidència de l’Eurocambra de Martin Schulz a Antonio Tajani, que ja s’ha compromès a fer-ho possible a preguntes de 6 eurodiputats catalans. Sempre i quan li ho demani i hi estigui d’acord el govern espanyol, és clar, una opció per ara impensable. Amb tot, només cal endinsar-se mínimament al dia a dia dels intèrprets per constatar-ne la viabilitat i el nul cost de parlar en català a l’hemicicle. 

La cabina d'interpretació de la sala del Parlament Europeu que va acollir la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva

© Guifré Jordan @enGuifre

La cabina d'interpretació de la sala del Parlament Europeu que va acollir la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva

© Guifré Jordan @enGuifre

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

europa, intèrprets, oficialitat c, parlament europeu, traductors, unió europea

Del centenar d'intèrprets en castellà, entre 20 i 30 també podrien assumir el català

L’intèrpret català del Parlament Europeu Llorenç Navarro opina a directe!cat que no hi hauria cap sobrecost de traducció si els eurodiputats catalans volguessin fer servir la llengua pròpia del Principat, ja que del centenar de professionals que interpreten de diferents llengües al castellà, entre 20 i 30 dominen el català. Així, si Ramon Tremosa o Josep-Maria Terricabras en lloc de parlar en anglès o castellà ho fessin en català, això en principi no costaria ni un cèntim més d’interpretació a les arques comunitàries.

"Només farien falta dos intèrprets que dominin el català entre els seleccionats per la reunió en qüestió"

“Només faria falta que hi hagués dos intèrprets a la reunió que dominin el català” entre els professionals seleccionats per aquella sessió per traduir al castellà o a una altra llengua, diu. Segons Navarro, no només hi ha més d’una vintena de ‘cabina espanyola’ que ho podrien fer, sinó també n’hi ha entre els qui tradueixen a l’anglès o francès, per exemple. Aquesta afirmació també pot aplicar-se, tot i que en menor mesura, al gallec; el cas del basc, però, ja són figues d'un altre paner.

"Si a l'eurodiputat li dones l'opció de parlar la seva llengua materna, se sent més còmode"

El sobrecost sí vindria si un eurodiputat volgués seguir la reunió en català i això comportés haver d’afegir una cabina més. En alguns casos, si l’eurodiputat és l’única persona que segueix la cabina espanyola, per exemple, es podria canviar l’una per l’altra sense conseqüències pressupostàries. Ara bé, el problema principal no és aquest, ja que tots els eurodiputats catalans entenen a la perfecció llengües que ja es tradueixen en l’actualitat. La qüestió és que “si a l’eurodiputat li dones l’opció de parlar la seva llengua materna, se sent més còmode i és capaç d’expressar millor el missatge que vol transmetre”, explica l’intèrpret contactat per directe!cat.

El flamant president del Parlament Europeu no s'hi oposa

Amb tot, amb voluntat política de la Moncloa, l’oficialitat del català seria del tot viable, ja que Tajani “no posaria cap obstacle a la seva aprovació i empraria totes les capacitats de què disposés per tal que s’aprovés el més aviat possible”, com ell mateix ha dit. Les perspectives són negatives i, tot i que l’eurodiputat Jordi Solé (ERC) va assegurar fa uns dies que ho continuaran intentant, també destacava una segona via per aconseguir aquest objectiu, que fins i tot sembla més plausible: la independència i que sigui el govern de l’Estat català qui ho demani.

Les possibles confusions si no s'utilitza la llengua materna

Navarro aposta per poder fer servir com més llengües millor, ja que explica que fins i tot alguns eurodiputats que tenen una llengua materna reconeguda per l’Eurocambra, fan servir un anglès qüestionable en lloc del seu idioma per intentar arribar a més gent sense traductors. Una circumstància que comporta l’ús creixent del Globish –un anglès mal parlat per no nadius–. Si el nivell de l’orador no és òptim, això pot acabar dificultant força la comunicació... i la feina dels intèrprets. En aquest cas, confusions compromeses poden arribar, com és el cas verídic d’alguns ponents intentant dir shadows (abreviació de shadow rapporteur, ponents a l’ombra) o hard checks (controls rigorosos) i pronunciant sados o hard sex, provocant així un ‘creuament de cables’ a l’intèrpret sense temps de reacció.

La feina de l'intèrpret de vegades passa desapercebuda

D’altra banda, el professional contactat per aquest mitjà també apunta que, tot i que de vegades la tasca de l’intèrpret pot passar més aviat desapercebuda per alguns oradors, la naturalesa de la feina és intensa i provoca un desgast mental que en el seu cas va arribar a tenir efectes sobre el son, especialment al començament de la seva carrera. Per pal·liar-ho, però, sempre hi ha un mínim de dues persones a cada cabina que es reparteixen la feina amb un màxim de 30 minuts seguits d’interpretació. Ara bé, quan es ‘descansa’ –indica–, s’ha d’estar atent a qualsevol suport o ajuda que pugui necessitar el company.

Els 'freelance' poden rebre feines amb 24 hores d'antelació

Una altra particularitat de la feina és la incertesa fins l’últim moment tant sobre el tema de les reunions  com sobre les hores i els dies que s’acabaran treballant, en el cas dels freelance. Les institucions europees tenen una bossa de funcionaris intèrprets, però fan servir molts autònoms per la naturalesa poc previsible de les necessitats del propi Parlament o Comissió. En aquest sentit, els freelance residents a Brussel·les poden rebre feines amb una antelació que pot oscil·lar entre diversos mesos i 24 hores.

El català no està reconegut malgrat tenir 15 idiomes oficials a la UE amb menys parlants

Malgrat les dificultats, amb l’oficialitat del català els intèrprets del Principat, així com els de les Balears i el País Valencià, podrien tenir més oportunitats en el si de les institucions europees. Només falta el Sí de Rajoy... o la independència. De moment, l’única certesa en aquest sentit és que el català és la novena llengua més parlada de la UE, és a dir que 15 dels 24 idiomes oficials a la UE tenen menys parlants que la llengua pròpia de Catalunya.  

Notícies relacionades

23 comentaris

Imprimir Enviar