Ibarretxe ratifica a la Universitat de Stanford que celebrarà una consulta a l'octubre
Vol aplicar fórmules modernes del dret d'autodeterminació dels pobles, tal com recomana Nacions Unides
El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha ratificat a la Universitat de Stanford la seva intenció de celebrar una consulta ciutadana a l'octubre d'aquest any i va assegurar que el dret a decidir no divideix, sinó que el que genera divisió és que aquest "se li negui aquest dret" al poble basc. Durant la seva conferència titulada 'Una proposta per a posar fi al conflicte basc', Ibarretxe va assenyalar que els bascos tenen "un doble repte fonamental: assolir la pau en un país que duu molt temps sofrint l'activitat violenta d'ETA" i assolir la normalització política "mitjançant un Pacte amb l'Estat espanyol que permeti posar fi a un conflicte polític històric".
Després de precisar que aquest "conflicte té el seu origen en el segle XIX", va assenyalar que "és necessari solucionar-lo per vies polítiques i democràtiques, aplicant fórmules modernes del dret d'autodeterminació dels pobles, tal com recomana Nacions Unides". Ibarretxe creu que aquestes fórmules i procediments ja han estat utilitzats amb èxit en altres llocs i situacions similars, com el cas de Québec i Canadà, o en el mateix cor d'Europa, amb exemples tan significatius com la reunificació d'Alemanya, Eslovènia, República Txeca, Eslovàquia, Kosovo, Lituània, Estònia, Irlanda, Escòcia, etc, i tants i tants exemples de solució de conflictes de naturalesa nacional".Ibarretxe va reconèixer que l'Estatut d'Autonomia ha servit "per a gestionar nombroses competències pròpies", però va precisar que, "després de gairebé 30 anys, la immensa majoria de la societat basca reclama la negociació d'un nou marc de relació entre Euskadi i Espanya". En aquesta línia, va recordar que, el 31 de desembre de 2004, el Parlament basc va aprovar per majoria absoluta el denominat Pla Ibarretxe, "una proposta que planteja un nou marc de relació amb l'Estat espanyol basat en la lliure associació i en el respecte mutu". No obstant això, va recordar que va ser rebutjada "per les Corts espanyoles, però està damunt de la taula com un instrument que conté les bases per a solucionar el conflicte basc, utilitzant, única i exclusivament, les vies polítiques i democràtiques".







