Política Última actualització Dissabte, 10 de juny de 2017 05:00 h

Un Estat independent en forma de república?

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Comença la festa. La fase final. El play-off pel títol. Fins ara tot ha estat només una lligueta classificatòria. Ara ens juguem els quartos. I per guanyar la màxima participació al referèndum del proper 1 d'octubre cal donar-li la màxima credibilitat. I això passa per anar explicant amb tot detall en els propers dies i setmanes tots els aspectes de la convocatòria. Com serà i amb quins mitjans la campanya electoral, com es construirà el cens, quins col·legis electorals i com s'habilitaran i proveiran, quina serà la màxima autoritat que vetllarà pel seu desenvolupament i quina la presència d'observadors internacionals. Ara que ja hi som, amb data i pregunta, cal explicar-ho tot com abans si volem assolir una participació massiva que el faci vinculant. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.
 

CANDIDAT. La setmana de l'ascens, en la que un grup de jugadors catalans ja de Primera cridaven independència des del balcó de l'Ajuntament (per cert, què passarà a la Lliga espanyola amb els clubs catalans l'any vinent?), Girona esdevé un símbol de la desconnexió. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, entre insult i insult a la intel·ligència dels catalans, ha trobat un moment per reconèixer que tenen veritables problemes per trobar substitut a Enric Millo a les comarques de Girona. De fet, han hagut d'endarrerir el congrés provincial (a diferència dels celebrats a Lleida i Tarragona) perquè no troben voluntari. Motiu de reflexió per al partit? Ens estarem allunyant de la gent? Serà que no els tractem com a adults? Ni parlar-ne. La culpa és del fet que hi ha molta "pressió", tant "política" com "personal". Vaja, que el partit insígnia del Règim, el de les portes giratòries, no troba qui el representi?

COMPROMÍS. No és la primera vegada que Pep Guardiola intervé en una gran mobilització de l'independentisme: si no m'erro, va fer-ho a través d'un missatge gravat al final de la gran manifestació de la Diada de 2012. Però que ara, en el moment més tens, decideixi implicar-s'hi també és molt d'agrair. Ell, com a professional d'elit al món del futbol, té molt a perdre. Només cal comprovar com la grada espanyola xiula Gerard Piqué, teòricament un dels seus, però català compromès, cada vegada que toca la pilota amb la "roja". Això comença anar (i anirà a més, molt més fins al dia D) de qui està disposat a posar en joc interessos personals en defensa d'una causa de justícia col·lectiva (com sempre ha anat el progrés de la humanitat). L'entrenador del Manchester City llegirà el manifest a favor del referèndum en l'acte de l'ANC, Òmnium i l'AMI demà a Montjuïc on, benvolguda lectora, benvolgut lector, no hi hauries de faltar.

COMUNICAT. Dilluns, els Col·lectius Emma, Wilson i Praga feien públic un comunicat multilingüe en defensa del referèndum. Entitats vinculades a la lluita internacional pels drets de Catalunya, formades per professionals altament reconeguts. Es tracta d'un document important per a fer servir en la batalla definitiva. Explica d'una manera entenedora com hem arribat fins aquí: fonamentalment, gràcies a l'absolut tancament en banda espanyol, una herència claríssima del franquisme. En aquest sentit, entre d'altres, el referèndum a Catalunya seria realment regenerador per a Espanya: suposaria el desbloqueig de la fórmula constitucional. El Règim del 78 es va constituir com a tal, sense via de reforma real, amb la finalitat bàsica de fer-nos presoners com a minoria nacional territorialitzada. La sortida de Catalunya permetria per fi superar aquesta fórmula, nascuda de la por, i permetria Espanya dotar-se d'una estructura constitucional moderna, capaç de reformar-se de manera permanent i d'evolucionar en defensa de la democràcia. Ho necessiten molt.

DRET. El president, al capdavant del Govern i de la majoria parlamentària que representa el poble de Catalunya, han fixat finalment (després de donar-hi tot el temps i més al pacte) data i pregunta perquè puguem exercir un dret fonamental, el de l'autodeterminació dels pobles. Fins ara hem deixat que els nostres adversaris s'atribueixin la legalitat impúdicament sense massa resposta. I no, la llei (també) és del nostre costat, com a mínim, per tres motius: perquè ells defensen només la seva interpretació encarcarada i retrògrada de la Constitució; perquè a Catalunya la llei en vigor des de la sentència del TC del juliol de 2010 mai no ha estat aprovada pel poble; i en tercer lloc, perquè el d'autodeterminació és un principi consagrat pel dret internacional que passa per damunt de qualsevol ordenament constitucional intern. Som-hi, doncs, exercim la democràcia i marxem com abans.

GRATIS. Mentre els universitaris catalans es manifesten contra les matrícules més cares de la història, a altres indrets el gratis total s'imposa. L'any vinent, els alumnes de graus i màsters que superin sencer el primer curs a les universitats andaluses rebran una bonificació del 99% en la matrícula de l'any següent. La mesura resulta bastant incomprensible si tenim en compte la dificultat comparada entre els diferents estudis (un aprovat en història comparat amb un en telecomunicacions), però sobretot si parem compte a quina és la situació de fallida de l'Estat espanyol. Acredita, a més, l'espoli que suposa el funcionament real del sistema de finançament caducat de fa tres anys i que permet drenar ingents recursos en direcció a les comunitats menys productives del país, a les quals es premia sistemàticament amb serveis i bonificacions de les quals no disposen les que més hi contribueixen. Tot un estímul al treball, sí senyor.

IMPROVISAR. Aquesta setmana, la del feliç anunci de data i pregunta, alguns sectors de l'independentisme han llançat la idea de desar al calaix la Llei de Transitorietat i aprovar simplement i estrictament una llei de referèndum, tot cercant la complicitat (mai assolible) dels Comuns. Com recordareu, a finals d'any s'havia anunciat un acord pràcticament complet sobre aquesta llei entre Junts pel Sí i la CUP. Francament, no sembla ara el moment més indicat per a replantejar-ho tot. Més encara si separar la regulació del referèndum de la Llei de Transitorietat reforça els elements d'incertesa: més enllà dels principis generals del dret internacional que estableixen el dret a l'autodeterminació dels pobles, si no s'estableix una cobertura jurídica (davant jutges, policies i funcionaris en general) situada per damunt les lleis espanyoles (encara que sigui només per a la qüestió estricta del referèndum) no sé si ens en sortirem.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 

---

Notícies relacionades