Pedro Varela, condemnat a set mesos de presó per justificar el genocidi
No se'l condemna per negar l'holocaust
La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha condemnat Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa de Barcelona, a set mesos de presó per un delicte de justificació del genocidi, amb l'atenuant de dilacions indegudes, i l'absol del delicte de provocació a la discriminació, l'odi o la violència. En aquest sentit el tribunal considera que el condemnat només va difondre aquestes doctrines contra la negació de l'Holocaust però sense una incitació 'directe' a cometre aquest delicte de provocació a la discriminació o violència contra grups, pel qual la fiscalia volia que se'l condemnés.
Tot i això, l'Audiència de Barcelona considera que existeix un delicte de genocidi, pel qual ja va ser condemnat pel Jutjat Penal número 3 de Barcelona l'any 1998, encara que rebaixa la condemna de dos anys a set mesos de presó pel temps que ha durat el procediment.El tribunal considera que es pot condemnar Pedro Varela per aquest delicte tot i la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del novembre passat on s'indicava que no era constitucional una part de l'article del Codi Penal que fa referència a aquesta difusió de la negació, i per tant que aquest delicte quedava sense efectes.
Fa un parell de mesos l'Audiència de Barcelona va celebrar la vista del recurs contra la condemna de cinc anys de presó a Pedro Varela del Jutjat Penal número 3 de Barcelona de l'any 1998. En el recurs, la defensa del propietari de la Llibreria Europa va emetre una qüestió d'inconstitucionalitat d'un dels articles del Codi Penal pels quals va ser condemnat Varela, i fa uns mesos el Constitucional li va donar la raó.
En aquesta vista del recurs, la fiscalia va demanar que es mantingués la condemna de tres anys de presó imposada pel Jutjat Penal número 3 de Barcelona al propietari de la Llibreria Europa de Barcelona, Pedro Varela, per un delicte d'incitació a l'odi racial, i va retirar l'acusació per difusió de la negació del genocidi, un delicte pel qual la mateixa sentència penal el condemnava a dos anys més de presó.
Per la seva banda, les acusacions particulars, que representen SOS Racisme i la Federació de Comunitats Jueves de l'Estat Espanyol, demanaven que es mantingués íntegre la condemna de cinc anys de presó a Pedro Varela pels dos delictes, ja que en la documentació requisada en la seva llibreria també es difonia la justificació d'aquest genocidi, un aspecte que sí està penat.
En aquest sentit, l'Audiència de Barcelona considera que l'incitació a l'odi racial no està provat però si es pot mantenir la justificació del genocidi tot i la sentència del Constitucional ja que Pedro Varela, com a propietari de la llibreria Europa, ha distribuït i venut tot tipus de material en diferent suport com documental, imatge, llibres, publicacions, cartes i cartells, que contenien textos 'on s'incita a la discriminació i l'odi cap a la raça jueva'.
La sentència de l'Audiència de Barcelona destaca que com a conseqüència del registre judicial en aquesta llibreria es van intervenir 20.972 llibres, 324 vídeos, 35 cintes d'audio, 124 fotolits, 35 catàlegs i nombrosa correspondència així com revistes, postals o cartells on apareixen reproduïts símbols del nacionalsocialisme, a més de fer contínues al·lusions ofensives contra els jueus. Aquests material estava a la venta al públic i s'exportava per correu a països europeus, com Alemanya o Àustria, sudamericans com Brasil, Xile o Argentina o a Sudàfrica, entre altres.
L'Audiència de Barcelona insisteix en què, un cop eliminades 'totes les referències a les doctrines negacionistes', es poden aplicar l'article del Codi Penal contra la justificació pública del genocidi ja que en bona part del material intervingut i distribuït pel condemnat es vol denigrar a la comunitat jueva, incitant, de forma indirecte, a la discriminació, a l'odi i a la violència contra ells. Tot i això l'apliquen l'atenuant de dilacions indegudes, de forma molt qualificada, ja que la sentència és del 1998, els fets del 1996, i la causa ha estat set anys al Constitucional, estant el condemnat més de cinc anys sense passaport i per tant 'limitant la seva capacitat de moure's'.







