Política Última actualització Diumenge, 18 de juny de 2017 05:00 h

Vacances curtes i a la vora

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Hi ha moments que cal viure intensament. Molts generacions han passat a l'espera d'aquesta primavera de llibertat. Ara toca que els polítics no afluixin i que la gent sortim al carrer. Les diverses estratègies de resistència i activació són compatibles: accions ràpides de suport als represaliats i de denúncia de la repressió de les setmanes prèvies al dia D; i també la mobilització massiva i intel·ligent (allà on toqui fer-la) per fer efectiu el control del territori per part de les institucions catalanes. Arribarem al dia 1 d'octubre amb la partida decidida: o bé haurem demostrat que ells ja no manen aquí, o bé hauran imposat el seu ordre neofranquista per la força. Així que toca estar disponibles tot l'estiu: vacances curtes i ben a la vora del carrer. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

JUSTÍCIA. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de donar una sonora plantofada al Regne d'Espanya. La causa: la flagrant indefensió de la segona autoritat del País Basc (i altres dos membres de la mesa del Parlament d'aquell país), perseguida per la justícia espanyola, en un procediment penal sense garanties. Encara que amb tretze anys de retard, la sentència serveix per posar a lloc els estàndards democràtics d'un estat que ha estat condemnat per negar-se a investigar la pràctica sistemàtica de tortures als detinguts i que ha organitzat un banda criminal per atemptar contra dels enemics de l'estat. Encara que els representants del Règim del 78 hagin tancat files a l'hora de defensar la seva actuació i negar cap vinculació amb la violència judicial emprada contra les autoritats catalanes, és evident que la sentència europea retrata a la perfecció la manca de legitimitat de l'Estat espanyol a Catalunya.

PARTICIPACIÓ. Més enllà de la voluntat o no d'aplicar mesures repressives excepcionals, el problema bàsic a superar de cara al referèndum serà el boicot del dependentisme a la participació. L'ofensiva contra una suposada "manca de garanties democràtiques" serà el principal cavall de batalla a l'hora d'intentar desarborar-lo: dijous, "El Periódico" comparava el referèndum amb el 9-N arran de la implicació de voluntaris com a agents electorals, fet que preveu la llei vigent. El Parlament i el Govern de Catalunya hauran de demostrar empíricament durant les setmanes anteriors que controlen efectivament el territori i que l'única manera possible d'aturar la independència serà una victòria del no. Si la participació no supera la meitat dels cens tornarem a viure la repetició del 27-S: els mateixos independentistes que van convertir la victòria 48 a 39 d'aleshores en derrota, tornaran a dir que el resultat del referèndum no pot aplicar-se.

PODRIDURA. Els detalls de la sentència del Tribunal Constitucional que ha tombat l'amnistia fiscal impulsada pel ministre espanyol Cristóbal Montoro en 2012 resulten escruixidors. El ponent, l'exdiputat del PP Andrés Ollero. Segons fons del mateix tribunal, el govern espanyol ja havia estat informat un any abans que el procediment es declararia inconstitucional, però el TC ha trigat tot aquest temps, a la pràctica, perquè l'amnistia sigui irreversible. Segons la Inspecció d'Hisenda, si la sentència s'hagués produït abans de desembre de 2016, les regularitzacions de diners a l'exterior no serien fermes. Ara, ja han prescrit. Segons la mateixa sentència el defecte de forma en la regularització era "evident": una evidència que han trigat cinc anys a escatir. Aquest és l'estat de dret que diuen voler defensar del cop d'estat dels qui volen posar les urnes. Mentre les portades de la premsa madrilenya parlen del frau fiscal d'un jugador de la selecció portuguesa anomenat Cristiano Ronaldo.

PROVOCACIÓ. La massiva presència a l'acte de Montjuïc va fer mal a la metròpoli. Impotents per negar la capacitat de mobilització novament contrastada, a la capital del regne van optar per les fórmules habituals de primer de manipulació: que si els entrepans i els autocars per anar d'excursió. Sempre, faltant al respecte de tot aquell qui manifesti una opinió discrepant. Per a la vicepresidenta, la convocatòria va ser una provocació. Curiós concepte aquest de democràcia per al qual quan la gent s'ajunta per reivindicar drets provoca. Francament, cal demanar al govern espanyol, si aquesta és la seva línia argumental, que no hi caigui. Com dirien ells, fermesa democràtica. Respondre no fent res. Com que només volem provocar no cal que facin res per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Total, ells i una part de l'independentisme encara es pensen que en el fons no volem la independència.

VOLUNTARIS. A mesura que les amenaces xulesques deixin de resultar creïbles, el dependentisme és concentrarà en el veritable pla A, la gran batalla d'aquí l'1-O: intentar convèncer de la manca de garanties del referèndum (al qual, per començar, mai s'hi referiran com a tal). Són tan grans les ganes de fresar aquesta via que les avançades taronges ja ha començat a explorar-la intensament aquesta setmana. A l'anunci del president Puigdemont que s'obrirà una bossa per a registrar-se com a agent de l'administració electoral, Carrizosa, Arrimadas i els escuders Enric Hernández i Màrius Carol s'hi han abraonat al crit d'això demostra que fareu un altre 9-N. Podem preparar-nos: es tracta d'embrutir cada cosa que anunciï la majoria independentista, encara que (com és el cas) sigui exactament igual que el que disposa la llei electoral espanyola a l'ús fins ara. Ens caldrà molta paciència i serenitat per anar desmuntant el seu frau permanent.

VOTAR. Després que Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet) o Nuria Marín (l'Hospitalet de Llobregat) s'hi hagin manifestat abans en el mateix sentit, aquesta setmana els alcaldes socialistes de Lleida i Cornellà de Llobregat, Àngel Ros i Antonio Balmón, han confirmat que no posaran els seus ajuntaments a disposició de la gent. Juan Gómez regidor lleidatà de (atenció!) Participació Ciutadana ha arribat afirmar, brillant, que "els ciutadans també tenen dret a no tenir un referèndum". Espectacular: cal respectar el dret a fer obligatòria la negació de l'exercici d'un dret. La Generalitat, doncs, al centenar i escaig de poblacions que són fora de l'Associació de Municipis per la Independència, té l'obligació de preparar especialment a consciència el referèndum: cal disposar punts de votació paral·lels el més propers possibles als oficials, a fi que els ciutadans hi puguin prendre part amb la màxima tranquil·litat. La vergonya que recaurà sobre els seus alcaldes serà infinita.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 

---

Notícies relacionades