Política Última actualització Dimarts, 31 d'agost de 2010 05:00 h

El debat identitari marca l'inici de curs polític

Les formacions es posicionen sobre l'independentisme per afrontar les properes eleccions

Seran a la tardor. La data és una incògnita, però les eleccions al Parlament de Catalunya ja marquen el batec de la política catalana. Encara que el president de la Generalitat, José Montilla, mantingui el secret sobre el dia dels comicis, el cap de l'executiu és conscient que el final de les vacances tracen l'inici del combat per la presidència. El recent iniciat curs polític ja viu imbuït d'una lluita electoral marcada més que mai pel debat sobiranista i torna a situar Catalunya en l'encreuament dels camins autonòmic i independentista. Nous dubtes i interrogants assalten a les formacions que s'enfrontaran a les urnes amb la necessitat de posicionar-se davant d'unes ànsies socials pel reconeixement de la identitat pròpia més vives que mai després de la sentència de l'Estatut. I és el que la resolució del Tribunal Constitucional ha acabat per esmicolar la poca avinença entre Catalunya i Espanya i ha accelerat el el creixent protagonisme de l'independentisme. El nou curs polític s'inicia amb el sobiranisme com a teló de fons.

Les recents manifestacions sobre la consulta sobiranista són la millor pedra de toc per intuir les actituds que adoptaran les formacions que concorreran als comicis. La voluntat de Joan Puigcercós, president d'ERC, de voler arrossegar cap al referèndum a socialistes i convergents no ha tingut acollida en cap dels dos partits, que s'han desmarcat del republicà i han plantejat, d'aquesta manera, les seves tesis d'encaix amb Espanya. En el si del PSC, la consulta sobiranista és vista amb recel i advoquen per les eleccions com a autèntic referèndum. Només Pasqual Maragall, ex militant socialista, ha aixecat la veu per subscriure la proposta, fet que ha estat criticat per un Montilla que abandera el federalisme socialista català i que s'agafa al nou Estatut com l'únic salvavides que el permetrà mantenir-se al capdavant del govern.

Ambigüitat convergent
Convergència i Unió, per la seva banda, juga entre l'ambigüitat i la incertesa per evitar el debat independentista. Les nombroses sensibilitats que es troben a la federació i les bones perspectives electorals, fan que el seu líder, Artur Mas, prefereixi centrar el discurs en la recuperació econòmica de Catalunya. Una de les seves propostes estrella és l'assoliment d'un concert econòmic a l'estil basc. El president de CiU, ha advocat aquest dilluns per una relació amb Espanya encara que Catalunya assoleixi l'estat propi. Mas però tem el degoteig de dimissions de consellers nacionals que han castigat la formació per la seva 'poca empenta independentista'. Després que López Tena abandonés CDC per abraçar l'independentisme desacomplexat de Solidaritat Catalana, altres dos consellers, Laia Escarrà i Carles Pagès, han saltat al partit de Laporta acusant el partit de Mas de 'no voler liderar el sobiranisme'.

Independentisme atomitzat
Esquerra Republicana enceta el nou any polític amb els nervis a flor de pell. L'estrena de Puigcercós com a líder d'ERC en els comicis estarà marcada per la lluita que haurà de mantenir amb Joan Laporta i Joan Carretero, dos nous actors del sobiranisme que es presentaran a les urnes sense haver assolit una coalició unitària. L'aposta per la independència és inherent a les tres formacions però, fins el moment, les diferències han estat més nombroses que les avinences. Puigcercós s'escora, aquest inici de curs, cap a la independència i el dret a deci s'allunya de les gestions realitzades conjuntament amb PSC i ICV al mateix temps que festeja CiU. Carretero i Laporta, per la seva banda, lluiten per aconseguir un tros del pastís parlamentari, i tant Reagrupament com Solidaritat, estan en ple procés de bastir les llistes electorals. El sobiranisme vetlla armes per la dura batalla de les urnes.

28-N, possible data electoral
La lluita electoral començarà realment quan José Montilla convoqui les eleccions. La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) assenyala que els comicis es poden celebrar 54 dies després que es publiqui la convocatòria dels comicis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. D'aquest manera, si Montilla no les convoca aquest dimarts ja no es podran celebrar el 24 d'octubre, com així ho indicaven tots els pronòstics. Davant de la improbabilitat que Montilla anunciï els comicis en breu, una nova data comença a prendre força: 28 de novembre. Les urnes dictaran sentència. Els partits esmolen les eines i es posicionen per unes eleccions amb aromes de plebiscit.