Política Última actualització Dissabte, 4 de març de 2017 05:00 h

Què ha de fer Catalunya (i què no) en relacions internacionals per ser un estat?

No creure’s els arguments unionistes de la il·legalitat d’una DUI, deixar clar que es pagarà el deute, treballar en el repartiment de béns i aprofitar les personalitats catalanes arreu del món, algunes idees

Guifré Jordan @enGuifre – Que Catalunya no és el primer territori que malda per aconseguir la independència és sabut per tothom. Ara bé, menys conegudes són les pràctiques d’aquells qui ho han assolit –o s’han quedat en un intent frustrat– en l’àmbit de les relacions internacionals per consolidar-se. Amb l’objectiu de conèixer-les més a fons, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) ha organitzat unes jornades que han acabat avui. El resultat: algunes lliçons sobre què ha de fer Catalunya –i què no– en diplomàcia i relacions amb els altres actors per ser un estat. 

No obsessionar-se amb un reconeixement exterior prematur

L’advocada eslovena especialitzada en dret internacional Ana Stanič ha explicat en una de les taules rodones que arribar a estat “és una qüestó de fet consumats, el dret internacional no té cap norma que digui com una entitat esdevé estat”. A més, diu que fins i tot si un territori no és membre de Nacions Unides, això no el deixa fora automàticament de la condició d’Estat. En aquest sentit, recorda que Eslovènia va haver d’esperar un any i mig des del referèndum i un any des de la declaració per formar part de l’ONU. “I, mentrestant, no vam deixar d’existir”, ha exclamat.

No creure’s els arguments unionistes que apunten a la il·legalitat d’una DUI

Stanič també ha dit que és fals que una declaració unilateral d’independència sigui il·legal. Ho ha justificat recordant que la Cort Internacional de Justícia va dictaminar que la DUI de Kosovo el 2008 no violava cap norma internacional perquè no n’hi ha cap que prohibeixi declaracions d’aquest caire. Així, ha afirmat que si es demostra que “és inevitable”, és correcte. A més, ha remarcat que el principi d’integritat territorial que tant pregona Espanya es refereix a una integritat respecte altres països; és a dir, a la prohibició que els estats s’envaeixin els uns als altres, no a una impossibilitat que es produeixi una secessió interna.

Deixar clar que es pagarà el deute

L’advocada eslovena també ha emfatitzat la necessitat de deixar clar que es pagarà la part proporcional del deute de l’estat del qual es marxa i que es quantifiqui la xifra. Un punt de vista que ha reforçat dient que quan Eslovènia es va independitzar, l’inici de negociacions bilaterals amb organismes internacionals monetaris va ser clau per la diplomàcia incipient de l’estat, encara no reconegut en aquell moment.

Tenir estudiat i reivindicar el repartiment de béns

El professor de Dret de la UB i ESADE Jordi Sellarés ha explicat que quan Iugoslàvia es va desmembrar els anys 1990, es van haver de repartir entre els nous estats els 123 edificis que la federació balcànica tenia repartits pel món. Amb tot, Stanič ha puntualitzat que encara ara, 25 anys després, hi ha sospites que Sèrbia es va quedar un tros més gran del que li tocava en el repartiment i hi ha 6.000 milions d’euros de l’època que ballen. Sellarés també ha explicat que Txèquia i Eslovàquia van haver de fer el mateix, amb anècdotes resultants com la partició literal de l’edifici de l’ambaixada txecoslovaca a la Xina. Ara, a una ala de l’edifici s’hi troba la delegació txeca i a l’altra l’eslovaca. Així, dels casos predecessors es dedueix que cal preveure, calcular i negociar el repartiment de béns.

Aprofitar la comunitat a l’exterior i les personalitats arreu del món perquè juguin un paper

Segons la investigadora de l’Observatori Euràsia Marta Ter, els actors de la societat civil d’origen armeni “són tres vegades més que la població que viu a Armènia”. Aquest és un dels grans motius pels quals l’exrepública soviètica ha aconseguit diverses fites en el reconeixement i ajudes de països com els EUA, així com la victòria davant Turquia en la conscienciació del món al voltant del genocidi armeni de 1916. Com ho han aconseguit? Amb el soft power, amb la influència de cares conegudes que viuen arreu del món, com artistes, directors de cinema, cantants o actors. Per exemple, la família Kardashian o Charles Aznavour. “Armènia és una de les societats civils més potents”, ha conclòs Ter.

Fer lobby a llocs clau, com Brussel·les

Una altra de les exrepúbliques soviètiques que va aconseguir la independència a principis dels anys 90 s’ha fet un lloc al món amb una forta presència en lobbies. Marta Ter ha afirmat que no es tenen xifres exactes dels grups de pressió georgians a Brussel·les per apropar-se a la UE, però han de ser altes, ja que el país ho està aconseguint. A més, té dos territoris que volen la plena independència, Ossètia del Sud i Abkhàzia, però ha aconseguit que la comunitat internacional els ignori tot i funcionar ja com a estats de facto.

No untar ningú per aconseguir millors relacions internacionals

Juntament amb Geòrgia i Armènia, l’Azerbaidjan és l’altra exrepública soviètica a la zona del Caucas. No pateix per mantenir-se com a estat independent, però Occident el veu com un estat autoritari, i no hi ajuda que es tinguin sospites de suborns a polítics europeus per aconseguir complicitats. Marta Ter ha exposat el que es coneix com la ‘diplomàcia del caviar’, una polèmica que va sorgir el 2012 quan es va saber que el govern àzeri havia estat regalant a representants del Consell d’Europa caviar, catifes de luxe, or i altres productes per treure’n benefici. Les sospites esquitxen el membre del PP valencià Pedro Agramunt Font de Mora.

Un dels territoris lluitant per la independència de Geòrgia, Abkhàzia, ha rebut el reconeixement de tres països. Un d’ells, Nauru, en agraïment a ajuda humanitària rebuda. Amb tot, això no ha portat a un efecte dòmino.

Comptar amb un referèndum

El Quebec i Escòcia han fet referèndums d’indpendència i els han perdut. No obstant això, en la segona taula rodona d’avui de les jornades de la FOCIR ha quedat palès que continuen considerant que aquesta és la via. El politòleg Josep Sort ha desgranat el full de ruta del Partit Quebequès pels propers anys, que passa per guanyar les eleccions de l’any vinent al territori, potenciar les relacions internacionals, tornar a guanyar les potencials eleccions de 2022, celebrar un tercer referèndum aquell any o el següent, i, entre el 2024 i el 2025, assegurar-se el reconeixement culminant les eines de política exterior ja amb la independència declarada.

La professora de la Universitat d’Edimburg Nicola McEwen, en la mateixa línia, s’ha mostrat confiada que Escòcia celebrarà el segon referèndum quan es constati que el Regne Unit ha ignorat les seves demandes en les negociacions sobre el Brexit. Així, creu que el SNP està segur que acabarà guanyant el Sí, però tampoc ha amagat que les amenaces de veto d’Espanya sobre una admissió a la UE té un efecte dissuasiu en alguns votants. 

---

Notícies relacionades