PP i C's, els únics que no voten a favor de retirar la Medalla d’Or de Barcelona a un franquista torturador
S'excusen amb la transició i no voler participar de polítiques "revengistes"
15
( 3 vots )
CarregantLes votacions sobre la simbologia i la condemna a personatges franquistes, o el moviment en si, acostuma a ser una qüestió que costa d'afrontar per a populars i ciutadans. Avui en el ple de l'Ajuntament de Barcelona, amb la votacio sobre la decisió de revocar la Medalla d'Or de la Ciutat a Rodolfo Marín Villa, governador civil de la ciutat durant l'època franquista i responsable de tortures.
Han votat a favor tots els grups excepte el PPC, que hi ha votat en contra, i Cs, que s'hi ha abstingut. El líder dels populars al consistori, Alberto Fernández Díaz, ha opinat que el que pretén el govern "no és revocar una medalla, sinó rebutjar la transició espanyola". La presidenta del grup de Cs, Carina Mejías, ha declinat participar de polítiques "revengistes" i ha recomanat al primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, i al seu "comissionat de la venjança" que rebaixin el seu "nivell d'odi".
"Revoquem una Medalla d'Or que simbolitza com ningú els tèrbols lligams polítics i econòmics entre l'actual monarquia parlamentària i el franquisme". Així ha començat la seva intervenció el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, abans de votar la revocació del màxim guardó de la ciutat a Rodolfo Martín Villa.
"Martín Villa encara no ha demanat perdó"
"Martín Villa encara no ha demanat perdó"
Pisarello ha remarcat que aquesta iniciativa busca reparar totes les víctimes del franquisme a les quals, ha dit, "Martín Villa encara no ha demanat perdó". Ha citat Enric Pubill, l'històric militant del PSUC, però també els treballadors assassinats a Vitòria durant una vaga mentre l'exgovernador civil era ministre de Relacions Sindicals. També ha fet referència a Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i a tots els artistes vetats pel franquisme, així com a les víctimes del policia condecorat per Martín Villa, Billy el Niño.
Front comú independentista contra Villa
El regidor del Grup Demòcrata Jordi Martí ha ratificat el seu vot favorable i ha considerat una "anomalia històrica i un anacronisme que un jerarca del règim franquista sigui mereixedor d'aquest guardó".
El republicà Juanjo Puigcorbé ha considerat que una persona "amb les mans tacades de sang" mai hauria d'haver rebut la màxima distinció de la ciutat, i ha criticat que la rebés justament 27 dies després d'un "episodi repugnant" com el dels fets de Vitòria. "Qualsevol país amb un mínim de qualitat democràtica l'hauria d'haver jutjat", ha conclòs.
El regidor de la CUP Josep Garganté ha llegit el posicionament de l'Associació de Víctimes 3 de març (els fets de Vitòria), que consideren que "intolerable" que persones que han participat en el "genocidi" franquista encara mantinguin reconeixements. Ha celebrat la revocació de la medalla "per higiene democràtica i respecte a les víctimes del franquisme".
PP i C's mesuren les seves paraules
PP i C's mesuren les seves paraules
En canvi, el popular Alberto Fernánez Díaz ha acusat el govern de pretendre amb aquesta revocació "rebutjar la transició i el que va representar per a la democràcia espanyola". Fernández Díaz ha recordat que Martín Villa sempre ha negat la seva implicació en els fets de Vitòria i s'ha preguntat perquè en 38 anys d'ajuntaments democràtics, 34 amb governs d'ICV, mai s'havia plantejat aquesta qüestió. En aquest sentit, ha demanat a Barcelona en Comú que prengui nota del comunista Marcelino Camacho, que va apostar per "enterrar les rancúnies".
La líder de Cs, Carina Mejías, ha instat l'executiu a treballar "per coses necessàries i no per qüestionar decisions que va prendre l'Ajuntament el segle passat". "Odiar algú és donar-li massa importància. Rebaixi el seu nivell d'odi", ha dit a Pisarello.
Martín Villa va presentar al·legacions a aquesta revocació, però van ser rebutjades. En elles, va detectar defectes de forma i va negar la seva responsabilitat en l'empresonament de Josep Maria Huertas Claveria o en els afusellaments de setembre de 1975. També es va desvincular dels fets de Vitòria. "Les atribucions de responsabilitat no només són vagues i genèriques, sinó que de l'anàlisi detallada dels informes ni tan sols se sostenen. La simple ostentació d'un càrrec no permet que se m'imputin tots els fets esdevinguts durant aquell període", va argumentar.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat