El Pla de l'Estany, primera comarca completament autoexclosa de la Constitució espanyola
Tots els municipis s'han declarat 'moralment exclosos' d'Espanya
Les localitats catalanes excloses de la Constitució espanyola continuen creixent, i ja en són una seixantena després de la suma dels 11 municipis del Pla de l'Estany, que han subscrit la moció impulsada per la Plataforma del Pla de l'Estany per a l'Autodeterminació, convertint la comarca gironina en el primer territori català completament exclòs d'Espanya. Cal recordar que el Pla de l'Estany ja va ser la primera comarca en aconseguir celebrar referèndums independentistes a tots els seus pobles. Entre els municipis catalans que s'han 'moralment exclòs' de la Constitució espanyola arran del trinxament de l'Estatut a mans del Tribunal Constitucional espanyol ja hi ha sis capitals de comarca: Banyoles, Ripoll, Solsona, Mollerussa, Vic i Vilafranca.
Entre finals de juliol i la primera quinzena d'agost, els 11 ajuntaments del Pla de l'Estany han aprovat diverses mocions per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Els diversos consitoris consideren que la sentència exclou de la constitució 'la voluntat del poble català' expressada en referèndum i per tant es planteja un problema de 'legitimitats democràtiques'.Amés, tots els municipis del Pla de l'Estany insten el Parlament 'a iniciar un procés democràtic perquè Catalunya assoleixi la seva independència nacional', i a defensar el dret d'autodeterminació per tal que es celebri un referèndum.
Felicitacions de la CUP
Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Pla de l'Estany han felicitat els onze municipis de la comarca del Pla de l'Estany per proclamar-se 'exclosos' de la Constitució espanyola, però insten els consistoris, sobretot el de la capital, Banyoles, a ser coherents amb aquesta decisió. 'No tindria sentit aprovar la moció i no fer res per l'autodeterminació del poble català', manifesten els cupaires.
Els membres de la candidatura d'unitat popular celebren que s'hagin aprovat 'mocions rupturistes amb l'Estat' i malgrat que alguns plens hagin aprovat textos retocats, es feliciten perquè la comarca hagi decidit en bloc 'avançar cap al procés d'autodeterminació dels Països Catalans'.