Política Última actualització Dissabte, 29 d'abril de 2017 05:00 h

Referèndum enmig de la fortor

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Els mesos que venen haurem de fer front a la pressió descomunal dels adversaris de l'autodeterminació del nostre poble; alguns, del tot previsibles, altres, a l'esquerra catalana, inesperats. 300 anys de força canalitzats en cinc mesos. Segons sembla, però, haurem d'afrontar-los amb l'Espanya més desprestigiada possible. Un govern corrupte, dirigit per un partit-organització criminal, amb els mitjans i part del poder judicial al seu dictat. I al davant, la impotència feta (no) oposició, amb el PSOE i Ciudadanos disposats alhora a criticar-lo molt seriosament, però sense bastir cap possibilitat d'alternativa. Si, en aquestes condicions, som incapaços de portar a les urnes més de la meitat dels catalans és que ens mereixem la dependència per tres segles més. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ACOLLIR. Cal continuar amb la mobilització, és precís seguir explicant que només a Catalunya existeix la majoria (pràctica unanimitat) suficient per dur a terme polítiques diferents envers el drama humanitari descomunal dels refugiats de guerra al món. Aquesta setmana l'entitat Stop Mare Mortum ha presentat un requeriment judicial al govern espanyol, que en poc temps, pot esdevenir el primer procés judicial contra un estat europeu per no complir amb les quotes d'acollida de víctimes del conflicte armat. Segons els càlculs de l'entitat, el govern de Mariano Rajoy ha reubicat només el 4,5% (887 persones), de les prop de 19.500 a què s'havia compromès davant les autoritats europees en 2015. Tots recordareu la Brigada Aranzadi, amb la vicepresidenta al capdavant, recordant-nos la importància del compliment de la llei i tal i tal. I allò de l'estat de dret i tal i tal. La doble moral a la qual ens tenen acostumats.

ASSETJAMENT. Mentre els principals agents del dependentisme mediàtic malden per embrutir la imatge democràtica del procés amb arguments de pati d'escola (val tot, fins i tot inventar-se afirmacions de l'adversari i posar-les entre cometes com si fossin literals), més enllà dels seus habituals narcòtics, la realitat d'un Regne d'Espanya que es passa els principis bàsics de la democràcia per l'arc de triomf continua fent via: aquesta setmana ha quedat ben retratada amb la queixa pública del corresponsal del diari francès ‘Libération’, Jean Quatremer, davant les pressions personals rebudes per tal d'evitar que exercís de moderador en una intervenció del president Mas organitzada per la Delegació de la Generalitat a Brussel·les. El líder del PDeCAT va situar en el centre de la seva intervenció la gran arma de la Revolució catalana: el deute que l'estat espanyol haurà d'assumir en solitari en cas d'un procés de secessió no pactat després del Referèndum.

CENSURA. Mentre Luis Garicano Goñi ens llançava a la cara, a les xarxes socials, als hereus ideològics de les víctimes, els afusellaments del règim del seu oncle i mentre Albert Rivera s'emparava en la propaganda de Marine Le Pen per a la seva tasca de falca del Règim del 78, més enllà de les paraules, en el terreny dels fets, l'artista sabadellenc Albert Pla denunciava públicament haver estat víctima de censura per part de Ciudadanos i el Partido Popular (sempre, de bracet contra la llibertat), tot fent cancel·lar un concert seu a Astúries. És el típic contrast entre les declaracions i la pràctica política que acabarà amb la imatge pública del Frente Nacional Taronja en molt poc temps: prepareu les crispetes per a veure com s'empassen totes les seves crítiques al concert econòmic basc i a la corrupció dels populars votant de bracet del PNB els pressupostos del govern Rajoy.

FESTIVAL. Cada dia que passa, parlar d'Espanya neofranquista sembla menys exagerat. El cap de setmana passat veiem, entre els assistents al funeral de l'exministre del dictador José Utrera Molina, qui va donar el vistiplau a l'absurda execució legal de Salvador Puig Antich, manifestacions obertes, públiques, braç en alt, de feixisme. Al dia següent, un dels hereus polítics de tot plegat, Alberto Ruiz Gallardón donava compte, en una doble pàgina a uns dels diaris de referència dels veïns, de les virtuts incomptables del finat. En poques hores, les restes del general doblement colpista José Sanjurjo, mentre milers de morts a les cunetes continuen esperant, eren enterrades al "Panteón de los Héroes de Regulares" del cementiri de Melilla. Simultàniament, la pàgina web de l'Exèrcit de l'Aire, dependent del Ministeri de Defensa espanyol, considera el militar franquista Joaquín García-Morato, responsable dels atacs aeris a diverses ciutats andaluses, com a un "heroi indiscutible". Tot és molt bèstia.

INVERSIÓ. Escampada la boira propagandística del govern espanyol (amb els Jocs del Mediterrani a Tarragona com a darrera promesa que tothom sap que serà incomplerta), aquesta setmana la Cambra de Comerç de Barcelona ha despullat cruament la realitat: el seu president, Miquel Valls, després d'un estudi exhaustiu del projecte de pressupostos presentat pel govern de Mariano Rajoy a les Corts espanyoles, l'ha presentat aquesta setmana, literalment, atenció, com "la més baixa de la història". Entretant, el PNB es prepara per donar suport als pressupostos del PP, mentre Ciudadanos gesticula però sap perfectament que acabarà passant per l'adreçador, això sí, amb cara molt seriosa. A la vista de les conclusions dels empresaris catalans, el gest d'Inés Arrimadas atribuint-se les "grans millores" pressupostàries per a Catalunya entra en la categoria del ridícul.

MENTIR. Javier Nart, l'assot de la corrupció en la seva etapa d'opinador televisiu, però, això sí, amb compte corrent a Suïssa, ens ha ofert aquesta setmana la pitjor cara de la política. Davant la periodista de la Sexta Ana Pastor es vantava d'haver-se reunit amb el nou home fort de la política francesa, Emmanuel Macron, en companyia d'Albert Rivera, fet que el líder taronja negava just a continuació. Qui menteix dels dos? Un ridícul de campionat. Si ho fa el líder de Ciudadanos, perquè no s'entén la manca de transparència; si ho fa Nart, tal i com sembla, perquè cal ser molt amoral per explicar una mentida sense moure ni una vegada les parpelles. Realment, tot plegat costa d'entendre, però té la virtut de retratar el personatge. Amb la mateixa visceral contundència del "yo me he reunido con Macron" també ens diu que la República Catalana quedarà fora de la Unió Europea. Amb la mateixa credibilitat.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 
 

---

Notícies relacionades