Política Última actualització Dijous, 19 d'agost de 2010 11:15 h

La Defensora del Pueblo creu que 'el procés democràtic no impedeix que una llei incorri en excessos'

És per aquest motiu que ha decidit de recórrer al TC la Llei d'Acollida, aprovada pel 90% del Parlament de Catalunya

La Defensora del Pueblo en funcions, la barcelonina María Luisa Cava de Llano, considera que 'tan democràtic és el Parlament de Catalunya en l'exercici de les seves competències com el Defensor del Pueblo', que ha recordat que elegeixen les Corts espanyoles. Cava respon a les preguntes que li ha plantejat l'ACN arran de la decisió de recórrer la Llei d'Acollida de les Persones Immigrades i Retornades a Catalunya davant el Tribunal Constitucional (TC). Creu que el fet que la llei hagués rebut el suport del 90% del Parlament no l'eximeix de passar pel sedàs constitucional si 'incorre en excessos'. Opina que veure en el recurs un 'atac' a la llengua catalana és 'buscar titulars fàcils i enganyosos' i apel·la a les seves arrels catalanes per negar hostilitat cap a Catalunya.

No creu que recórrer una Llei com la d'acollida pel fet que fixi el català com a llengua comuna d'integració és una imprudència en un moment de creixement a Catalunya del sentiment de rebuig respecte Espanya?
És important precisar que no hem recorregut tota la Llei d'acollida catalana, que consta de 34 articles. Únicament hem plantejat la nostra discrepància contra tres apartats d'un sol article, perquè estableixen un sistema de preferència lingüística absoluta del català sobre el castellà en la formació, la informació i la prestació del servei anomenat de primera acollida per a immigrants i persones retornades a Catalunya. Aquesta preferència, que a la pràctica és un monolingüisme, va en contra de l'article 3 de la Constitució i es directament contrari a allò que el Tribunal Constitucional ha dit en examinar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, cosa que l'ha portat a anular d'aquest Estatut el caràcter preferent que es pretenia atorgar al català, dient que la cooficialitat implica necessàriament la possibilitat d'usar les dues llengües i que correspon als ciutadans dir per quina opten.

Però quin problema veu en el fet que la catalana sigui considerada la llengua comuna d'acollida dels immigrants?
La llei diu que el català serà la llengua de la integració, i que se n'haurà d'acreditar el coneixement abans fins i tot de plantejar-se conèixer el castellà. Ens sembla que això va més enllà de la primera acollida i anul·la l'autonomia i la voluntat dels ciutadans estrangers de decidir a l'aprenentatge de quina llengua volen donar preferència.

La Llei d'acollida té el suport del 90% dels diputats del Parlament. No creu que té prou legitimitat democràtica com per no ser qüestionada?
El procés democràtic no impedeix que les lleis incorrin en excessos, i d'aquí l'existència d'un recurs d'inconstitucionalitat que precisament hi és per assegurar la democràcia mateixa i el respecte de tots els poders públics a la Constitució. D'altra banda, tan democràtic és el Parlament de Catalunya en l'exercici de les seves competències com el Defensor del Pueblo, elegit per les dues cambres de les Corts Generals.

I com a defensora del poble, no creu que s'allunya de defensar la majoria del poble català quan qüestiona una llei instada només per un dels 135 diputats del Parlament?
Hem rebut vàries peticions de col·lectius i persones individuals que ens exposaven els seus raonaments i sol·licitaven la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat. Com sempre fem, hem estudiat atentament totes aquestes peticions, però l'anàlisi de la norma es fa de manera independent i sense subjectar-nos necessàriament a allò que els demandants de recurs sol·liciten.

