Unes 200 persones donen l'últim adéu a Josep Palau i Fabre a Caldes d'Estrac
La Fundació Palau publicarà el material inèdit del poeta
Els actes d'homenatge al poeta i dramaturg Josep Palau i Fabre, que va morir aquest dissabte als 90 anys, han finalitzat aquest dilluns a Caldes d'Estrac. Les seves despulles hi han arribat pocs minuts abans de dos quarts d'una del migdia. En aquest municipi, on Josep Palau i Fabre ha viscut els últims anys de la seva vida, unes 200 persones li han donat l'últim adéu a peus de la fundació que duu el seu nom. Una comitiva ha seguit el fèretre fins al cementiri d'aquest municipi, on ha estat enterrat. L'exalcalde de Caldes d'Estrac, delegat del govern espanyol a Catalunya i patró de la Fundació Palau, Joan Rangel; el poeta Perejaume, o el director de teatre Hermann Bonnín han estat alguns dels assistents destacats. Precisament la Fundació Palau i Fabre ha anunciat que disposa de material inèdit del poeta, sobretot assajos, que pensen publicar properament.
Joan Rangel ha estat l'encarregat de donar pas al minut de silenci que els caldencs, en companyia d'amics i familiars de Palau i Fabre, han volgut guardar en memòria del poeta. Durant la seva breu intervenció, Rangel ha recordat quan fa cinc anys Palau 'feia realitat el seu somni', inaugurant la fundació que duu el seu nom, i l'amor mutu que s'han tingut Caldes d'Estrac i Josep Palau i Fabre.Unes 200 persones s'han aplegat al voltant del fèretre de l''alquimista de les paraules' per rendir-li aquest sentit homenatge. En aquest sentit, Rangel ha destacat la importància del reconeixement de 'la gent de Caldes', al marge del reconeixement institucional que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat minuts abans.
Una comitiva no tant nombrosa ha seguit les despulles de Palau fins al cementiri de Caldes, on ha estat enterrat. El poeta Perejaume ha recitat el poeta 'Comiat', de Palau i Fabre. També han estat presents altres personalitats, com l'actiu Montserrat Carulla o el director Hermann Bonnín, que aquests dies dirigeix al Teatro Español de Madrid l'obra de Palau 'Don Juan, principe de las tenieblas'.
Assajos inèdits que es publicaran properament
Per la seva banda, la Fundació Palau i Fabre, encarregada de vetllar pel fons artístic i documental del poeta i dramaturg, enceta un nou període des que es va crear el 2003. A banda d'elegir un nou president, durant els pròxims mesos continuarà treballant en l'estudi del material inèdit de Palau i Fabre, sobretot pel que fa a assajos. L'escriptor i membre de la fundació Jordi Coca ha explicat que encara hi ha molta obra pendent de publicar que s'està estudiant i classificant amb detall, com són assajos sobre Baudelaire 'molt importants'. Julià Guillamon està treballant en el tercer volum de la seva obra completa i fa pocs dies que ha sortit l'últim llibre que va publicar en vida, un text inèdit d'unes 150 pàgines titulat 'La claredat d'Heràclit' (Accent Editorial).
'Palau encara donarà feina per estona', afirmava aquest dilluns Jordi Coca, després de conduir l'acte d'homenatge celebrat al Palau de la Generalitat aquest dilluns al matí. Des de fa temps que la fundació està treballant amb la classificació del material del poeta i dramaturg, que és 'una mica laberíntic', donat que Palau i Fabre sovint reescrivia el seu material. Tot i això, preveu que la publicació del tercer volum de la seva obra completa, dirigida per Julià Guillamon, serà 'una sorpresa', perquè inclourà molts treballs escrits en francès i també assajos importants com els que va dedicar a Baudelaire.
En el camp de la poesia no es preveu que es reediti gaire res més, tret de la descoberta d'alguns contes inèdits dels anys quaranta. Abans de morir, Palau i Fabre va deixar acabat el quart volum sobre Picasso i que es preveu que surti properament, així com un llibre dedicat a 'La claredat d'Heràclit', l'últim títol que va publicar en vida. Aquest llibre es presentarà el proper dijous a l'Ateneu Barcelonès, durant un acte d'homenatge.
Coca també ha volgut dedicar unes paraules de reconeixement en el que per ell ha estat 'l'últim mestre', juntament amb d'altres noms com Maria Aurèlia Capmany, Pedrolo i Brossa. 'El que em queda és el record d'una coherència extrema, perquè mai va renunciar als seus postulats', i el que era el centre de la seva vida, la poesia. 'Podia agafar la forma d'assagista, home d'acció o estudiós de Picasso' però sempre mantenia la mirada de poeta modern'. I és que segons ha dit, partia de Baudelaire però donava un sentit nou a la idea de modernitat i avantguarda a la segona meitat del segle XX.
'Entre el llegat que ens deixa', ha dit, queda la visió de la poesia com la 'recerca constant de la llibertat, sabent que tot això ens porta sempre a perdre'ns al laberint'.







