Política Última actualització Dissabte, 20 de maig de 2017 05:00 h

Legitimats per fotre el camp

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

El Síndic de Greuges ha publicat un informe molt aclaridor i recomanable, sota el títol Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya, que es presentarà públicament la setmana vinent, on conclou que "es detecten regressions democràtiques que afecten els drets i les llibertats fonamentals reconeguts tant en el marc jurídic estatal com internacional, i que tenen una incidència especial a Catalunya". Resulta difícil d'entendre que aquest rodolar dels nostres veïns cap a l'abisme de la destrucció de la democràcia no faci córrer ni una sola gota de tinta més enllà del Principat. A nosaltres, però, rai, que ens legitima per trencar d'una vegada amb el govern injust de la metròpoli. I amb el que quedi ja s'ho faran. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

APOCALIPSI. El PSOE, bastió fonamental del Règim del 78, pot entrar, ara sí, després de mesos de tensió congelada, en un compte enrere cap a la seva autodestrucció. Sigui qui sigui que es faci amb la secretaria general, el futur a venir serà catastròfic. Només caldrà contrastar finalment si l'explosió es produeix cap a dins o cap a enfora. Si guanya l'ex-secretari general defenestrat Pedro Sánchez, el partit entrarà en una paràlisi total, amb pràcticament tots els diputats al Congreso en contra i gairebé totes les direccions regionals copades per partidaris de la líder del socialisme andalús; si guanya Susana Díaz, potser amb més cohesió interna, tot apunta a un autèntic enfonsament electoral a la primera oportunitat que es concreti: només la prefereixen un de cada quatre votants socialistes i serà inequívocament identificada com la responsable de fer president Rajoy. Nosaltres ja no ho veurem.

CALENDARI. Poc a poc es va perfilant el detall exacte del cronograma previst des de l'aprovació del full de ruta definitiu al Parlament, la tardor passada, quan el president Puigdemont va superar la moció de censura que va estar a punt d'endur-se el procés a l'altre barri. Ahir vàrem viure intensament el darrer gran acte del Pacte Nacional pel Referèndum. Demà passat el president acudirà a Madrid per fer la darrera oferta de pacte. En les properes setmanes arribarà l'anunci de la pregunta i la data, fet amb el qual entrarem en precampanya al llarg de l'estiu. Per la Diada viurem l'aprovació de la Llei de Transitorietat i la convocatòria simultània del Referèndum amb 1,5 milions de catalans voltant el Parlament. Aquell divendres començarà la campanya i votarem l'1 d'octubre. Aquella nit serà històrica de veritat. I si no és això, aquest timing exacte, s'assemblarà molt.

CONFERÈNCIA. No contents amb impedir la cessió d'un espai al Senat, els grups dels grans partits espanyols al consistori madrileny han criticat agrament l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per cedir un espai municipal per a la conferència que Puigdemont, Junqueras i Romeva oferiran a Madrid el proper dilluns amb  l'objectiu de fer avinent al govern espanyol la darrera oferta de pacte en relació al referèndum. La manca de respecte a la figura institucional del president de Catalunya, al Govern del país i al seu Parlament és de traca, fins al punt que es considera la mera expressió dels seus punts de vista com a un fet censurable. Certament, el nivell de degradació al qual està arribant el Règim del 78 és inaudit a Europa. El jurista Josep Costa presentava dilluns la seva obra "Secessió o Secessió" defensant la independència de Catalunya com una "causa justa". Fets com el boicot de Madrid ho així ho avalen.

DIFAMACIÓ. Estrella agra en declivi progressiu als mitjans (que sempre aprofita de pas per degradar amb la seva conducta), Gemma Galdón necessitava un "subidón" de protagonisme i ha optat per insultar (gairebé) tothom d'una sola tacada. La mecànica insult indiscriminat / resposta lògica dels ofesos / victimització de l'agressor és de manual d'agitació. Una persona d'una trajectòria particular dubtosa, amb un patrimoni personal tan considerable, potser resultat de negocis poc clars, salpebrat de conflictes d'interessos, suplantacions institucionals i contractacions a dit de les administracions amigues, es permet el luxe d'insultar el Govern del país en ple, sense matisos ni aportar una sola prova. I, francament, que voleu que us digui, la difamació genèrica, sense assenyalar els culpables, constitueix una altra forma de tapar la veritable corrupció. Que no sigui que els milers d'euros en compte corrent de la senyora Galdón no tinguin un origen del tot justificable.

FUNCIONARIS. Alguns vàrem acabar ben farts. Abans del 9-N molts funcionaris van expressar públicament la seva voluntat de contribuir a fer realitat un referèndum vinculant fossin quines fossin les conseqüències personals que els comportés. Ara, es repeteix la història: el comunaire Jaume Asens ja ha advertit que el seu partit, la Nova ICV, no donarà suport a un Referèndum si posa en perill els funcionaris. Cal tornar-ho a explicar una altra vegada: la Llei de Transitorietat Jurídica ha de donar cobertura legal a la celebració del Referèndum. A tothom. I això vol dir que ha d'actuar, si cal, amb coerció, contra tot aquell que pretengui impedir-lo. Estaria bé que, a més, el Govern comptés amb tots aquells funcionaris, com ara un servidor, que tornem a estar disposats a jugar-nos-la per la llibertat. Prou de fer-nos servir d'excusa, si us plau: la legalitat catalana, la del Parlament sobirà en l'exercici de l'autodeterminació, ens protegirà a tots.

INTERVENCIÓ. Si les d'ensenyament eren de les poques competències que li quedaven a la gestoria autonòmica catalana, ara el govern espanyol pitja l'accelerador per a escombrar-les. I és que, com va dir aquell, cal espanyolitzar els nens catalans. La nova croada contra el contingut en història dels llibres de text a Catalunya és de les que fan envermellir. La ignorància que destil·la l'informe del desconegut sindicat que serveix de fonament a la campanya fa autèntica vergonya aliena. El fragment més delirant és aquell on es critica d'adoctrinador un text que explica perfectament com funcionaven les institucions catalanes medievals i modernes no pas perquè ho faci malament, sinó perquè no censura la manera com ho feien. Tot plegat, mentre utilitza conceptes com el d'exèrcit de l'estat o constitució espanyola referits a aquell temps. De veritat que tanta imbecil·litat concentrada és molt difícil d'assolir. És impossible que aquest document l'hagin redactat professionals de l'ensenyament.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 

---

Notícies relacionades