La Fiscalia no s’empassa que els comuns vulguin la ruptura i no es querella contra Nuet
El ministeri públic sí que s'acarnissa per segona vegada contra Forcadell per permetre una votació al Ple i també ataca la resta de membres de Junts pel Sí
La Fiscalia s’ha tornat a querellar contra Carme Forcadell per haver permès votar dues resolucions que impulsaven un referèndum amb legalitat catalana en el marc del debat de política general de l’octubre passat. El ministeri públic obre així un segon procés contra la presidenta del Parlament i aquesta vegada inclou els altres membres de la mesa de Junts pel Sí que van permetre la votació: Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Anna Simó. La sorpresa, però, és que el membre d’aquest òrgan de Catalunya Sí que es Pot, Joan Josep Nuet, queda fora de la querella tot i votar a favor de portar la resolució al ple. El motiu: el diputat comú no és prou rupturista, mostra que no es perceben els comuns com un perill prou gran contra la unidad de España.
La fiscalia diu que en cap cas Nuet va voler tenir una actitud desobedientLa querella dóna a entendre que la fiscalia no es creu la retòrica de ruptura del règim de 1978 que defensen els comuns. Tant és així que explica els motius per la decisió d’excloure Nuet de les acusacions de desobediència i prevaricació explicant que el diputat comú “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la Constitució”. A més, afegeix que “va actuar amb la creença errònia d’estar complint les seves funcions com a membre de la Mesa”. Una posició que aparentment trenca amb la màxima: “El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment”.
El ministeri públic constata la "falta de voluntat de sumar al projecte de ruptura unilateral amb la Constitució"
En la mateixa línia, diu que els seus vots no van ser decisius per a l’admissió a tràmit de les propostes, a banda de fixar-se en la seva carrera política: “La falta de voluntat de sumar al projecte polític de ruptura unilateral amb el sistema constitucional s’infereix de la seva trajectòria política com a diputat”. Una afirmació que basa en el seu vot abstencionista o negatiu en les votacions independentistes més importants dels últims mesos.