El Govern recorda els bombardejos de la Guerra Civil amb la reproducció d'un refugi antiaeri al metro
També s'ha organitzat una exposició itinerant
La ciutat de Barcelona va partir entre els 16 i 18 de març del 1938 els bombardejos sistemàtics de l'aviació franquista que van obligar la població a protegir-se en refugis improvisats en llocs com el metro. Més de 140 poblacions catalanes van viure una situació similar entre el 1936 i el 1939, provocant al darrere la xifra d'unes 5.000 víctimes mortals. Setanta anys després, la direcció general de la Memòria Democràtica del Govern, ha volgut recordar aquests fets i rendir homenatge a les víctimes dels bombardejos. La reproducció d'un refugi antiaeri al metro de Barcelona i una exposició itinerant anomenada 'Quan plovien bombes' són algunes de les activitats d'un programa que començarà amb un acte institucional el pròxim 17 de març, al Palau de la Generalitat, amb alcaldes de tot Catalunya i supervivents dels atacs.
Aquest mateix dilluns, també s'estrenarà el documental de ficció 'Mirant el cel' de Jesús Garay, on es rememora l'horror que van viure durant aquells dies la població civil i que van representar els atacs més cruents de tota la guerra, amb més de 670 morts i el 25% del total de les víctimes. La directora general de la Memòria Democràtica, M. Jesús Bono, ha subratllat l'excepcionalitat d'aquests atacs recordant que la ciutat es va convertir en un 'laboratori d'assaig' on s'experimentaria amb una tècnica de guerra totalment nova, anomenada 'per saturació' i que consistia en onades d'atacs cada tres hores. L'objectiu d'aquesta tècnica, que més tard s'experimentarien en els posteriors conflictes mundials com ara a Vietnam o Kuwait, prenien com a objectiu a la societat civil, amb la voluntat de provocar el col·lapse i l'esfondrament de la vida ciutadana.D'aquesta forma, un capítol que es podria entendre com a local, s'ha de veure des d'un punt de vista internacional, donat que va ser el primer bombardeig massiu de la història a una ciutat que no es trobava en la primera línia del front, sinó a la rereguarda. Així ho ha explicat Xavier Domènech, comissari de la mostra que porta per títol 'Refugi. Quan el refugi és el subsòl' i que s'instal·larà al vestíbul de la Línia 2 a l'estació de Metro Universitat fins al 6 d'abril. La mostra vol retre homenatge a les víctimes i supervivents dels bombardejos i sorprendre el visitant i usuari del metro, que s'endinsarà en un 'túnel històric' fins a l'estació de va ser fa setanta anys. El que es busca és l''impacte directe' del visitant, amb tècniques que faran reviure aquells moments. D'altra banda, i per connectar aquests fets amb l'actualitat, també es reprodueix una estació del 2008.'El visitant ha d'entendre que no es tracta d'una història particular de Barcelona sinó que va ser un preludi del que vindria després a Europa', afirma Domènech. El comissari també ha explicat que aquest és el primer cop que es dóna a conèixer aquesta part de la història, perquè durant els quaranta anys de franquisme es va voler amagar.
Un altre aspecte que volen donar a conèixer és la capacitat ciutadana i el seu teixit social per construir més de 1.300 refugis –més de 2.000 a tot Catalunya- amb l'ajuda dels ajuntaments i el govern republicà. La xarxa del metro, que en aquell moment només tenia l'actual línia 1 com a principal i una part de la línia 3 que anava des de Lesseps fins a Correus, va esdevenir 'clau' per poder salvar moltes vides, ha explicat el director de Promoció Corporativa de Transports Metropolitans de Barcelona, Sebastià Buenestado.
Una exposició itinerant i un 'web de la memòria'
Des de la direcció general de la Memòria Democràtica, el Departament de Governació i Administracions Públiques i el Museu d'Història de Catalunya s'està preparant una versió itinerant i ampliada de l'exposició 'Quan plovien bombes' que circularà per diferents poblacions catalanes a partir del maig. Al mateix temps, també s'ha creat un web, on es recull tota la informació referent als bombardejos viscuts a la capital i a tot Catalunya, així com la informació que actualment es té dels noms i dades de les víctimes anònimes que van morir. Amb aquesta eina es vol facilitar el treball d'historiadors i familiars que podran així conèixer i afegir tota aquella informació de què disposin.
El programa també s'estén fins a Itàlia amb una versió de l'exposició titulada 'Quando piovevano bombe' que itinerarà per quinze poblacions. El que es vol és que la societat italiana prengui també consciència d'aquells atacs, protagonitzats per l'Aviazione Legionaria al servei de les tropes de Franco, i estendre així el missatge de recuperació de la memòria històrica per Europa.







