Política Última actualització Diumenge, 9 d'abril de 2017 05:00 h

Maniobres incomprensibles, adversari nerviós

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

El moviment fet pel Govern espanyol durant la darrera setmana és certament incomprensible. De primeres, convocar l'establishment català en ple i els mitjans encarregats de cimentar l'statu quo des de fa quaranta anys, per llançar a bombo i plateret una promesa que el mateix dia de l'anunci, calculadora en mà, es converteix de fet en una moderadíssima proposta. I tot just una setmana després, en concretar-se als pressupostos, es confirma que en realitat es tracta d'una caiguda sobre la ja misèrrima inversió a la qual ens tenen acostumats. Tot plegat mentre Revilla i Oltra (peneta) protesten contra els nostres privilegis. De veritat que algun expert hauria d'explicar quin sentit ha tingut tot això. Mentre ells perden encara més credibilitat, a la nostra. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

INHABILITATS. És temps d'anar canviant el xip. Volem exercir el poder amb tots els ets i uts. Aplicar els mecanismes de la sobirania. Anunciem-ho. Aquests dies l'alcalde de Lleida amb el suport de Ciudadanos, Àngel Ros, ha anunciat la seva candidatura a repetir a les eleccions municipals de la primavera del 2019. Està molt bé. Però potser algú (evidentment, no cal des del govern o els grups parlamentaris, però potser sí des dels partits que el donen suport) hauria de fer saber al president del PSC que si té previst intentar impedir al seu municipi el referèndum que es durà a terme per desig àmpliament compartit del poble de Catalunya, potser serà ell qui quedarà inhabilitat i no podrà concórrer. Perquè confio que la Llei de Transitorietat adverteixi tothom que exerceix un càrrec públic a Catalunya que serà fulminantment desposseït si s'atreveix a col·laborar a impedir la decisió lliure dels seus conciutadans.

OUS. Conscient que en aquest àmbit el ridícul era espantós, l'Audiència Nacional ha hagut de plegar veles en la persecució per sedició contra el regidor de Vic Joan Coma i ha optat per retornar la causa al Jutjat de Vic per si existeix desobediència i prevaricació. Afortunadament, el front que buscava desgastar la unitat de l'independentisme a base d'enfrontar la CUP i Junts pel Sí perd gas, substituïda per l'amenaça i la persecució efectiva del Govern en ple, alts funcionaris i empreses subministradores de serveis essencials a l'administració. Cal agrair a Joan Coma la seva valentia. Tots els qui creiem en l'alliberament nacional del nostre poble haurem de sortir al sol i posar-hi el nostre gra de sorra. Hi jugarà la incertesa. És amb això, amb la nostra inseguretat, que jugarà l'Estat com a carta més forta. Ens caldrà sobretot unitat: si anem tots junts trencarem els ous i farem la truita de la República Catalana.

PLUJA. La presentació del projecte de pressupostos del govern espanyol dimarts passat va suposar una autèntica puntada de peu a la boca del president Rajoy. No ha calgut esperar més de set dies per comprovar com la reducció de la inversió que anunciava (i que els mitjans dependentistes catalans convertien en pluja de milions) esdevenia en realitat l'enèsima presa de pèl. Ara resulta que els més de 1.900 milions a invertir en rodalies es transformen en 271 al pressupost 2017. Espectacular. Tot plegat amb un descens (descens!) de 30 MEUR respecte als de l'any anterior, compatible amb un augment de la despesa a la Casa Reial (això si que era necessari!), d'un 32% d'increment en despesa militar i de misèrrimes actualitzacions de les pensions i els salaris dels  treballadors públics, tot plegat molt per sota de la inflació. Realment és nota el canvi en profunditat que hi ha introduït el Frente Nacional Naranja.

QUERELLA. L'advocada Ana Stanic, experta en dret comunitari, destaca fa temps que Catalunya hauria de presentar el seu moviment d'emancipació com una dissolució del Regne d'Espanya. Seria la demostració més gràfica que, encara que la història ens digui clarament que és així (per mostra, les reflexions del professor Josep Costa sobre l'absència total de catalans a les altes instàncies des del seu mateix naixement fins ara) l'Estat espanyol és també nostre, com haurem de defensar quan repartim actius i passius. Per això és tan d'agrair la iniciativa del col·lectiu de juristes Drets de querellar-se contra vuit magistrats del TC, sota l'acusació d'un delicte de prevaricació, en permetre de tirar endavant la llei que reformava el tribunal i l'atorgava capacitat sancionadora: consideren que els encartats sabien que aquesta reforma "vulnerava l'estat de dret". Per fer-ho només han hagut de seguir fil per randa els vots discrepants dels altres tres magistrats.

SEPARATS. Res més il·lustratiu que fer les mateixes preguntes, de matèria constitucional, a Catalunya i Espanya, a l'hora de contrastar com ja som dos països diferents. Com només cal que l'estructura política s'adapti a la realitat. El mateix dia que l'enquesta d'en Cuní afirmava que un 86% del mil primers espectadors a contestar de la TV comtal eren partidaris de desobeir el TC i tirar pel dret amb el referèndum unilateral, l'ObSERvatorio de la cadena de ràdio espanyola afirmava que la majoria dels espanyols són partidaris que el seu govern intervingui (encara més) la Generalitat si cal. Els enquestats catalans i espanyols responen de manera diametralment oposada a totes les preguntes, tant les que fan referència a possibles vies de sortida (via referèndum o reformes a Espanya) o "solucions" repressives. Pel que fa al suport al referèndum dades espectaculars al Principat: només un 16,9% s'hi oposa frontalment.

SUPORT. El descontrol espanyol a l'escenari internacional, tot i els esforços d'un immens i caríssim sistema diplomàtic, de les promeses i de les contrapartides, creix dia a dia. El ministre Dastis, mànega en mà, no dóna a l'abast. Aquesta setmana s'ha conegut (i valorat poc) el fet que, segons sembla, un centenar d'organitzacions i partits d'una quarantena de països han signat en el marc del XXI Seminari Internacional de Mèxic una declaració a favor del dret a decidir de Catalunya, amb l'impuls de Joan Josep Nuet (EUiA) i Gabriela Serra (CUP). Entre les forces compromeses, atenció: la més gran del món, el partit comunista xinès. Poca broma. A priori, davant del contenciós del Tibet (i alguna altra regió rebel) no era previsible el suport de la segona economia del món. Probablement, però, els seus interessos a Catalunya, porta d'Europa, hi juguen un paper encara més rellevant per a ells. Espectacular.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 

---

Notícies relacionades