Els vols de baix cost podrien "ofegar" l'aeroport del Prat
Segons Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica a la UB
0
CarregantL'aeroport del Prat ha registrat una evolució 'brillantíssima' des del 1998, doblant el nombre de passatgers, passant de 16 milions a 32,8 milions el 2007. Tot i això, de les deu primeres companyies en volum de tràfic al Prat, quatre són de baix cost (Clickair, Vueling, EasyJet i Air Nostrum). El baix cost ha passat de ser inexistent el 2004 a ocupar el 40% del tràfic de Barcelona, amb xifres tancades el 31 de desembre del 2007, i si segueix amb aquesta tendència 'ofegarà' el creixement d'aquesta instal·lació, segons el professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, Ramon Tremosa. Aquest economista ha assenyalat que el baix cost 'no és dolent' en sí mateix, perquè aporta massa crítica, sinó que el factor negatiu és la poca presència de rutes intercontinentals que pateix el Prat.
Ramon Tremosa ha presentat un estudi encarregat per la Unió Catalana d'Agències de Viatges Emissores (UCAVE) on després de destacar aquest increment del pes de les companyies de baix cost ha assenyalat que el problema del Prat, a més d'aquest creixement del baix cost, és la manca d'una estratègia per fomentar connexions intercontinentals i vols de llarg radi de més de vuit hores de ruta.
Tanmateix, de seguir amb aquesta línia ascendent del baix cost el Prat, els aeroports de Girona i de Reus, que són unes excel•lents instal·lacions per 'complementar' l'estratègia d'un Prat intercontinental, veuran obstaculitzat el seu futur econòmic i els aparcarà per poc competitius.
L'economista ha presentat una comparativa del Prat en relació amb el perfil de vols que registren altres ciutats europees comparables a la capital catalana, que no són capitals d'estat. Així, mentre Barcelona concentra el 97% del seu tràfic a Europa, només l'1% va Amèrica, Àsia i Àfrica, en volums similars. Per contra, aeroports com Munic o Milà concentren el 86% i el 69% del tràfic amb punts d'Europa, mentre que l'aeroport alemany ocupa el 7% en vols a Amèrica, el 5% a Àsia i el 3% a Àfrica. Milà opera un 13% del seu tràfic a Amèrica, el 8% a Àsia i el 10% a l'Àfrica.
Ramon Tremosa també ha facilitat xifres dels aeroports de Manchester i Zuric on el 82% i el 75% dels seus vols van a punts europeus, mentre que els d'Amèrica ocupen el 12% i el 10%, a Àsia, el 5% i l'11%, i a Àfrica, el 2% i el 5%, sempre respectivament.
Entre els deu primers rutes amb més tràfic a l'aeroport del Prat, on destaca Barajas com primer destí amb 4,762 milions de passatgers el 2007, estan l'aeroport d'Amterdam, amb 1,261 passatgers, Paris Charles de Gaulle, amb 1,096, Londres Heathrow 809.000 usuaris. Tremosa considera que 'un mínim del 50%' d'aquests passatgers utilitzen aquestes rutes per fer connexions intercontinentals, cosa que demostra la necessitat d'actuar per captar companyies que operin amb ofertes de llarg radi.
El presidint d'UCAVE, Rafael Serra, ha assenyalat els problemes que tenen les agències de viatges per oferir serveis de connexions intercontinentals als seus clients de Barcelona i d'altres països. En aquests moments, per venir a Barcelona un congressista o un empresari que vulgui participar en una fira, en la majoria d'ocasions, ha de fer tres transbordaments i utilitzar l'aeroport de Barajas abans d'aterrar al Prat.
Per Tremosa sense connexions intercontinentals en deu anys Barcelona 'deixarà de figurar en el mapa mundi' per captar congressos i fires, quan en l'actualitat s'organitzen cinc fires que són número u a Europa, quatre que són els segons certàmens d'àmbit europeu, i uns altres quatre que són la fira número tres en importància europea. Per mantenir aquest posicionament internacional, Tremosa ha reclamat la necessitat d'un canvi radical en la gestió del Prat, ara centralitzada per Aena.
En relació amb les declaracions d'aquest dimecres del president d'Iberia, Fernando Conte, en el sentit de què l'adquisició de la companyia Spanair serviria per 'reprendre' la implantació de rutes intercontinentals al Prat, Tremosa ha estat clar i després de dir que no creia amb els 'miracles', s'han proclamat 'escèptic' i ha reclamat 'menys paraules i més fets' per part de la companyia espanyola.
Tremosa està convençut que la participació d'entitats financeres com 'la Caixa' en el lideratge d'un grup d'empresaris catalans per adquirir Spanair, a l'igual que està fent Caja Madrid, no és possible que passi per 'l'hostilitat' que despertaria aquesta operació per part del govern espanyol i especialment del Ministeri de Foment.
Per aquest economista, les declaracions del president d'Iberia estan pronunciades més en clau política, per 'la proximitat de les eleccions' que per convicció. Tremosa creu que amb aquesta operació Iberia vol controlar la nova Terminal Sud del Prat per alimentar de vols a Barajas.
Ramon Tremosa ha reiterat la seva posició a favor de la construcció d'una quarta pista a l'aeroport del Prat, que s'hauria de fer sobre el mar, i que no significaria cap inversió pública perquè hi hauria 'una cua de com a mínim deu constructores' que la farien sense cost a canvi d'una concessió de la gestió a trenta anys. L'economista ha assenyalat que a dos quilòmetres del litoral, la fondària només arribar a quinze metres.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat