Política Última actualització Dissabte, 18 de febrer de 2017 05:00 h

[Exclusiva] L'experiència d'un refugiat: “He perdut la família, els diners i els somnis”

Un jove del Kurdistan sirià explica a directe!cat el seu periple fins arribar a Grècia i tot el que ha perdut pel camí, però amb un instint de supervivència colpidor

Guifré Jordan @enGuifre – “Em fa por que la gent vagi a la manifestació i l'endemà s'oblidi del tema”. Són les paraules que el president de l’ONG Barcelona Human Aid, Agustí Mestre, deia en una entrevista a directe!cat. I és que la marxa d’avui pot servir per conscienciar i pressionar les autoritats espanyoles i europees, però aquesta nit en Nour continuarà dormint de manera precària al camp de Kalochori, a Tessalònica, Grècia. directe!cat ha pogut parlar via telefònica amb aquest jove del Kurdistan sirià en un testimoni més del dany irreparable que està suposant la guerra de Síria... i també la gestió d’Occident amb el drama de la crisi humanitària. 

Instint de supervivència 

El seu anglès après en pocs mesos per necessitat –és clau per fer-se entendre amb els voluntaris i per fer d’intèrpret amb altres refugiats–, que s’allunya de la puresa gramatical i sintàctica, però que fa servir a la perfecció per a poder comunicar tot allò que desitja durant l’entrevista, ja destil·la un instint de supervivència que la seva història confirma. Les ganes de parlar, d'explicar i testimoniar també evidencien la vitalitat del jove, a prop d'arribar a la trentena. Fins i tot, després d’haver vist com perdia en un bombardeig a Síria la seva parella, amb qui tenia previst casar-se, i també altres familiars.

Un periple digne de l''Odissea' d'Homer

En Nour fa cinc mesos que és al camp de Kalochori, tot i que també va passar per un dels indrets símbol de la vergonya europea en aquest episodi migratori: Idomeni, a la frontera amb Macedònia. Segons explica a directe!cat, ell és un kurd que vivia a Alep (Síria) i que literalment va fugir de les bombes que castigaven la ciutat. En un periple digne del propi Odisseu –el cèlebre personatge del poema èpic Odissea, d’Homer –, va recórrer al suborn per viatjar per carretera a la ciutat d’Izmir, a Turquia. I d’allà, va pagar 1.100 dòlars (uns 1.000 euros) per jugar-se la vida pujant a una embarcació il·legal plena a vessar amb 65 persones que l’havia de dur a Grècia.

La burocràcia manté la seva situació en 'standby'

Ara, a Kalochori, és alhora refugiat i voluntari per ajudar les 500 persones que hi viuen. Segons explica, dóna un cop de mà als voluntaris d’organitzacions com Barcelona Human Aid amb la distribució i emmagatzematge d’ajuda humanitària, i la comunicació entre refugiats i ONGs. En aquest sentit, aplaudeix la feina dels voluntaris, perquè “donen energia i força” i, com que bona part de cooperants al seu camp són catalans i espanyols, afirma que voldria anar cap a l’Estat espanyol. No obstant això, explica que la seva situació continua en standby, ja que està a l’espera del servei d’asil grec i del permís espanyol.

"Després de perdre la meva xicota i no poder tenir un fill amb ella, ara els meus plans són només a una setmana vista"

Amb tot, preguntat sobre els projectes de futur, diu amb seguretat: “He perdut la família, els diners i els somnis. El meu somni era casar-me amb la meva xicota i tenir un fill amb ella. Això no serà possible, ho he perdut tot, no vull començar cap història amb ningú més, els meus plans només són a una setmana vista ara”. Ara bé, sí que demana que acabi la guerra a Síria, ja que “quan hi hagi pau, tornaré a casa meva”.

“Els catalans són com els kurds, lluiten per la gent catalana i són pacífics”

També lamenta que a banda de la guerra, com a kurd també ha d’aguantar un segon greuge: “Al govern sirià, així com Estat Islàmic o el govern turc, no els agradem. I per què? Som com ells, som humans, no som animals! No ho entenc”. En Nour explica que a les escoles, l’ús de la llengua kurda està prohibida, i també demostra ser conscient de les singularitats de Catalunya: “Els catalans són com els kurds, lluiten per la gent catalana i són pacífics”.

“Quan em diuen ‘refugiat’, és com si m’apartessin, com si no fos un humà, com si fos una altra cosa”

Tot i reiterar una i una altra vegada la fi de les hostilitats durant l’entrevista, en Nour continuarà sent una persona refugiada, tot i que critica segons quins usos del terme: “Quan em diuen ‘refugiat’, és com si m’apartessin, com si no fos un humà, com si fos una altra cosa”. Explica que no entén el rebuig a les persones que fugen de la guerra, perquè com a mínim en el seu cas, “jo he vingut a Europa no per diners, ni per les noies, ni perquè m’ho paguin tot... He vingut per viure en un país sense guerra, i no vull que em paguin res: puc treballar sense problemes!”. Malgrat les desventures viscudes i l’actual situació precària, però, el jove kurd també dóna un missatge que fàcilment es pot extrapolar a la societat catalana i europea: “Si pots fer alguna cosa, no t’aturis. Simplement, fes-la”.  

---

Notícies relacionades