Èxit de participació a la marxa commemorativa de l'exili republicà a Prats de Molló
Hi han participat més de 200 persones
Més de 200 persones han participat aquest dissabte a la marxa commemorativa organitzada per l'associació dels fills i filles de Republicans espanyols i infants de l'èxode (FFREEE). Desprès de La Vajol, Cervera i el Pertús, aquest any, la marxa ha sortit del coll d'Ares fins a Prats de Molló. Seguint els camins de muntanya per on havien passat els refugiats, fa 69 anys, els participants han arribat dues hores desprès a Prats de Molló. El febrer del 1939 prop de 100.000 persones havien arribat al poble per la carretera baixant del coll d'Ares que ha estat batejada avui amb el nom de 'Route de la Retirada' per l'alcalde del Poble, Bernard Remedi.
Entre els participants n'hi havia uns quants, molt pocs, que havien estat testimonis dels fets recordats dissabte, com és el cas de Josep Pobla. Originari de Gironella, prop de Berga, tenia 10 anys quan va creuar la frontera amb els seus pares, la seva àvia i la seva germana. Recorda que 'feia molt de fred' i que la caminada va ser penible però el més dur va ser quan van arribar a Prats de Molló.'Vam sentir la gent plorar, no sabíem per què. Érem a França, no ens podia passar res. Quan ens vam apropar els gendarmes feien passar les dones i els nens d'un costat i els homes de l'altre. Vam ser separats del meu pare i del meu oncle i llavors vam fer com els altres, vam plorar' recorda amb emoció Josep Pobla.
Explica que després van perdre de vista i no van saber res del seu pare i del seu oncle que van marxar cap el camp d'Argelers mentre que ell, la seva germana, la mare i l'avia, van marxar cap a Perpinyà i posteriorment van arribar a Morteaux, prop de la frontera Suïssa.
'Allà vam ser molt ben acollits per la gent del poble que ens va ajudar a localitzar el pare al camp d'Argelers on vam anar finalment a retrobar-ho' explica Pobla.
Aquest dissabte el temps era molt més clement al coll d'Ares que fa 69 anys i són molts els fills i fins i tots els nets i besnéts de refugiats republicans que han vingut de Perpinyà però també de diverses ciutats del sud de França i alguns també de Catalunya per fer el recorregut de la memòria.
Un èxit que ha sorprès Serge Barba, el president de l'associació FFREEE, que no pensava veure tanta gent tot i que 'aquests últims anys cada vegada hi ha més gent que s'interessen per les nostres activitats i la nostra associació per retrobar les seves arrels' explica Barba.
El president de FFREEE també insisteix que si és molt important mantenir vius els records, 'també volem que aquest treball de memòria i aquesta marxa siguin fraternals i festius'.







