Política Última actualització Diumenge, 5 de març de 2017 05:00 h

Fiar-ho tot a la porqueria

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

José Antonio Zarzalejos, home clau en l’estratègia espanyolista contra el procés, anunciava per enèsima vegada aquesta setmana l’ensorrament del procés arran de l’inici de la vista de l’anomenat cas Palau. Se suposa que ara quedaran ben al descobert, per fi, ben provats, els vincles amb el finançament il·legal de CDC. L’error és el de sempre, el que ja va veure en l’esclat de l’afer Pujol l’estiu de de 2014 com a equivalent a la mort de tot plegat: aquest és un moviment nascut des de baix, ideològicament plural i interclassista, que no morirà fins a assolir l’objectiu que molts catalans han marcat com a indefugible. I dit això, a fer net, que volem una República Catalana sense cap lligam amb la porqueria autonomista. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ESCENARIS. Alhora que el Deutsche Bank donava per descomptat públicament que el referèndum tindrà lloc a Catalunya perquè si es prepara bé (com s’hi està preparant) serà inviable aturar-lo, CaixaBank tancava un acord de patrocini amb el Real Madrid fins el 2020. Segons sembla, el govern català ha vist en el compromís de l’entitat financera de la Diagonal un intent molt clar d’evitar les conseqüències d’un possible boicot anti-català en un escenari real d’independència més o menys immediat. Si tothom es prepara per al que ve, les conseqüències de la realitat d’on venim resulten ben punyents, mentre algunes informacions anuncien que l’Estat espanyol està camuflant les seves veritables xifres astronòmiques de deute a la Unió Europea, algun mitjà quantificava en fins a 90.000 els catalans afectats per la manca d’aportacions del govern de Madrid al finançament de la Llei de la Dependència.

EXISTIR. Mentre Podemos encetava una revolta de final incert contra el projecte de confluència que miren d’imposar els Comuns i Iniciativa, Xavier Domènech agafava l’avió i es plantava a Brussel·les per demostrar que fan alguna cosa pel referèndum. Bé. Naturalment, la lliçó immediata era que no cal posar terminis i la frase corprenedorament revolucionària i trencadora, que "les urgències per aconseguir drets no són bones". El més sorprenent, però, de l’estada del cap de llista dels Comuns al Parlament europeu ha estat la seva insistència en un referèndum que compti amb reconeixement internacional. Resulta inversemblant que algú pensi que ningú avalarà a l’avançada un referèndum contra la posició negacionista del Govern espanyol. El món no reconeix mai coses que no existeixen. Només una vegada fet el referèndum, de guanyar-lo i d’exercir efectivament el control del territori, els altres estats reconeixeran la validesa del referèndum. Mai abans. La resta, excuses.

EXPULSATS. Com a la resta d’esports on ha pogut, el govern i els estaments federatius espanyols han maniobrat per a aconseguir l’expulsió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) de les competicions al màxim nivell internacional. Nosaltres no volem que els espanyols no puguin competir com a espanyols, fins i tot, si també són catalans. Espanya, sí; de cap manera vol consentir que els catalans competeixin com a catalans. És així que la xertolina d’origen neerlandès Ragna Dabats ha hagut de renunciar a representar Catalunya i ha corregut el Mundial de Raquetes de Neu que es disputava a Saranac Lake (Estats Units) sota els colors del seu país de naixement. Això sí, lluint durant tota la cursa l’estelada al cap. Mentre el Comitè Olímpic Català es prepara per a assumir les funcions de representació internacional, cal agrair testimonis com el seu o el de la Laia Andreu, que ha renunciat a competir-hi.

FALSOS. Fent-se ressò d’informacions filtrades d’un sumari judicial suposadament secret al diari “El Mundo”, la gran premsa catalana i els mitjans de comunicació públics han reproduït a raig fet el testimoni d’un empresari anònim i protegit que implicaria Artur Mas, abans de ser president, en el cobrament de donatius a CDC per obres  d’Adif i en temps del Tripartit. Tot plegat molt estrany. A les poques hores, el diari “Publico.es” (no pas la premsa del país) donava a conèixer les gravacions en les quals un “broker” francès explicava com havia estat convidat pels serveis de seguretat espanyols, a instàncies del ministre de l’Interior, a denunciar falsament líders independentistes, amb el propòsit de destruir la seva carrera política. Una de les pitjors xacres de l’Estat espanyol és la d’haver-se carregat qualsevol mena de credibilitat davant les acusacions de corrupció, amb el seu fastigós ús i abús polític i partidista permanent.

IMAGINACIÓ. El cap de la policia política organitzada pel govern Rajoy, el comissari Eugenio Pino declarava també aquesta setmana davant del jutge de l’Audiència Nacional espanyola José de La Mata enmig d’un mar de fugides d’estudi, silencis i contradiccions. Fou incapaç d’aclarir l’origen del famós llapis de memòria que incriminaria els Pujol i acceptà que la seva investigació s’havia basat en la seva “imaginació poderosa com a policia”. L’esperpèntica compareixença del durant molt temps número tres del Ministerio del Interior de Fernández Díaz, és un altre exemple de l’ús polític de les institucions per part d’un govern que es passa el dia invocant l’Estat de dret. Un eloqüent testimoni de la tendència a construir acusacions inconsistents (barreja d’uns pocs elements versemblants amb d’altres evidentment inventats) amb el propòsit de fer-ne un ús exclusivament polític i electoral, encara que aquesta pràctica acabi ensorrant la investigació judicial d’uns fets que sí mereixerien càstig.

TITANIC. Mentre el seu director es passejava entre l’”establishment” del Cercle del Liceu que atorgava la seva medalla d’or a la reina Sofia de Grècia, es coneixien noves dades de l’espectacular naufragi del diari dels Godó. El gran transatlàntic de la premsa catalana perd pràcticament vuit mil lectors cada any: a aquest ritme li’n queden just tres anys i mig de vida. Si el gener de 2014 venia al quiosc 46.600 exemplars, ara cau a menys de 27.000. El procés de desconnexió de “La Vanguardia” de la realitat a la qual aspira a representar és galopant. La influència del mitjà en la configuració de l’opinió pública cau en picat, a desgrat d’aquells que voldrien que fos punta de llança de la rectificació catalana,. Aquesta setmana hem sabut també que el gran actiu del comte, Josep Cuní, no veurà renovat el seu contracte a partir de l’estiu. El seu programa, pagat a preu d’or, no supera la quota de pantalla del Canal 3/24.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 

---

Notícies relacionades