En quin estudi es podrien fixar els inversors dels EUA per acceptar la proposta de Junqueras?
Deutsche Bank va publicar el 2015 una anàlisi on es deixava clar el potencial econòmic de Catalunya i on se situaria si fos un estat
Oriol Junqueras és aquesta setmana als Estats Units per fer contactes amb inversors que podrien finançar Catalunya quan la Generalitat torni a emetre bons als mercats. A ningú se li escapa que la previsió d’una declaració d’independència impossibilitaria el Principat d’accedir al FLA, així que hauria de buscar una alternativa. Així, tot estaria a les mans dels inversors, que haurien de decidir si un Estat català pot ser viable per fiar-se –o no– de la proposta de Junqueras. En aquest sentit, un dels estudis en què podrien fixar-se és el que va fer el Deutsche Bank el febrer de 2015, que ara recobra rellevància.
El potencial econòmic de Catalunya, plasmat pel Deutsche BankL’anàlisi, basat en diversos territoris europeus que tenen un independentisme alt, mostra el potencial econòmic de Catalunya respecte a la mitjana de l’Estat espanyol. Per exemple, diversos gràfics mostren com el Principat té un PIB per càpita d’un 120% respecte a l’estatal, un atur més baix, una desigualtat de renda més baixa que la mitjana o fins i tot reflecteix el dèficit fiscal que tants anys ha denunciat la Generalitat i hi posa xifres. Així, fins i tot arriba a posar un rànquing d’estats per PIB i col·loca Catalunya entre ells. El gràfic mostra com un Estat català se situaria per davant d’Irlanda, Bèlgica i Portugal, mentre que tindria immediatament per davant a Àustria o Noruega. Els principals continguts de l'estudi referents a Catalunya es poden consultar a aquest fil de Twitter, de l'usuari @vigilant_cat.
El banc entén que, donada la complexitat del sistema de finançament espanyol, "el descontentament de molts catalans esdevé més comprensible"
L’estudi també conclou que “Catalunya ha estat, durant molt temps, un contribuent net a un sistema que aconsegueix una redistribució substancial”. En aquest sentit, diu que “amb la complexitat del sistema, les difícilment comprensibles direccions de fluxos i l’asimetria entre regions amb règims fiscals diferents, el descontentament de molts catalans esdevé més comprensible”. Deutsche Bank, que també analitza en la mateixa comparativa els casos del País Basc, Navarra, Sud Tirol, Vèneto, Flandes i Escòcia, va publicar una altra recerca el gener passat on donava per fet el referèndum d’aquest setembre.