directe ! a La República. N. 4126. Dijous, 25 d'abril de 2024 12:46 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Societat doble fletxa

Multitudinari adéu al filòsof, teòleg i pensador Raimon Panikkar a Montserrat

El seu germà, Salvador Pàniker, afirma: 'Jo l'acusava d'una certa demagògia i ell m'acusava de tenir fe en la ciència i la modernitat'

Comentaris 4  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant Carregant

L'Abadia de Montserrat ha quedat petita aquest divendres en el funeral del filòsof i pensador Raimon Panikkar. Més d'un miler de persones han volgut donar l'últim adéu en una solemne cerimònia presidida per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Al capdavant de l'església els familiars i amics més propers i els representants polítics, entre els quals hi havia el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, i el líder convergent Artur Mas. Durant l'acte, s'han escoltat paraules del seu nebot, Àlex Pelach, que ha destacat la figura del seu oncle i ha recordat algunes de les seves paraules com quan deia que 'la nostra obligació és ser feliços'.
Raimon Panikkar, Montserrat
Comparteix
   

L'últim comiat a Raimon Panikkar ha reunit més d'un miler de persones vingudes d'arreu; una mostra de la voluntat i del diàleg intereligiós pel què Panikkar sempre havia treballat. Aquest era el funeral públic del pensador que va morir dijous passat als 91 anys a Tavertet (Osona). Entre els familiars assistents, destacava la presència del seu germà, Salvador Pàniker, també filosòf i escriptor, amb qui no compartia les mateixes idees: 'jo l'acusava d'una certa demagògia i ell m'acusava de tenir fe en la ciència i la modernitat'. Tot i així, Salvador Panikkar ha insistit en què 'era més el què ens unia que el que ens separava'.

Un dels seus nebots, Albert Pelach, ha reconegut que el seu oncle li va ensenyar moltes coses, entre elles: llegir, aprendre i estudiar però sobretot, una de molt important: 'fer silenci'.

Durant la cerimònia, el filòsof Josep-Maria Terricabras, que va ser el padrí de Panikkar quan se li va conferir el doctorat honoris causa, ha destacat el pensament del filòsof 'que ha trencat esquemes, convencions i prejudicis'. Terricabras també ha dit que el llegat del pensador és 'un compromís' i ha recordat que 's'està publicant la seva obra completa en italià i català i és a punt d'editar-se en francès i en anglès'.

El pare Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat i encarregat de l'homilia durant la cerimònia, ha recordat la figura del seu amic Panikkar amb qui 'parlàvem de tot, de religió, d'església, d'antropologia, amb ell es podia parlar amb coneixement de causa de tot'. Segons Tragan, les idees del teòleg 'eren convencionals però sempre genials'.

A l'acte, també hi ha assistit el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha destacat la figura del pensador 'Panikkar va ser una persona de fe, de conviccions religioses i actitud pròpia davant la vida, no acceptava els límits ni els dogmes i era respectuós amb totes les opcions religioses'. Carod-Rovira ha recordat que 'sempre intentava anar més lluny de tot allò que estava establert perquè la vida és un llarg recorregut al qual no es poden posar barreres ni limitacions'.

El conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat 'l'important paper de Panikkar en el diàleg intereligiós i intercultural'. Segons Tresserras, 'va ser el líder d'una generació de pensadors que ha tingut un impacte global internacional'.

Per la seva banda, el líder convergent, Artur Mas, ha dit de Panikkar que era 'un home de pau, de diàleg, d'idees i de pensament, un català de projecció universal i un home bo'.

Els familiars i amics més propers van poder acomiadar a Panikkar dissabte passat en una cerimònia íntima i privada a Tavertet, on vivia des de feia més de 30 anys. De pare indi i mare catalana, Panikkar havia fet saber a la seva família més propera la seva voluntat de ser incinerat i que la meitat de les cendres viatgessin a l'índia i l'altra meitat es quedessin a Tavertet.




Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
5 de setembre de 2010, 01.54 h

Gràcies Antoni Basses per haver-nos acostat el pensament i les reflexions de'n Raimon Pànikkar des de Tavertet per mitjà de les teves converses amb ell al Matí de Catalunya Ràdio, quina enyorança! quanta saviesa! que profitós era d'escoltar-lo! tota una referència de criteris molt útils per circular pel món. Gràcies Raimon.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Abate Marchena fletxa Viladecans
4 de setembre de 2010, 22.04 h

Habría que haber recordado la juventud de este sacerdote católico y miembro del Opus Dei.

Nunca he entendido los cambios radicales de un extremista religioso a una ecléctica interpretación del devenir humano.

Hasta los 30 años no llegó a comprender que sus conceptos sobre la Religión, la Justicia Social, la Historia....... estaban equivocados. (¿ )

¿Qué decisiones vitale hubiese tomado si el Facismo hubiese triunfado en el mundo?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
4 de setembre de 2010, 00.47 h

Gràcies per tot Raimon, sempre has estat un home de pau, ara que la pau sigui amb tu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Pepo fletxa VdG
3 de setembre de 2010, 23.45 h

Fa llàstima que la gent comenti tantes noticies que són una tonteria i no comenti notícies com aquesta. Potser és perquè són uns incults i no ténen ni idea de qui va ser Raimon Panikkar. Ell ens ensenyaria moltes coses sobre els judicis que molta gent fa en mitjans com aquest...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
On abunda més el seny, a Euskadi o al Principat?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.