El Govern català qüestiona que vostè estigui legitimada per recórrer aquesta llei, per la seva provisionalitat en el càrrec, i que estigui defensant el poble català. Com ho valora?
El recurs d'inconstitucionalitat té un termini de tres mesos des de la publicació de la norma per a la seva interposició. Abans de concloure aquest termini, s'havia de prendre una decisió, i la vaig prendre després de consultar amb la Junta de Coordinació i amb els serveis jurídics de la institució. El fet de trobar-me en funcions no pot significar una limitació, i menys una autolimitació en l'exercici de las atribucions que li corresponen a aquesta institució, principalment perquè els ciutadans no es mereixen una resposta disminuïda i perquè els problemes sorgeixen i les institucions hi són per resoldre'ls.

També un conseller del Govern català considera que el recurs respon al 'falangisme' d'Enrique Múgica. ¿Què opina?
Em sembla una sortida de to que, per respecte als ciutadans, no s'hauria de produir, i menys en persones amb responsabilitats polítiques.

Entén que cada cop que es qüestiona algun element relacionat amb la llengua catalana a Catalunya s'interpreta com un atac a un dels elements vertebradors de la identitat catalana?
Jo he nascut a Catalunya, vaig viure-hi molts anys, parlo català, em vaig educar i em vaig formar allà. Tinc els meus pares, avis, besavis i rebesavis allà enterrats, i no se m'acudiria pensar que qualsevol cosa amb la que no estigui d'acord suposa un atac a Catalunya. El nostre sistema té establerts controls i garanties per assegurar la constitucionalitat de les normes. Nosaltres els hem activat i el Tribunal Constitucional decidirà. Aquestes són les regles del joc, interpretar això com un atac a la identitat catalana em semblen ganes de buscar titulars tan fàcils com enganyosos. No s'hauria de faltar al respecte als ciutadans d'aquesta manera.

Si la política lingüística d'immersió no ha provocat en trenta anys cap problema de convivència, per què creu que ara es qüestiona? Es tracta d'una involució i de la incapacitat d'Espanya de reconèixer la seva pluralitat?
El nostre recurs se centra en una qüestió important: la del règim de cooficialitat lingüística. L'article 0 de la Llei catalana d'acollida estableix un sistema de preferència lingüística absoluta del català sobre el castellà. Aquesta és la qüestió que ens ha fet presentar el recurs, donat que això no quadra amb les previsions de la Constitució ni amb la interpretació que del propi Estatut ha fet el Tribunal Constitucional, que ha declarat inconstitucional la condició de llengua preferent del català que pretenia introduir-se per mitjà de l'Estatut. La Llei d'acollida diu que el català serà la llengua d'integració i que haurà d'acreditar-se el seu coneixement abans de plantejar fins i tot oferir la possibilitat de conèixer el castellà. Ens sembla que això no respon a la lògica de la primera acollida, i priva els ciutadans estrangers de capacitat alguna per decidir sobre una qüestió amb gran transcendència per l'adequat desenvolupament del seu projecte migratori que freqüentment implica la mobilitat interregional o fins i tot a d'altres països. És obvi que a tots ens interessa protegir el català, és un patrimoni comú del que hem de sentir-nos orgullosos, però això no pot portar a imposar una llengua en detriment de l'altra, que és tan cooficial com aquella i que, a més, és comuna per a tota Espanya i parlada per milions de persones al món.

Té vostè intenció de continuar amb la línia del seu predecessor, Enrique Múgica, a qui des de Catalunya se l'ha acusat de ser reiteradament hostil amb l'autogovern i la identitat catalanes?
Com he assenyalat anteriorment, la meva vinculació personal amb Catalunya és molt important. A més, no puc compartir que des de la institució del Defensor del Pueblo, ni abans ni ara, s'actuï amb hostilitat respecte cap comunitat autònoma. Resulta precís recordar que, des dels inicis de la institució, el Defensor del Pueblo ha recorregut un número significatiu de normes autonòmiques, sense que fos acusat de ser hostil. El procés democràtic per a la aprovació de les lleis no impedeix que aquestes incorrin en excessos, i d'aquí l'existència d'un recurs d'inconstitucionalitat que, precisament, està per assegurar la democràcia mateixa i el respecte de tots els poders públics a la norma fonamental de tot l'ordenament, que és la Constitució.

---

Notícies relacionades